Cinc passes per la Fita del Ram des d’Esporles

PalmaPer a aquesta jornada vaig proposar als companys una ruta ben divertida pel puig de la Fita del Ram. La ruta transcorre per la mola de na Ferrana, la Fita del Ram, el pla i la mola de Sobremunt; per terres dels municipis d’Esporles i Puigpunyent. A les 9.13 h ens posam en marxa. Per arribar des d’Esporles fins al punt d’inici de la caminada (WP-01), hauràs de travessar la urbanització del Verger i enfilar pel carrer que et durà als peus del penyal dels Terretes. Allà on acaba l’asfalt trobaràs una esplanada on deixar el vehicle i el sender que t’acostarà fins a tocar la paret del penya-segat, després de passar pel comellar del Migdia. Però abans, a l’endret d’un rotlo de sitja, deixam a la nostra esquerra el pas de l’Egua, un camí que enllaçava el Verger i la casa de neu de la Fita del Ram, també dita del Verger. Si aconseguim orientar-nos i finalitzam la ruta preparada, baixarem per aquest pas de l’Egua, que serà el que farà quatre. Les famoses i oportunes fletxes de Pep Torrens ens guien cap als peus del penyal. Prosseguim per la base de la paret del penyal dels Terretes, on s’obren alguns covals i enfonys, l’exploració dels quals deixarem per a un altre dia. Continuam entre grans pedres caigudes de la paret on fan escalada, i per un coster cobert de fullaraca llenegadissa. Mentrestant, a la nostra dreta, es despenja rost el comellar de la Font Llarga. Les primeres ajudes es fan evidents.

Pas de l’Ullastre

Un vell cable elèctric fa de passamà on s’inicia el pas de l’Ullastre (WP-02). Aquestes instal·lacions d’ajuda foren muntades en els anys 70 per Arnau Mates Gotleu. L’ajuda següent és una platina de ferro clavada a la roca i una altre cable elèctric. Evidentment, aquest equipament no és per penjar-s’hi, però sí que dona una mica de seguretat psicològica als que patim vertigen. Després, el pas volta un poc i apareix la segona escala. Encara que estan construïdes artesanalment, permeten assolir un tram completament vertical. A baix queda la urbanització del Verger. Assolit el primer pas, que no seria el més difícil dels quatre, ens aturam a berenar i a reposar de l’esforç, més que res per la xafogor. Recuperades les forces, prosseguim. Deixam enrere un rotlo de sitja esbaldregat; la direcció a seguir ara és cap al nord, al tall del penya-segat. Seguim un vell camí de carboners que aviat desapareix. Pels voltants del ranxo observam tests, segurament de la gerra de l’aigua del carboner.

Mirador natural de Son Poquet

Des del mirador natural de Son Poquet apareix a la vall la població d’Esporles. L’envolten el moletó i la moleta de Son Cabaspre, la mola de Son Pacs, el puig de la Beata, el puig de les Forques, el Pa de Figa, el puig dels Boixos... S’ha de caminar amb l’ull ben obert per aquests encontorns, ja que nombroses clivelles, escletxes, fissures i avencs s’obren sota els nostres peus. Els avencs d’origen mecànic es formen a partir dels processos de distensió mecànica dels massissos muntanyosos. Botam una paret mitgera, recorrem una zona on la vegetació és més clara i assolim un passet que ens durà al primer cim del puig (WP-03). Es diu que a dalt de na Ferrana, com en el Galatzó, tres propietaris es podien donar la mà des de la seva finca. Seguint les monjoies o el traç del GPS, passam per nombrosos ranxos de carboners, les barraques dels quals tenen una mida inusual. Arribam a un punt clau on s’ubica un element interessant, la casa de neu de la Fita del Ram o del Verger (WP-04), també dita, simplement, la casa de la neu, situada a uns 785 m d’altitud. Té la planta el·líptica amb unes dimensions aproximades de 10,60 m de llarg, 5,80 m d’ample i 3,30 de profunditat. Se suposa que la coberta era rasa. La casa de neu està situada en una cruïlla de camins. D’esquena a la casa de neu i mirant cap a nord aniríem a l’ermita de Maristel·la. Nosaltres venim de la dreta i continuarem cap al sud. Un tirany fitat ens mena a l’avenc de na Boira (-134 m) (WP-05). Actualment es troba situat en el lloc que fa 18 de les cavitats de major profunditat de les Balears. La boca està situada a una altura de 805 m sobre el nivell de la mar. Per una mena de corredor entre grans blocs de pedres ens dirigim al cim de la Fita del Ram. Cercam la part alta del penyal, on és més factible botar la paret que separa els termes d’Esporles i Puigpunyent, i que ens barra el pas. A l’altra part de la paret seguim un tirany cap al nord, el qual ens durà al capcurucull de la Fita del Ram (833 m) (WP-06), on s’aixeca un punt geodèsic. Baixam per un pas fàcil, per una escletxa dels penyals del cim i caminam cap a ponent. Deixam a l’esquerra la cova dels Ermassets, prou visitada ja. Giram a sud-oest pujant un poc i ben aviat veim les fites que hem de seguir per baixar al pla de Sobremunt. El tirany ara s’acosta al penya-segat, on podem admirar el pla de Sobremunt... A l’horitzó destaca el puig rodó de na Bauçana o de na Bauçà (614 m). Les fites ens menen al camí que recorre el pla de Sobremunt. Nosaltres giram cap a l’esquerra; si giràssim cap a la dreta podríem baixar pel pas de Son Noguera de Superna. En aquest cas, hauríem de tenir un cotxe a la carretera de Esporles-Puigpunyent.

A l’endret d’una bassa deixam el camí i tiram recte camp a través, sense fites. Hem de continuar caminant cap a ponent fins que trobem les monjoies que duen al pas de na Lluïsa. El terreny no és gaire dolent. Trobarem ranxos de carboners amb els seus característics forns de pa. Aquest n’és un bon exemplar i es troba en molt bon estat. Un petit tàlveg del terreny ens indica la direcció a seguir per anar al pas de na Lluïsa (WP-08).

Pas de la Regata

Començam el curiós pas de la Regata o de l’Encletxa. També el podríem anomenar pas de l’Ermita, si és que l’edificació que hi ha a baix ho era, o pas de Sobremunt, també pas de cal Metge. El nom del pas de na Lluïsa no té gaire sentit, ja que la possessió de ca na Lluïsa queda bastant enfora, fins i tot en el terme d’Esporles, entre Sobremunt, can Fava, els Campassos i el Pouet de Sobremunt. Precisament més a prop de ca na Lluïsa hi ha una altre pas, el dels Colls o d’en Teret. El pas transcorre entre altes parets i el trespol presenta un rústic i desfet escalonament de pedres. La fesa devia ser la via ràpida per pujar i baixar del pla de Sobremunt solament per als treballadors, atès que no és possible que una bístia pugui superar el darrer graó, llevat que s’hagi desfet algun marge que ajudàs a superar-lo. Ajustats al peu del penya-segat feim una curta travessia per una estreta cornisa que ens du a unes marjades. Per les escaletes dels marges anam baixant d’una marjada a l’altra; sempre tenim fites o taques de pintura que ens guien. Pertot arreu trobam evidències de l’explotació del bosc, barraques, rotlos de sitja, marjades... Continuam baixant les marjades fins que topam amb una gran paret. L’Ermita, la Casota, el Rafalot (WP-09) ens surt a camí, la qual, en alguns mapes, figura com a Vieja ermita. Al llibre Superna..., la Casota o l’Ermita. També podria ser el Rafalot, el qual és un terreny situat entre Son Fava, el Grau, cal Metge i na Berrana. En el WP-10 hem de deixar a la dreta el viarany que ens menaria a cal Metge. Continuam per l’esquerra i arribam al portell de l’Hort del Pouet, anomenat pas del Pouet, on també canviam de municipi. A l’altra part del portell, el panorama i el terreny canvien completament. Ara caminam per un altiplà a uns 570 m d’altura, per terres de conreu. Ja veim les cases de l’Hort del Pouet i els penyals del pla de Sobremunt (els Cingles), que haurem de pujar a través del pas dels Colls. Passam arran de la caseta de l’Hort del Pouet. La possessió del Pouet de Sobremunt està situada al lloc de Sobremunt, entre la Font Nova i el terme de Puigpunyent. Els s. XVII-XVIII era denominada el Pouet. D’esquena al portal de la casa veim un camí poc transitat que s’endinsa al bosc, pel qual hem de seguir (WP-11). De tot d’una transcorre per un pinar. Més endavant, una paret amb portell dona pas a l’àmbit d’un bell alzinar on campen ranxos de carboner. Ens acostam als peus de la paret dels Cingles. Una fletxa de pintura vermella ens indica la direcció a seguir.

Un coval aprofitat per les cabres com a sestador s’obre al costat de la paret per on hem de pujar. Sortim de la cova i a mà dreta, en el sentit de sortida, tenim la pujada pel pas.

Pas dels Colls o d’en Teret

Iniciam el pas dels Colls o d’en Teret (WP-12). Emilio Alonso, en el seu magnífic blog Mis días de montaña, explica el perquè del nou topònim: “El 25 de gener del 2004 vaig pujar amb el GEM al pla de Sobremunt, directament des de Puigpunyent, per un pas per mi desconegut, al qual, a manca d’un topònim més correcte, vàrem anomenar el pas d’en Teret, en honor del guia d’aquell dia, Miquel Fuster Teret, malauradament ja finat”. L’inici es fa amb una petita grimpada. Després, feim la passa més exposada del pas per una minsa cornisa, on trobam un angle de ferro clavat a la roca per recolzar el peu (alerta que es mou) i una ansa per aferrar-nos, també de ferro. Qui degué ser el que va inventar el vertigen? Després del replà ens queda pujar per una altra cornisa més ampla i amb més preses, tot i que hem d’estar alerta a una roca que t’empeny cap al precipici. Un darrere l’altre superam el tercer pas de la jornada. Tots estam d’acord que és el més complicat i exposat, i el que s’ha fet valer més. Després de descansar i badocar un poc, reiniciam la ruta cap al quart i darrer pas. Continuam per un malmès camí de carboners, el qual ens aboca al camí de roda del pla de Sobremunt i la Mola. Botam la paret mitgera entre termes i pujam per un sender pedregós entre rotlos de sitges. Les cebes marines o d’ase Urginea maritima comencen la floració i creen un bell i original paisatge. Aquesta muntanya està farcida de restes d’elements etnològics d’activitats abandonades ja fa un bon grapat d’anys. Arribam a un punt clau (WP-13). La bassa davant el porxo és una cruïlla de camins. Hem de continuar cap a l’est, en baixada, pel camí de l’Engegada. En el WP-14 hem de deixar el camí i desviar-nos cap a l’esquerra. Hem de procurar no perdre les monjoies, perquè el terreny és embullós. Si veim un camí de carboners que baixa a unes sitges situades al fons del comellar, l’hem d’agafar i un moment donat l’hem d’abandonar per la dreta, seguint un enfilall de fites que menen a la timba.

Pas del Cec

Després de dubtar un poc, trobam l’inici del pas de l’Egua, una cornisa que no es veu fins que la trepitges. La providencial cornisa natural era una drecera per arribar a la casa de la neu i a les diferents sitges que hi ha per la contrada, des de les cases del Verger. Personalment dubt molt que per aquí pogués pujar i baixar una bístia. El pas figura en el Catàleg dels camins del terme municipal d’Esporles amb el nom de pas del Cec. La fitxa tècnica diu que és d’interès constructiu i que comença al vial de la urbanització del Verger i finalitza a la casa de neu de la Fita del Ram.

La tipologia del tram 1 és de ferradura, d’1 metre d’amplada, i el tipus de ferm, terra.

Una petita rampa artificial o marge, feta amb pedres compostes, t’ajuda a enfilar-te a la cornisa dita el pas de l’Egua. La primitiva funció dels passos és comunicar dos indrets a través d’un camí de manera tan curta o fàcil com aigui possible. Ara només queda baixar pel rost comellar entre grans blocs de pedra, sitges i restes de camí. Hem d’anar alerta a passar-nos un gran rotlo de sitja ben fitada; és el tirany que du al pas de l’Ullastre, pel qual hem començat l’excursió d’avui. Aquí hem de desfer les passes del dematí per arribar a l’inici de la ruta. A les 16.45 h aconseguim finalitzar amb èxit i sense entrebancs aquesta entretinguda volta.