VALLPARADÍS

Cinc motius per estimar el bàsquet

1. L’EXEMPLE DEL CONQUERO. Tot i haver de recórrer a l’aval d’un club embargat per poder cobrar, les jugadores del CB Conquero Huelva Wagen van donar la sorpresa i es van proclamar campiones de la Copa de la Reina a Sant Sebastià. Viatgen en furgoneta i les seves condicions de feina són indignes, però elles van demostrar que amb il·lusió, orgull i bona feina qualsevol resultat és possible. El seu triomf sobre el poderós Perfumerías Avenida reconcilia l’esport amb els seus valors més purs.

2. EL REPTE DE CURRY. Després del seu novè triomf consecutiu, els Golden State Warriors acumulen un registre de 46 victòries i 4 derrotes en 50 partits. L’equip de Stephen Curry va igualar el rècord dels Philadelphia 76ers de la temporada 1966-67 i ja somia a fer fora els Chicago Bulls de la campanya 1995-96 dels llibres d’història. Més enllà de xifres, el seu llegat serà un nou estil de joc que ha fet envellir de cop la tàctica de tots els rivals i que continua fent créixer el nombre d’aficionats.

3. ORGULL VALENCIÀ. Farts dels polítics que els han governat en els últims anys i d’un equip de futbol que no guanya ni a la de tres, els valencians s’han reconciliat amb el bàsquet. El conjunt de Pedro Martínez va patir ahir la primera derrota de la temporada a la Lliga Endesa, però ha fet història amb una ratxa que, com la va qualificar el diari The New York Times, era absolutament improbable.

4. BAMBERG REESCRIU LA HISTÒRIA. La ciutat alemanya de Bamberg, de tan sols 70.000 habitants, ha aconseguit situar el seu modest equip de bàsquet davant de rivals com el Reial Madrid, el Barça Lassa o l’Olympiacos. Classificar-se per als quarts de final de l’Eurolliga no serà fàcil, però de moment ja estan discutint la supremacia d’alguns dels clubs més rics del continent.

5. ADN MANRESA. Quan Ibon Navarro va fitxar per l’ICL Manresa, va prometre que l’equip competiria sempre. Cansats de salvar-se als despatxos, els aficionats del Bages s’han enamorat d’un entrenador que ha recuperat el caràcter lluitador del Nou Congost. “Diuen que sóc obsessiu amb la meva feina, però és que ser entrenador no és una feina, és una manera de viure”, diu el basc, que ahir es va quedar a un pas de sumar la vuitena victòria amb un dels pressupostos més baixos de la categoria.

EDICIÓ PAPER 19/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF