Cinc dies que han canviat l’estat d’ànim dins el Barça

BarcelonaLa llotja del Camp Nou, al final de la golejada contra el Reial Madrid, es va omplir de mirades de complicitat. No era qüestió de perdre les formes davant els representants blancs. Florentino Pérez va començar a jugar amb el telèfon, intentant aïllar-se del que passava, a diferència del dinar previ al partit amb la directiva blaugrana, en què s’havia mostrat xerraire sense amagar que segurament faria fora Lopetegui. En tot just cinc dies, dins el Barça s’ha passat dels missatges privats entre directius nerviosos a bromes i bon humor. “Quan Messi es va lesionar contra el Sevilla la sensació era que tot ens anava malament”, s’admet al club, perquè l’argentí es va fer mal el mateix dia en què a l’assemblea de socis compromissaris la directiva va perdre la votació sobre la proposta d’eliminar el límit de crèdit del club. Una assemblea en què, per intentar salvar la proposta del nou escut, la mateixa directiva es va enfangar i va rebre crítiques també per les explicacions aportades i per la decisió de treure aquella votació de l’ordre del dia.

Però cinc dies després, al Barça han canviat moltes coses. L’equip ha recuperat el lideratge de la Lliga, ha trencat la sequera de gols i ha demostrat tenir la capacitat de solucionar els problemes també sense Lionel Messi. El triomf contra el Madrid, de fet, ha servit per demostrar que, ara mateix, dos fitxatges d’aquesta temporada, el brasiler Arthur Melo i el defensa central francès Clément Lenglet, s’han adaptat bé a la dinàmica del primer equip. “Potser no han acabat de sortir del tot bé”, deia el president Josep Maria Bartomeu a l’estiu sobre alguns dels fitxatges fets per una direcció esportiva que ha anat introduint canvis fins a arribar a l’estructura actual. Ara Pep Segura ocupa un despatx en què parla tant amb Valverde com amb Éric Abidal i Ramon Planes, les dues persones fitxades aquesta temporada per intentar canviar el rumb d’una direcció esportiva que havia perdut una bona part del crèdit amb operacions com les d’Arda Turan, André Gomes, Yerry Mina i Paulinho. Si la direcció esportiva sembla respirar després de les crítiques rebudes pel paper de jugadors com Dembélé, que no acaba de convèncer per la seva actitud i manera d’entendre el joc, i Arturo Vidal, també Valverde, un tècnic que té crítics a la directiva, especialment des de la famosa nit de Roma de la temporada passada, n’ha sortit reforçat, perquè va saber trobar solucions a la baixa de Messi. I, tot plegat, en un moment de la temporada en què els jugadors que no estaven en forma, com Piqué i Suárez, han aconseguit recuperar una versió de joc millor.

La directiva respira

Les victòries contra l’Inter i el Reial Madrid també han servit per calmar una directiva que, fora de les reunions, parla del futur, perquè Josep Maria Bartomeu exhaureix mandat i només Jordi Cardoner sembla disposat a continuar el projecte presentant-se a unes eleccions que haurien de ser el 2021. Als despatxos del Camp Nou, amb tot, s’admet que un escenari ideal seria poder organitzar eleccions abans d’hora si una d’aquestes temporades es guanya la Champions, tot i que per fer-ho caldria convèncer Bartomeu, que sempre ha defensat que volia acabar el mandat. Les victòries esportives porten pau i ahir al Camp Nou es recordava que, a diferència dels partits contra el Sevilla i l’Inter, durant el clàssic ningú va llançar crits de dimissió contra Bartomeu. “Fins i tot ens ha sortit bé el mosaic”, es deia al club mig de broma, perquè en el que es va fer abans del clàssic calia girar les cartolines de forma dinàmica.

El partit contra el Madrid també va permetre al club ingressar més diners que l’any passat, en què un milió i mig d’euros van anar a empreses i particulars que van revendre o falsificar entrades. La coneguda com a operació Duarte contra el frau a l’estadi va comportar moltes cues per entrar al Camp Nou, però també un descens en la xifra d’entrades falsificades, més guanys per al club i, de passada, menys aficionats del Madrid estrangers en una zona de socis barcelonistes, tal com havia passat les últimes temporades. Malgrat els problemes per arribar a l’estadi i entrar-hi, dins el Barça es considerava que el clàssic havia sigut un dia de joia en què tot havia sortit rodó.