Cinc bones notícies i un però
BarcelonaParlem en clau blaugrana i siguem sincers: ni els més optimistes pensaven acabar amb una golejada contra el Reial Madrid la setmana de la lesió de Leo Messi. Sense la gran estrella, sense la principal amenaça en atac, el vestidor ha sabut fer pinya dins i fora del camp i trobar solucions a través del joc col·lectiu. Després, les individualitats de Suárez o Coutinho han posat la cirereta del pastís.
Per al Barça era una setmana marcada al calendari, abans fins i tot de la lesió del 10. Les visites consecutives del Sevilla, l'Inter i el Madrid demanaven el màxim de l'equip, pel que fa a joc i resultats, especialment després del sotrac del mes d'octubre, en què es van deixar escapar nou punts en quatre partits. Valverde i els seus jugadors en surten reforçats.
És cert que no tot han sigut flors i violes. Deia Julen Lopetegui, en la seva roda de premsa, que el càstig havia sigut "excessiu". I té raó, perquè el Barça va fer un gran partit contra el Madrid però va tenir 20 minuts crítics. Com també va tenir moments de debilitat contra l'Inter i el Sevilla. Petites cosetes a corregir, sobretot en la sortida de la pilota i el control del partit, que seran importants la resta de la temporada, jugui o deixi de jugar Messi.
Va ser positiu que Suárez es reconciliés amb el gol i trobés premi a la feina fosca que fa cada partit. Autor d'un 'hat trick', avui es parla d'ell com un dels grans responsables del 5-1 al clàssic. Però a banda de marcar tres gols i disposar de dues ocasions més, va ser intens en la pressió i va dur de corcoll la defensa. Atributs que no falten gairebé mai en ell i que massa vegades no es tenen en compte.
El Camp Nou va xalar amb l'equip. Va passar-ho malament durant 20 minuts a la segona part, però es va cobrar la factura després, amb "olés", saltant al càntic de "madridista qui no boti" i amb crits de "Lopetegui, selección". Per postres, es va reconciliar amb Dembélé i Arturo Vidal, futbolistes al centre de la polèmica en els últims dies i que al clàssic van tenir minuts al final. Dembélé, amb una assistència, i Arturo, marcant el cinquè, van fer les paus amb uns aficionats que ja tenien la mosca darrere l'orella.
I, per acabar una columna en clau blaugrana, la bona notícia de desestabilitzar el màxim rival. Més enllà de què passi amb Lopetegui –que sembla clar–, el Barça ja té set punts més que el Madrid a la Lliga. És difícil imaginar un escenari que no sigui el Madrid aixecant el cap i redreçant el rumb. Però potser quan s'hi posin ja serà massa tard.
