El Chelsea, a 35 sota zero
La península de Txukotka té més extensió que tot França o tot Espanya. En canvi, té menys població que Vilanova i la Geltrú: només hi viuen unes 50.000 persones. Situada just a l'extrem nord-est de Rússia i Àsia, es tracta de la península que sembla que estiri el coll per poder besar-se amb Alaska. Envoltat per l'estret de Bering i l'oceà Àrtic, és un paratge gèlid en què les temperatures més agradables són uns 10 graus al juliol. Quan arriba l'hivern les temperatures baixen a -35 graus de temperatura.
La capital de Txukotka, Anadir, tradicionalment era un port ple de gent alcohòlica, mariners de pas i indis txuktxis que arribaven per vendre ullals de morsa, una de les grans activitats econòmiques de la zona. Fred, allunyat i amb poca sortida laboral, la majoria dels joves somiaven marxar com fos d'una regió en què el 95% dels habitants viuen a les poques ciutats del territori. La resta són nòmades que volten perseguint animals per paratges sense fi constantment glaçats. Però Anadir i Txukotka van veure com durant els primers anys del segle XXI les condicions de vida milloraven molt, fins a arribar a ser la regió russa amb la taxa de naixement i la mitjana de sou més altes. Un miracle? No. Als habitants els havia tocat la grossa sense moure un dit: havien caigut sota el paraigua de Roman Abramòvitx.
El president del Chelsea va ser governador de la regió de Txukotka del 2000 al 2008. I malgrat que ja fa quatre anys que no mana, els seus diners continuen arribant a aquest paratge remot. Uns diners que van ser tan importants per canviar la vida de la província russa menys poblada del país que els seus habitants l'han declarat fill il·lustre de la regió -malgrat haver nascut a Saratov, a 10 hores de vol-, li han donat el nom d'un carrer i han creat una penya d'aficionats del Chelsea a Anadir. Una penya d'un club anglès a un dels llocs més solitaris i allunyats del planeta. Els poders dels diners fan miracles.
Quan Abramòvitx va comprar el Chelsea, l'any 2003, ja en feia tres que invertia diners a Txukotka. Segons algunes fonts, es va gastar més de 900 milions d'euros per millorar les condicions de vida de la població construint biblioteques, piscines climatitzades, escoles, calefacció per als carrers i creant llocs de treball. Quan tocava ser reelegit, ho feia amb el 98% dels vots, naturalment. I de pas, el càrrec públic li donava impunitat diplomàtica, una de les raons per les quals el magnat va entrar a la política, primer com a parlamentari i després com a governador. Sempre intentant avenir-se amb Vladímir Putin, esclar.
Home fet a si mateix, el propietari del Chelsea va saber moure's pel complicat món de la política i els negocis russos. Si inicialment va fer fortuna amb el magnat Boris Berezovski, Abramòvitx sempre va saber treballar amb la complicitat de Vladímir Putin, fins i tot quan Berezovski va caure en desgràcia. Convertit en un dels homes més rics del planeta, la seva entrada a la política era ben calculada. Si va anar a parar a Txukotka va ser perquè era la regió més fàcil de governar i perquè tocava. De fet, mai hi va viure i la visitava un o dos cops a l'any. Era un moviment més del gran tauler d'escacs rus. Però a la gent de Txukotka els va canviar la vida.
Abramòvitx va deixar de ser governador de Txukotka poc després de la final de la Lliga de Campions del United. Aquella final es va jugar precisament a Moscou, una ciutat on s'han pres decisions claus per al futur d'Abramòvitx. Aquell dia a Anadir la majoria de ciutadans van demanar festa a la feina. La final començava a les 7.45 h del matí i moltes persones es van citar a un dels dos únics bars de la ciutat, un karaoke. La idea era celebrar la victòria dels blues amb una desfilada pels carrers de la ciutat pagada pel govern regional -és a dir, per Abramòvitx-, però la derrota va fer que la gent es quedés al karaoke. Bevent per oblidar.
Orfes de futbol
Amb un nivell de vida alt, a Txukotka el futbol segueix sent una gran manera de passar el temps. La llàstima és que mai el veuen en directe. A aquesta regió, de fet, no hi ha cap club de futbol, tot i que el governador que va ocupar el càrrec just abans que Abramòvitx, Alexander Nazarov, va crear el 1998 l'Spartak de Txukotka. Nazarov, gran aficionat de l'Spartak de Moscou, es va reunir amb el club de Moscou i plegats van impulsar l'Spartak de Txukotka, que va jugar un any a Tercera i un altre a Segona. Curiosament, va jugar els partits sempre a Moscou: per l'Spartak era com un filial, i per la gent de Txukotka, un equip amb el seu nom que mai va jugar a casa seva. L'any 2000, l'invent es va acabar i l'SpartaK va desaparèixer. Just abans que Abramòvitx fos escollit governador i convertís el Chelsea en el club més estimat a aquesta regió perduda en els mapes. Fins i tot des de tan lluny es va plorar aquell gol d'Iniesta.
