Barça
Misc 11/04/2018

La Champions es fa hostil lluny del Camp Nou

El Barça confirma a Roma la seva pèrdua de poder com a visitant a Europa: radiografia amb 4 analistes

i
Natalia Arroyo
5 min
Leo Messi envoltat de quatre jugadors del Roma durant el partit de dimarts.

BarcelonaPer què va perdre, el Barça? I per què va perdre com va perdre? Són les preguntes que ronden pel cap dels barcelonistes durant tot el dia després de la desfeta tràgica de dimarts a Roma. L’eliminació costarà de pair a l’entorn culer. La necessària revisió del partit va lligada a una anàlisi de la trajectòria de l’equip a Europa, on ja fa tres temporades que s’acomiada prematurament als quarts de final de la Champions, i on només el miraculós títol de Luis Enrique el 2015 maquilla uns adeus molt durs. Els últims dos anys, a més, ho ha fet amb molta contundència, deixant una sensació de vulnerabilitat i impotència que ha sacsejat de dalt a baix el model blaugrana. És impossible escapar-se de l’autocrítica i no fer-se preguntes. I el més difícil és trobar-hi respostes.

“Estic molt confós. Era dels que, durant l’any, havia consolidat la sensació que l’equip i Valverde tenien una idea clara del que volien, però el dia D a l’hora H això s’esquerda per tot arreu”, reflexiona Ricard Torquemada, analista de Catalunya Ràdio. Té el dilema de si va ser un “mal dia mal escollit”, o si ja comença a ser una evidència que “l’equip a Europa té un topall, sobretot com a visitant”.

Les dades són sagnants: enguany els cinc partits lluny del Camp Nou s’han resolt amb tres empats a Grècia, Torí i Londres -i dos d’ells, a zero-, una victòria per la mínima (a Lisboa) i la derrota incontestable de dimarts a Roma. En total, dos gols a favor i quatre en contra. El Barça no se sent fort fora de casa i pateix per sumar victòries, i és una tònica que ve de lluny. La temporada passada quedarà marcada per les dues pallisses que va rebre l’equip, primer a París a vuitens (4-0) i després a Torí a quarts (3-0). El balanç de gols és molt més negatiu que enguany: 11 gols encaixats per només quatre de marcats. És un bagatge paupèrrim sobre el qual Valverde, amb seny i prudència, havia teixit un engranatge que tapava les debilitats i que semblava fiable. Ho semblava. Si més no fins dimarts.

Per a Jordi Costa, presentador del Tot Costa, s’havia confós “resultadisme amb solidesa i solidaritat” de l’equip. “El que va passar a Roma no va ser un accident, hauria pogut passar a Stamford Bridge amb els pals de Willian. Quan un rival ha tingut nassos per pressionar el Barça a dalt, l’equip no ha trobat mai cap solució, ni en llarg ni en curt”, diu. I critica la banqueta, on considera que Ernesto Valverde no ha enriquit l’equip amb cap idea futbolística clara. Però també dirigeix la crispació cap a la directiva del club. “El Barça fa temps que es va oblidar de la seva essència i fitxa cromos en lloc de jugadors, i són cromos que després no serveixen. Paulinho, que havia de ser el cromo de la cama forta, ni apareix a Roma, i Dembélé, el cromo per suplir Neymar, només surt al final”.

En aquesta línia va també Marc Guillén, analista a Rac1, que detecta que "la plantilla va justa de talent". "El Barça no s’ha sabut anar reforçant. Ha tingut una generació i una plantilla molt bona, amb grans jugadors, però no l’ha sabut complementar amb gent que aportés la força que necessiten aquests jugadors. Si arriba el dia que ells no passen pel millor moment de la temporada, que no tenen aquella guspira, els altres no responen", lamenta.

Els "canvis dràstics" que Piqué demanava al 2013

La sensació d’impotència és generalitzada i és la mateixa que transmetien els jugadors damunt la gespa de l’Olímpic. No està tan lluny de la que verbalitzava Gerard Piqué el 2013 amb Tito Vilanova, quan després d’un global de 7-0 del Bayern Munic a semifinals va demanar “canvis dràstics”.

Res no ha sigut dràstic des de llavors, sinó més aviat progressiu, mentre que al campionat estatal s’ha anat mantenint una mena de domini que ho confon tot una mica més. ¿El que val per guanyar una Lliga no val a Europa? Històricament, el Barça només s’ha endut les Champions quan en el dia a dia era el millor. En la regularitat troba l’equilibri que li cal per domar els adversaris, però en el context Champions fa temporades que ha perdut la tecla. A 600 quilòmetres, la recepta del Reial Madrid és una altra de ben diferent, i això fa més greu la pèrdua de poder europeu que pateix el club. “Tot plegat té un punt de màgia que se’m fa difícil d’explicar -insisteix Torquemada-. ¿Es pot jugar a la carta amb el grau de fiabilitat que té el Madrid a la Champions? Em costa de creure, com també em costa de creure que es guanyi pel pes de l’escut, quan alguns futbolistes no han crescut en l’escut. La Champions és una mena de ruleta russa, però ¿com pot ser que sempre et surti bé?”

Per a Àlex Delmàs, exjugador i analista a Barça TV i a la Cadena SER, “la Champions és una competició que premia la varietat i la capacitat d’adaptació”. Delmàs considera que el Barça ha sigut “massa pla” durant tota la competició. “Cada gol, cada expulsió, cada punt d’inflexió modifica el partit, i el Barça té problemes per adaptar-se als canvis i en surt molt penalitzat”. L’analista considera que Di Francesco va guanyar la partida a Valverde sense que el tècnic blaugrana reaccionés. “Totes les decisions que pren Valverde van encaminades a gestionar l’avantatge, és conservador”, puntualitza. Que l’equip blaugrana no fos capaç de tenir la possessió i orientar-la on volia, lluny de la seva porteria, també és greu, perquè va convertir la pilota “en un instrument desfavorable”. La primera part es va jugar el 35,2% del temps al terç blaugrana i només el 13,5% a la porteria d’Alisson. Per acabar, critica “l’immobilisme” amb què es van abaixar els braços amb la dinàmica negativa del partit, que “anava empetitint un equip sense mentalitat competitiva”.

“Em desconcerta que jugadors que han competit en tantes grans cites no siguin capaços de sortir del forat negre”, insisteix Torquemada, preocupat per la “incapacitat d’aturar la caiguda de l’equip”. Guillén hi veu una lògica: "S'ha anat canviant el joc d'una generació i ara necessites més atletes que jugadors". El debat estilístic sempre té diferents mirades. "Jo estava obert a l’evolució de la idea, però em pregunto si es poden canviar les naturaleses dels equips tan fàcilment", es pregunta el Ricard. Costa ho té clar: no. “La solució del Barça passa per tornar a l’essència, tornar a intentar jugar a futbol”.

Cronologia de les últimes 5 edicions de la Champions

2016/2017: UNA GESTA INÚTIL

La remuntada històrica al PSG va camuflar la patacada per 4-0 a l’anada de vuitens a París. Un mes després, Torí va repetir aquella desfeta amb un altre resultat dur, 3-0. Eliminats a quarts amb total impotència.

2015/2016: MASSA ATLÈTIC PER A MESSI

L’Atlètic de Madrid, amb un 2-0 clar i dolorós, frena un Barça que no és capaç de fer bo el 2-1 aconseguit al Camp Nou. Acomiadats al Calderón.

2014/2015: EL MIRACLE DE LUIS ENRIQUE

Vist amb perspectiva, l’èxit del Barça a Berlín contra el Juventus va ser com una mena de vida extra a un cicle amb senyals clars d’esgotament.

2013/2014: MARTINO CONTRA EL MUR

El mateix Atlètic de Madrid que va privar-lo de la Lliga, va expulsar-lo d’Europa amb un sobri triomf a casa, sense que l'equip hi pogués posar remei tàctic.

2012/2013: EL BAYERN DESTROSSA TITO

L’any de Tito va quedar tacat per una eliminació duríssima a mans del Bayern Munic: 4-0 a l’Allianz i 0-3 al Camp Nou. Piqué va exigir canvis dràstics després d'un global impactant de 7-0.

stats