COPA LIBERTADORES

Menotti: “Hauria sigut maco veure el River i el Boca units negant-se a jugar a Madrid”

Entrevista a l'exentrenador del Boca Juniors i el River Plate

TONI PADILLA
TONI PADILLA

César Luis Menotti (Rosario, Argentina, 1938) als 80 anys encara recorda la major part dels partits que va jugar o va entrenar. El tècnic que va donar a l’Argentina el seu primer Mundial, el 1978, va entrenar tant el Boca Juniors com el River Plate. Sempre crític amb qui mana al món del futbol, Menotti s’ha alçat com una de les veus més crítiques contra el fet de veure la final de la Libertadores a Madrid.

Què sent un home que va jugar al Boca i va entrenar el River, en veure aquesta final de la Libertadores al Santiago Bernabéu?

El fet que sigui a Madrid no m’importa. El que m’importa és veure aquest partit fora de l’Argentina. Un cop el porten fora, a Miami, Qatar... tant li fa. Gairebé millor a Madrid, que hi viuen molts argentins. Però el fet de veure com el partit més bonic acaba convertit en un producte venut així, per quatre rals... Era una oportunitat per fer-ho bé i s’ha convertit en un motiu de vergonya per als argentins.

Després del partit d’anada sense incidents greus, la tornada no es va poder jugar al camp del River Plate pels incidents fora del camp. Què hauria fet vostè?

Jugar-lo a l’estadi del River Plate. L’anada a La Bombonera i la tornada al Monumental, per tenir una final a l’altura de la història dels clubs. Jo hauria jugat el mateix dia que s’havia de jugar, ja que la responsabilitat del River Plate era la seguretat dins de l’estadi. La seguretat fora de l’estadi era cosa dels polítics, de la policia... i ells van ser els que van fer-ho malament, fent passar l’autobús del Boca per una zona plena d’aficionats del River. Mira que cada any el Boca fa aquesta ruta, i l’any que ho organitzen pitjor és justament el dia del partit més important. Un desastre. Però els aficionats del River que eren dins del camp no en tenen la culpa. O la directiva. S’havia de jugar al camp del River Plate.

Diu que hauria jugat el mateix dia. Però l’autobús amb els jugadors del Boca havia sigut apedregat i el gas de la policia va afectar alguns jugadors...

A mi m’han apedregat tants cops, dins d’un autobús... No està bé, cal lluitar contra els violents, però, malauradament, aquestes coses passen. A mi m’havia passat arribant al camp de l’Espanyol quan era al Barça. Arribaves i pam, vinga pedres i vidres trencats. A la Champions li va passar al City a Liverpool. I va jugar. A Grècia aquesta setmana es van veure Molotovs en un estadi... i se seguia jugant. El problema no és només de l’Argentina, eh? El que passa és que quan castigues quatre criminals castigues 60.000 persones. Cal actuar contra els violents sense trencar el somni de qui va a un estadi sense provocar aldarulls.

Per tant, no dona importància al fet que els jugadors del Boca tenien problemes per culpa del gas...

Sí, no dic que fos mentida. Dic que no es va respectar aquella gent que havia agafat avions, que venia de molts racons de l’Argentina, per veure un partit que no es va jugar. Si un metge determina aquell dia que els jugadors estan afectats, doncs es juga el partit el 9 de desembre al camp del River, amb la seguretat ben organitzada. Enviar el partit a fora és una manera d’admetre que no sabem organitzar-ho. La imatge oferta és patètica.

El problema de la violència és global, estem d’acord. Però el futbol argentí no en surt benparat.

La pitjor imatge possible. Primer, tot mal organitzat. I després, veure com no és només el futbol argentí, sinó tot el sud-americà, amb els directius de la Conmebol (la Confederació Sud-americana de Futbol) venent el partit a qui paga. Tant de bo Madrid pugui gaudir d’una festa, per als argentins no ho serà. Els negocis s’ho queden tot. Els diners sempre han manat, però no pensava que s’arribaria a aquest extrem. S’allunya l’esport de la gent, només poden dir que s’han aconseguit grans beneficis econòmics. Hauria sigut bonic veure els dos clubs, els grans rivals, units, negant-se a jugar a Madrid.

EDICIÓ PAPER 09/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF