01/03/2013

Cent dies de Joan Collet: un bon president

2 min

En cent dies no es poden canviar gaires coses, una entitat a prop del col·lapse econòmic no dóna gaire marge de maniobra, un club de futbol és el que és i, sobretot, un president sense accions té un poder limitat. Des d'aquestes consideracions, el meu balanç dels primers 100 dies de presidència de Joan Collet és positiu.

En primer lloc, ha complert amb els dos principis en què s'hauria de fonamentar la direcció d'una organització: no fer el ridícul i aplicar el sentit comú. De fet, aquests dos principis d'inspiració tarradelliana són extensibles a tots els àmbits de la vida pública i fins i tot de la privada. Joan Collet va cessar Pochettino en el moment adequat, la va encertar en el nomenament del seu substitut, ha posat els fonaments per a la recuperació de l'esperit del futbol base, ha triat el millor director esportiu possible i ha lluitat com ha pogut per fer front a les tensions de tresoreria. Com que érem últims, un entrenador motivador i de joc directe. Per al futbol base, exjugadors honestos que saben el que som. Per alleugerir despeses inútils, deixar de pagar fitxes sense valor afegit al camp. Per complir les urgències amb la Seguretat Social, endeutar-nos una mica més. Tot plegat sembla fàcil, però no ho és. Potser no hi ha cap decisió que ens hagi donat una gran alegria. Però cap ens ha fet passar vergonya.

Perquè veníem d'uns presidents, potser entranyables, però que donaven la feina feta als guionistes dels programes d'humor; d'una junta d'accionistes en què una minoria sorollosa va alegrar la nit i la setmana als nostres pitjors enemics. Ara podríem tenir un president apolític i nostàlgic de temps gloriosos que ens volia enviar al córner. Aquests tristos antecedents fan encara millors aquests primers cent dies.

Ara bé, en el futbol hi ha un indicador bàsic des d'on es valora tot: la maleïda piloteta. Però que entri o no no és només casualitat. Per tant, una part de la responsabilitat d'aquest canvi de tendència també la té el nou president.

Ara bé, aquesta valoració positiva té dos punts crítics. El primer, l'incompliment d'un compromís: on és el pla estratègic anunciat a la junta d'accionistes? El segon, més global: l'Espanyol (com la majoria d'equips de la Lliga) és insostenible i inviable. Collet només pot posar-hi pedaços. Tothom n'és conscient però ningú gosa actuar. Època de bombolles, de crisi i de corrupció: immobiliària, financera i política. Quan comencem amb el futbol?

stats