Publicitat
Publicitat

CAFÈ BAVIERA

Celtic Park d'atraccions

Aquest estiu el Barça havia de jugar un partit amistós a Hamburg per celebrar el 125è aniversari de l'equip local. El club alemany pagava un milió i mig d'euros per veure el Barça amb Messi. L'argentí, el dia abans de jugar, no estava fi, i el debutant Vilanova va decidir que aniria a Alemanya sense el crac, per a decepció de l'afició hamburguesa. El Barça va cobrar, segons el contracte, un milió d'euros i va sortir al camp amb Pinto, Alves, Bartra, Mascherano, Adriano, Sergi Roberto, Dos Santos, Espinosa, Deulofeu, Alexis i Afellay. Als organitzadors aquella alineació els va semblar una enganyifa, l'afició va considerar que era una presa de pèl i el malestar va durar moltes setmanes a la premsa. La indignació contra el Barça, a Hamburg, encara continua perquè creuen que el club hi va enviar el segon equip. Per cert, aquell Barça que els semblava de nyigui-nyogui va guanyar per 1 a 2.

A Glasgow, en canvi, la celebració del 125è aniversari del Celtic els ha sortit rodona. No han pagat ni un euro perquè el Barça jugués al seu camp, l'equip de Vilanova va fer una exhibició de futbol i de control i, de passada, va deixar que l'equip local, fent menys que mai ningú, guanyés el partit marcant-li dos gols al Barça. I, a sobre, la UEFA els pagarà una picossada per una victòria a la Champions. Lluny de la mala imatge que va donar el Barça el mes de juliol a Alemanya, a Glasgow sempre recordaran aquesta commemoració, en què el Barça els va donar una lliçó de futbol (festival de pals, d'ocasions, de persistència i detalls exquisits) però ells van aconseguir derrotar el millor futbol del món. El Celtic s'ha convertit, doncs, en el primer equip, a banda del Madrid, que aconsegueix frenar el Barça al marcador. Sobre la gespa del Celtic Park semblava, talment, que els dos equips practicaven dos esports diferents. Ningú no podrà dir, però, que l'equip de Neil Lennon va agafar el Barça de sorpresa. Tots sabíem que el perill escocès era doble: els córners i el contraatac. Com si fos de manual, el Barça va encaixar un gol de cada. La llàstima és que, baixets com som, el córner es defensi en zona, amb la defensa amb els peus ancorats a terra. No és tant que la diferència entre el golejador i Jordi Alba sigui de 18 centímetres; el problema és que Wanyama ve en cursa i pot saltar, mentre que la nostra defensa queda clavada. Més trist és, encara, que el seu porter faci una assistència de gol. Que només xutant fort de porteria en tinguin prou, sense que la toqui ningú més, perquè Watt marqui el segon. Aquest Barça és tan espectacular que també en això col·labora a la festa. Mentrestant, Moratti, l'amo de l'Inter, diu que el joc del Barça avorreix. Ho diu ell, que ha de mirar la Champions per la tele.

Històries de superació esportiva
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF