Cata Coll i Patri Guijarro, a les portes de ser campiones del món
La selecció espanyola cau derrotada davant el Japó per 3 gols a 1
Barcelona / PalmaLes mallorquines Cata Coll i Patri Guijarro no han pogut proclamar-se campiones del món després de caure derrotades en la final del Mundial sub-20 per 3-1 contra el combinat japonès. Tot i perdre, Patri Guijarro ha estat nomenada millor jugadora del torneig i, a més, ha estat la màxima golejadora del Mundial, amb sis gols.
En les anteriors vuit edicions d’aquesta categoria, tan sols tres països havien estat capaços d’aixecar el títol: els Estats Units i Alemanya (3 títols), i Corea del Nord (2). Trencar aquest monopoli no era senzill, però Espanya i el Japó ho mereixien. En una final amb dues parts oposades, varen ser les noies de Paco López les que varen començar amb més força, pressionant ben amunt, corregint les pèrdues amb ràpides cobertures, assumint el pes de la pilota i, no menys important, finalitzant les jugades de què disposaven. El paper de les joves espanyoles a la final el va simbolitzar a la perfecció una de les seves figures més destacades al llarg del torneig, Patri Guijarro. La migcampista blaugrana va disposar de nombroses ocasions en una primera meitat en què Espanya va ser superior, però li va faltar el gol. Tot i avisar en fins a 11 ocasions, el gol no el varen trobar elles, sinó les japoneses.
Les japoneses no perdonen
El combinat d’Asako Takakura havia estat valent en la pressió, però alhora havia apostat per no desfer les seves línies. Gairebé del no-res, d’una pilota que Asato Miyagawa va rebre a la frontal, en va treure petroli. La migcampista va fer una doble retallada en estàtic i, acte seguit, va sorprendre Cata Coll amb un xut elevat. Les japoneses, que es veien superades en gairebé totes les facetes, varen saber resistir i esperar el seu moment. Amb el gol, varen trencar l’optimisme d’una Espanya que arribava a la final invicta i sense haver-se trobat en cap moment per sota en el marcador en tot el torneig. El cop podria haver estat encara major si, pocs minuts després, Coll no hagués aturat Jun Endo, que s’havia quedat sola davant la portera balear. Més feina havia tingut una Stambaugh que, en canvi, va passar gairebé tota la segona part sense feina.
Les noies de Paco López ho havien fet tot menys els gols. Encara hi havia temps per a la reacció, però el cert és que, tot i no canviar el guió i mantenir la mateixa proposta de futbol de toc, el gol encaixat pesava com una llosa. Els nervis i les presses varen portar a imprecisions en l’inici de la jugada, un fet que no varen desaprofitar les japoneses, que varen anar a per feina quan varen sentir l’olor de la sang. D’una pèrdua en defensa d’Espanya en va néixer el segon, obra de Saori Takarada. Espanya estava desfeta, i va pagar car cada desajust. Poc després, va ser Nagano qui va sentenciar amb una fuetada creuada. Tres dianes en només 24 minuts d’efectivitat nipona.
Reacció tardana
Espanya estava fora del partit. Guijarro i la resta de l’equip havien passat d’assetjar les japoneses a veure, resignades, com el talent de les asiàtiques manava amb contundència. Candela Andújar va escurçar distàncies, i, poc després, Claudia Pina va tenir el 2-3, però topà amb el travesser. Espanya va reaccionar tard. La plata és amarga, però no taca una generació que té molt de futur.
