Carta a un culer desconegut

Benvolgut amic, sé que existeixes. No sé on ets, però sé que ets. I disculpa'm la confiança del tractament d'amic, però només és producte d'un convenciment: si un dia ens coneixem, ho serem.

Culer desconegut, quan aquesta setmana has llegit que TV3 ben aviat farà gaudir els nens catalans amb uns dibuixos animats -els Barça Toons- completant la feina feta a l'escola pública amb el treball sobre valors Barça Kids (per cert, noms ben catalans) has pensat: "Com en són de pesats!" Perquè tu, amic, ets més culer que el Casaus i des de Basilea no has faltat a cap final. Tu, com el nòvio de la Jennifer, no pots veure ni en pintura els pericos de Sarrià. Però, tanmateix, ets lúcid. I ja n'estàs fart.

Quan Les Tres Bessones van dir que Catalunya era Ronaldinho vas pensar que era un excés. Que la segona melodia que va aprendre la teva filla a l'escola fos l'himne del Barça ho vas trobar un insult a la cultura musical del país. El protagonisme del teu equip en els Telenotícies el trobes fora de lloc. I el dia en què la inauguració de La Masia va passar per davant de l'abandonament de les armes d'ETA i de la mort de Gaddafi, ja vas dir prou.

Perquè tu ets molt culer, però ets moltes més coses. I estimes més el teu país que el Barça. I recordes el que va dir Armand Carabén -molt culer i molt lúcid-: "Catalunya, més que un club". La teva passió no et treu capacitat d'anàlisi. Vols un país millor, i que un club no ho envaeixi tot n'és una condició necessària.

I, sobretot, el dia que et facis present, jo i altres pericos ens podrem dedicar plenament a coses importants, que prou feina tenim. I descansar de lluitar contra tanta absurditat. Perquè és molt cansat, però si no ho fem nosaltres no ho fa ningú. No em puc creure que no existeixis, amic culer. Fes-te present.