GIRONA FC
Esports 17/11/2018

Carles Planas: “Una bona convivència permet perdre la por a moltes coses”

Entrevista al defensa del Girona

Jordi Bofill
4 min
Carles Planas: “Una bona convivència permet perdre la por a moltes coses”

GironaFormat a La Masia, on va entrar amb només 8 anys, Carles Planas (Sant Celoni, 1991) va ser un dels escollits per Quique Cárcel per aterrar a Primera. Amb dificultats per trobar continuïtat, viu els seus millors dies al Girona, on ja ha jugat més partits que fa un any.

L’enorgulleix estar fent història?

És molt bonic formar part d’aquests moments, recordo seguir amb nervis els anys en què intentaven arribar a Primera. Tothom que havia estat lligat al Girona me’n parlava bé, em deien que això era una família. Aquest és un dels motius que em va decidir a fitxar. Ha estat un encert i l’adaptació, molt senzilla. Després de tres anys a Vigo també tenia ganes d’estar a prop de casa.

Viuen el millor moment, empatats en la 7a posició i lluny del descens.

És cert, i tot va molt de pressa. Sense anar més lluny, en l’anterior aturada es parlava d’una certa crisi perquè els resultats no sortien. No hem de ser tan extremistes, el calendari era difícil. Estem contents del nostre rendiment, hem sumat punts d’incalculable valor i això ens motiva a continuar treballant amb l’objectiu clar d’assolir una nova permanència. També et dic que aspirem al màxim possible, però ara és massa aviat. Primer salvem-nos i després mirarem quines possibilitats tenim.

¿Era important sortir de la indefinició del dibuix i marcar una línia a seguir?

El fet d’encarar tota la feina cap a un sistema ens beneficia. Sobretot si tenim en compte que mantenim l’estil que molts futbolistes tenen per la mà. Anoeta marca un abans i un després, sens dubte. Evidentment que Eusebio posa el seu segell i els matisos que considera, però l’essència és la mateixa que ens ha dut fins aquí.

Canvia molt jugar de carriler a fer-ho de lateral?

Tinc la sort que he actuat de lateral en equips de perfil ofensiu, això permet que no em sigui nou. Fins ara tenia un interior o un extrem al davant, i em recolzava en el joc d’associació. Potser et diria que, com més ofensiu ets, millor t’adaptes al carril perquè en atac generes moltes situacions d’u contra u, però s’ha d’arribar a temps per defensar.

S’assumeixen més riscos?

Sí i no, ja que el mateix sistema et porta a ser atrevit perquè et garanteix que no deixes el teu lloc descobert. Quan arrisco en atac, tinc la seguretat que algun company em cobrirà qualsevol error o mala decisió ocupant l’espai en defensa. Aquest és un avantatge de la defensa de tres, perquè quan jugues amb quatre et fas més teva la responsabilitat de la zona on actues. I et permet trepitjar àrea contrària, que sempre ve de gust.

L’allau de baixes al carril l’ha fet gaudir d’un rol de titular nou...

Cada dia que passa em sento millor perquè, tot i no jugar, he treballat fort per tenir una oportunitat i intentaré aprofitar-la. Ara tinc més continuïtat i el físic i la confiança ho agraeixen perquè no és fàcil assumir que no competeixes tant com t’agradaria. Tothom vol participar i l’únic secret és no abaixar mai els braços quan no ho fas. Ja és una qüestió personal, va amb el caràcter del futbolista. A causa de tot el que ha passat ara tinc minuts, però si no hagués treballat mentre esperava el meu moment segur que tampoc els tindria.

Si aquest equip té una virtut, és la del treball.

Sabem afrontar qualsevol dificultat, tenim molt clar que depèn de nosaltres transformar els obstacles en oportunitats. Mai donem res per perdut i lluitem al màxim de les nostres possibilitats.

¿Formar un gran grup humà és clau perquè els resultats arribin, oi?

Totalment. En aquest sentit, em considero un afortunat perquè sempre he gaudit de bons vestidors. Tranquil·litza poder fer qualsevol cosa amb qualsevol company, al final passem gairebé més hores junts que amb la gent que estimem. Una bona convivència permet perdre la por a moltes coses. Amb el Celta, vam ser semifinalistes de l’Europa League i de la Copa, estant units, i mai vam patir a la Lliga. Potser des de fora no es té gaire en compte, però tots aquests detalls poden transformar una temporada.

Va tenir Eusebio tres cursos al Barça B, així que domina el seu llenguatge.

Han passat molts anys, però segueix fidel als seus ideals. És una persona amb un estil definit: vol la pilota. I el tracte personal és esplèndid, posa les idees en comú i fa sentir a tothom important. Sap reconèixer quan es fan bé les coses i t’explica els errors per no repetir-los. Això genera un estat d’ànim òptim, perquè la comunicació és bàsica.

Va ser difícil dir adeu al Barça?

Costa, però el porto al cor. Una de les experiències més espectaculars que he viscut va ser debutar al Camp Nou. Era l’únic món que havia vist. De fet, és tan gran que mai t’acomiades del tot.

¿Creu que el Girona té les eines adequades per estabilitzar-se a Primera?

Només cal veure les instal·lacions i els serveis dels quals disposem; no tenen preu, de debò. El creixement és immillorable. Podem competir de tu a tu contra qualsevol, també fora del camp.

stats