Si al Canadà parlen més de Nadal que de Vettel...
Que enmig del Gran Premi del Canadà de F1, en plena cursa, el president de la Federació Internacional d’Automobilisme es posés a fer tuits per felicitar Rafa Nadal per la seva victòria a Roland Garros és prou significatiu de l’escassa intensitat que hi va haver ahir al circuit Gilles Villeneuve. Si fins i tot Jean Todt s’avorria... malament rai.
Novament, una cursa ensopida en un dels circuits que abans acostumava a destacar per l’emoció amb què es vivien les competicions que s’hi disputaven. La F1 té un problema, i no és només la falta d’avançaments per culpa de l’aerodinàmica i d’uns neumàtics massa conservadors, sinó també la falta de grans ídols amb capacitat de seducció global. Amb quatre títols cadascun, Hamilton i Vettel són els pilots amb el palmarès més brillant de la graella actual. Ahir el de Ferrari va guanyar, però sense emocionar, tot i que aquest resultat li ha permès recuperar el lideratge del campionat. Abans de començar la cursa, Jacques Villeneuve va fer una volta al traçat de l’illa de Notre-Dame amb el cotxe del seu pare, amb el llegendari Ferrari que duia el número 27. Penses en el carisma que tenia el canadenc, tot i que no va arribar a guanyar cap títol, i en el que té l’alemany... i no hi ha color, campionats al marge.
L’equip Mercedes no va aplicar la millor estratègia amb els neumàtics del cotxe de Hamilton, que va acabar 5è, un lloc per darrere del que havia obtingut als entrenaments. No va poder amb Ricciardo, i és que aquest any no estem veient aquell Lewis d’abans. O s’ha fet gran i ja no té els ullals tan esmolats... o comença a veure la porta de sortida de la F1, com insinuen alguns. I aquests dos són els grans animadors d’aquesta temporada.
El de Mont-real és un circuit que sempre havia castigat els errors i que posava a prova els frens dels cotxes. Però si ningú va patir amb aquest element, si no vam veure cap cotxe fregant el mític “mur dels campions” (tot i que ara està una mica més allunyat) com passava sempre, alguna cosa està fallant en una F1 que, paradoxalment, té els cotxes més ràpids de la història. I, mentrestant, Jean Todt anant fent tuits.
