Camí dels Presos i puig de So na Moixa

PalmaAquesta ruta és pel municipi de Manacor, concretament pels terrenys que foren de l’antiga possessió de Son Fortesa. Recorrem una part del camí dels Presos -que va de Son Ganxo fins al coll- i pujam al puig de So na Moixa. Iniciam la caminada a les 9.53 h (WP-0) (98 m), al portell obert de Son Maina, vora la carretera Ma 4015 (Manacor-Son Fortesa), pel camí dels Presos. Passam un segon portell, aquest amb barrera. Deixam la tanca dels Sestadors a la dreta. Més endavant, passarem a prop de la cova de les Oliveres, que queda a mà esquerra. A la dreta, apareixen les cases de Son Maina, una possessió situada entre el puig del Cero, el rafal Pudent, So na Moixa de Baix i el puig de l’Heretge.

A l’esquerra tenim el puig de la Mata i el del Diable i passam el pont d’en Farcit, el qual salva un brancam tributari del torrent de So na Moixa. El pont, construït pels presos, pren el nom de Can Farcit, propietat rústica situada entre Son Maina, el Revellar, So na Moixet i el puig de l’Heretge. Deixam a l’esquerra una bifurcació que torna a sortir al camí principal més endavant (WP-1) (130 m). El camp de concentració de So na Moixa es va obrir, segons David Ginard, l’any 1937, al setembre o l’octubre, segons A. Tugores. I es tancà a finals del 1942. Els ‘soldats treballadors’ “duien a terme obres considerables d’interès públic, com carreteres i camins”, i també obres militars. A So na Moixa hi havia 202 presos. També n’hi havia a Vistalegre i a l’Espinagar. El camí dels Presos (que va de Son Ganxo al Coll, a prop de Portocristo), no fou l’únic camí que feren, també feren feina a la carretera de Son Josep, l’Hospitalet o l’Espinagar, fins a Portocolom.

El Coll del Vent

Arribam al coll del Vent a les 10.47 h (WP-2) (230 m). Deixam el camí dels Presos per enfilar-nos al puig de So na Moixa. Una reixeta de partió creua tota la muntanya i també el coll, des d’on podem albirar la costa. Envestim la rosta pujada i guanyam altitud ràpidament. Això ens permet copsar el coll del Vent i el camí dels Presos, que volta les penyes de na Peu. malgrat els humils 330 metres d’altitud, la pujada ens fa suar de valent. El dia humit afegeix sensació de dificultat. Aquest dia comptàrem amb la companyia de l’amic Toni Sureda i Joan Manera i alguns companys seus. El darrers metres es fan grimpant per un roquissar. A la llunyania apareix el nucli urbà de Manacor i els relleus de la serra de Llodrà. Arribam a dalt a les 11.27 h (WP-3), on copsam a la creu l’única representant femenina del grup, Lourdes.

El puig de So na Moixa

El puig de So na Moixa també s’ha anomenat, al llarg del temps, la muntanya Grossa de Son Josep, el puig de na Moixa o el puig de Llodrà.

A uns metres del vèrtex geodèsic del puig, cap a l’est, se situa la barraca catalogada amb la fitxa A-74 com a element etnològic casa de guaita, en ús el s. XVII. La descripció diu: “Té tot el sostre esbucat i part de les parets ja han començat a desplomar-se. Quan es tenia previsió de perill, per tal de reforçar, millorar i garantir la vigilància, les autoritats locals col·locaven al puig de So na Moixa uns talaiers que tenien la funció de passar els senyals dels talaiers costaners a la vila de Manacor. De la guarda del puig se’n feia càrrec el propietari de la finca. Després de berenar al cim del puig tornam baixar al coll del Vent.