Callejón ja no només treballa i lluita: ara també és decisiu
José Callejón farà 24 anys al febrer i va arribar a l'Espanyol a finals de juny del 2008, procedent del filial del Reial Madrid de Segona B. Va aterrar amb l'etiqueta de possible relleu de Raúl Tamudo, perquè l'aleshores director esportiu, Paco Herrera, el veia com un futbolista "intel·ligent, que juga al límit del fora de joc, sap jugar sense pilota i passar-la quan la té i és llest en la definició".
Aquell 25 de juny, el dia de la seva presentació, ell va afegir-hi algunes altres claus que, avui, són essencials per entendre el seu futbol. "Sóc un davanter ràpid i amb mobilitat, que busca bé el desmarcatge i treballa per l'equip". Ell no va parlar de gols, però sí que ho va fer el president.
Davanter atípic
Dues temporades i mitja després, les seves paraules s'han acompanyat de jugades i bones actuacions que l'afició periquita té en la memòria. Les més recents són els dos gols contra el Sevilla al Sánchez Pizjuán, però no és en l'aspecte rematador on més hagi destacat el granadí en la seva etapa blanc-i-blava. Sí que ho havia fet quan jugava al grup primer de Segona B amb el Madrid Castilla, on va ser pitxitxi de la categoria amb 21 gols.
Callejón ha trobat en la mobilitat en atac i en la implicació defensiva els millors arguments per adaptar-se a Primera i ser una peça clau en l'esquema de Pochettino. De fet, des que l'argentí s'ha fet càrrec del primer equip, que el futbolista està rendint a un gran nivell. Fix en les alineacions del tècnic, Callejón aporta profunditat i pressió, esforç i talent. Hàbil amb la pilota, ràpid a l'espai, el davanter està adaptant el seu futbol a la seva nova posició a la banda, entrant des de segona línia. Associant-se amb Verdú i Luis García, el granadí és un perill constant per a les defenses rivals per la seva visió de joc en l'última passada, o per trobar el forat per fer la rematada.
Contra el Sevilla ho va intentar de moltes maneres, sobretot arrencant des de la banda i retallant cap a dins per buscar el xut llunyà. Així va fer un dels gols més bonics com a periquito, contra el Deportivo l'any passat, col·locant el xut a la base del pal, exhibint qualitat davant Aranzubia.
Però si una cosa defineix Callejón és la seva fortalesa mental, la seva confiança. La seva fe. Va permetre-li arribar a posar la punta de la bota a la centrada de Javi Márquez. El seu primer gol a Primera també va ser fruit de la seva força de voluntat, robant-li el remat a Tamudo davant Aouate contra el Mallorca.
Callejón és un davanter de gran qualitat tècnica, però sobretot és un jugador inquiet, que busca el seu espai, que tàcticament es qüestiona cada acció del joc per poder participar i ajudar l'equip. És el més llest de la classe, és el que es mou i és al lloc precís en el moment adequat. Com en el segon gol que sentenciava el matx a Sevilla; contra el Llevant, on caça un control que Verdú fa massa llarg, o amb l'Almeria, empalant amb força un refús de còrner.
Callejón no és un home gol, però sempre que ha marcat l'Espanyol ha sumat punts: sis victòries i un empat. Davanter solidari, rendeix al ritme del grup. I ara, fluid com juga l'equip, només pot jugar a un alt nivell.
