De Cala Morell a Punta Nati, la vasta i inhòspita costa nord de Ciutadella

PalmaAquesta ruta és la quarta i última entrega, de moment, del ventall ampli de possibilitats de fer senderisme a Menorca i, d’aquesta manera, copsar la grandesa del seu paisatge, cultural i natural. Un tast personal que he volgut compartir amb tots vosaltres, lectors de l’ARA Balears i amants del senderisme en particular.

El recorregut que us proposam és d’una bellesa singular, marcat sobretot per l’aridesa d’una plana infinita que s’aboca sobre la mar des d’una altura esfereïdora. Som a l’entorn de l’anomenada Menorca seca, que s’estén sobre un terreny pla i pedregós, amb penya-segats de gran alçària, on les interminables fileres de paret seca i els tancats per al ramat dibuixen el llençol blanc del territori.

Però dins aquest marc general veurem l’empremta inesborrable de la capacitat de supervivència de l’ésser humà i la seva voluntat tenaç de sotmetre la terra, per molt erma que pugui semblar. Podem gaudir d’una passejada per l’interior de la necròpolis de Cala Morell, un conjunt de 14 coves excavades a la roca. És un cementeri que restà actiu des de l’època pretalaiòtica fins al segle XX d.C. I també serem testimonis de la història tràgica del vaixell Général-Chanzy que el 1910 naufragà davant la costa de Punta Nati, amb 157 persones a bord, de les quals només en sobrevisqué una.

La ruta

00’ Iniciam la marxa des de la urbanització de Cala Morell, a la confluència entre el barranc on s’ubica la històrica necròpolis (carrer de Líria) -esquerra- i el carrer que baixa a la platja (carrer d’Orió) -dreta-, i continuam tot dret en direcció sud-oest pel vial que s’enfila cap a la part alta de la cala, pel seu vessant de ponent. Aviat 05’ trobam indicadors del Camí de Cavalls (GR-223) que ens conviden a deixar l’asfalt per la banda esquerra.

Trobam dos murs de paret seca amb portells, mentre el tirany ens duu a voltar per darrere un grup de xalets. A partir del segon portell ja ens situam sobre el penya-segat -Cul de la Ferrada- 10’ i el camí ja pren la direcció de ponent, definitiva fins al final de la ruta. La nostra visió panoràmica abasta de la punta de Cala Morell, a la dreta, a la punta de l’Ecullar, a l’esquerra. Davant, la mar immensa que acarona la costa nord de Menorca, un paisatge vast i gairebé inhòspit. De sobte, 25’ el caminet ens fa girar terra endins i pel mig d’una sèrie de tanques, amb bestiar oví escampat pel seu interior, ens mena fins a una instal·lació privada (Club d’Aeromodelisme de Ciutadella) 40’, on arriba un camí semiasfaltat (camí de Son Morell). Voltam a l’esquerra per aquest vial per tornar a girar a la dreta un poc més endavant, sempre seguint les indicacions del GR. A poc a poc, la nostra ruta traça una ‘u’ que primer ens separa i després ens reconcilia amb el litoral. Avançam entre parets seques i una abundosa vegetació arbustiva; tot plegat, un paisatge força interessant a pesar de la seva visible aspresa.

1h10’ Recuperam la costa per la marina de Son Angladó i la punta de Son Escudero, i Punta Nati ja és a la vista. El caminet passa per un terreny pedregós, per on es faria difícil continuar si no fos per les estaques de fusta i l’empremta entre terrosa i grisenca de les botes per damunt les pedres. Creuam un barranc preciós a l’altura del codolar d’en Bou. Un poc més endavant, creuam la clàssica barrera menorquina i entram dins l’entorn dels espectaculars penya-segats del codolar de la Torre Nova.

La perspectiva que s’obté en determinats mesos de l’any ens recorda els versos de Ramon Llull (1232-1316) quan, referint-se a l’amor, el defineix com “una mar desfeta d’onades i de vents, sense port ni ribatge”. No hi ha dubte que aquesta costa plana i rocallosa, alhora que elevada i asprament bella, captiva al primer cop d’ull la persona que s’hi passeja. Un paisatge natural i cultural de forta empremta que enamora cegament.

A l’altura de la punta del Llosar 1h45’ hi trobam la creu del Général-Chanzy. Es tracta d’un monument funerari -una creu sobre un túmul de pedres- en record de les víctimes mortals que viatjaven a bord d’aquest vapor francès de 109 metres d’eslora. Havia entrat en servei el 1892 i pertanyia a la Compagnie Général Transatlantique. El 10 de febrer de 1910, mentre feia la travessia entre els ports de Marsella i de l’Alger, s’enfonsà a l’altura de Punta Nati. Aleshores encara no existia el far, que s’inaugurà tres anys després. Hi viatjaven 157 persones, de les quals només se’n salvà una, Marcel Bodez, un agent de duanes de 23 anys.

Plataforma plana

Des d’aquí es fa més clara i visible la plataforma plana sobre la qual s’ubiquen el far, les bateries de costa i els búnquers de Punta Nati. Deixam a l’esquerra la barrancada que desemboca a l’eloqüent i abrupta cala dels Morts. 2h Sortim a la carretera del far: davant nostre la continuació del GR en direcció a Ciutadella i a la dreta el far 2h10’, punt que assenyala el final del nostre itinerari.

El far de Punta Nati (1913), com el de Favàritx (1922) a l’albufera del Grau, s’instal·laren com a conseqüència dels accidents marítims que hi havia a la costa nord de Menorca, una situació que tampoc no havia resolt del tot el far de Cavalleria, amb la seva posada en marxa el 1857, que des del segle XIV acumulava 700 naufragis en aquella zona.

Abans de tornar a Cala Morell, podem visitar les infraestructures militars construïdes el 1938 com a part de la defensa litoral de l’illa contra l’avanç del feixisme. Cal recordar que Menorca fou l’única illa de tot l’arxipèlag balear que es mantingué fidel al govern legítim de la República espanyola fins al començament del 1939, pocs mesos abans del final de la Guerra Civil. Crida l’atenció el fet que les bateries antiaèries es camuflaven sota construccions que d’enfora es confonen amb barraques de pastor, com una mena de con esglaonat.

@Fita_a_Fita