“Cal trencar amb la tradició de considerar el dopatge normal”
L’halterofília viu uns Mundials en què les seleccions més victorioses no hi són per culpa del dopatge
BarcelonaLa ciutat d’Anaheim, a Califòrnia, viurà a partir d’avui uns Mundials d’halterofília atípics, ja que les 10 seleccions que han aconseguit més medalles, tant als Jocs Olímpics com als Campionats Mundials, no hi són. Nou perquè van ser sancionades perquè practicaven de manera sistemàtica el dopatge i Corea del Nord per decisió pròpia. La Xina, que va aconseguir 33 medalles en els Mundials del 2015, serà la principal absència, juntament amb Rússia (18 medalles el 2015), Corea del Nord (12), el Kazakhstan (14) i l’Azerbaidjan (3). Tampoc hi seran Bielorússia (3), Turquia (2), Armènia (6) ni Ucraïna (1), seleccions amb una gran tradició en aquest esport. De fet, dels 15 campions del món als Mundials del 2015, només dos podran defensar la seva corona -l’aixecadora taiwanesa Hsu Shu-ching i el georgià Laixa Talakhadze, ja que els altres 13 formen part de seleccions absents. Laixa Talakhadze, però, el 2013 va ser sancionat per dopatge durant dos anys.
“El repte és iniciar una nova etapa, neta, allunyant-se d’un passat en què el dopatge era massa protagonista. Cal trencar la tradició de considerar el dopatge normal, com passava en aquest esport, fet complicat, ja que tenim documentat dopatge a l’halterofília ja des de fa uns cent anys”, diu el periodista Jeré Longman. La Federació Internacional (IWF), però, ha anunciat que aquests Mundials seran els que marcaran “un abans i un després”, en paraules del seu president, l’hongarès Tamás Aján. La IWF sap que en cas de no aconseguir millorar la seva imatge es podria quedar fora del programa olímpic. De fet, el Comitè Olímpic Internacional (COI) ara mateix la té en quarantena, ja que fa un any, alarmat per la quantitat de positius, els va demanar que prenguessin mesures, i els va advertir que si no l’halterofília quedaria fora del programa olímpic per primer cop des de 1912. “L’esport ha perdut interès per diferents raons. Una seria el final de la Guerra Freda, en què els nord-americans volien derrotar els soviètics en un esport com aquest. L’altra, saber que gairebé tothom s’ha dopat”, es queixa Longman. El COI esperarà a veure com funcionen aquests Mundials per prendre una decisió la setmana vinent. Als Jocs Olímpics del 2016, a Rio de Janeiro, Rússia i Bulgària ja van ser sancionades sense poder participar en quedar demostrada una “estructura” que permetia el dopatge dels seus atletes. Aquests Mundials d’Anaheim s’han acabat convertint en una prova per demostrar si finalment la IWF aconsegueix fer net en el seu esport. De fet, la IWF ha anunciat que més de la meitat dels 377 participants en els Mundials hauran de passar controls antidopatge.
L’ombra soviètica
“Cal admetre que en el passat la incidència del dopatge en el nostre esport era massa alta”, va afirmar en la prèvia dels Mundials el president Tamás Aján, de 78 anys, que va parlar de centrar les anàlisis en “una sèrie de nacions on hi ha una tradició demostrada de dopatge”. Aján no va citar quins serien aquests equips, ja que els més coneguts ja van ser sancionats fa més d’un any, però segons la premsa nord-americana un podria ser l’Iran. Ara els estats més problemàtics serien els de l’antiga Unió Soviètica. I dels 49 positius detectats en les proves fetes a esportistes olímpics del 2008 al 2012, 43 eren de nacions que havien sigut soviètiques. “Els tests d’aquestes proves es conserven amb la nova tecnologia, es van poder detectar positius que inicialment s’havien escapat. En altres casos, els laboratoris per fer proves, com el de Moscou, formaven part del sistema i amagaven els resultats”, explica Longman.
Les noves lleis de la IWF són més dures que mai i, per exemple, si una federació no compleix les normes contra el dopatge, pactades amb el COI, passarà a rebre una sanció d’entre dos i quatre anys sense competir en qualsevol competició oficial. Actualment, les seleccions sancionades, com ara la xinesa o la russa, s’han de passar un any sense fer-ho. I el 2018 haurien de poder tornar a competir, tot i que per fer-ho hauran de superar les noves normatives de la IWF proposades per una comissió externa formada per dos científics alemanys, un advocat nord-americà i el president de la federació alemanya. “No podem trencar una tradició centenària i quedar fora dels jocs”, deia ahir Aján.
