14/04/2012

Càbales

2 min
Iker Casillas queixant-se després d'una ocasió del València el dia del 0-0 al Bernabéu, un dels resultats que ningú havia previst.

La majoria de nosaltres ens passem una bona part de la vida fent plans. Com si algú ens hagués garantit que la setmana vinent la nostra existència continuarà sent igual, fem càbales de què farem i deixarem de fer, on passarem les vacances, com anirà el cap de setmana amb la família, quan ens augmentaran el sou, quan ens acomiadaran, quants anys viurà l'àvia que ja té problemes de memòria o com seran els nostres fills. Ens defensem de la incertesa donant per descomptat que demà hi serem i que hi serem de la mateixa manera que avui. Tant és que per la nostra experiència o per la de la gent del nostre entorn sapiguem que un accident de moto, una taca inquietant en una radiografia, una decisió freda i inapel·lable en un despatx que no sabem ni on és o un embaràs que deien que no era possible ho poden transformar tot de cop i volta i per sempre.

El futbol també és una metàfora gairebé perfecta d'aquest comportament humà. Des de fa setmanes tots plegats ens dediquem a fer càlculs sobre on perdrà, empatarà o guanyarà el Reial Madrid per saber si hi ha opcions que el Barça guanyi la Lliga. D'entrada ja donem per fet que el Barça ho guanyarà tot, però a més fem números en funció dels rivals del Madrid. La competició ja ens ha desmentit un munt de vegades però tant és. Continuarem jugant com la lletera del conte. "El Madrid punxarà a Pamplona i al Calderón i, en canvi, ho té molt assequible contra el Màlaga i el València a casa". Aquesta afirmació l'hem sentida moltes vegades en un fotimer de converses. Semblava una anàlisi prèvia amb sentit. No era cap bestiesa preveure aquests resultats. Mentre hi pensàvem teníem una mena de falsa seguretat que ens feia creure que, efectivament, els partits anirien com havíem intuït, fèiem servir una mena de pensament màgic que només era útil per autoenganyar-nos, com quan vivim com si l'any que ve existís per decret. Després va passar exactament el contrari, però no n'aprenem. Ens agrada convertir-nos per una estona en petits oracles amb la pretensió d'endevinar el futur. El futbol ens dóna lliçons constants però no li fem prou cas. Suposo que és més fàcil i reconfortant viure el present anticipant-nos al futur. Potser mentre fem suposicions sobre demà evitem la inquietud que ens generaria acceptar que no tenim ni punyetera idea de què passarà demà. Per cert, el Barça guanyarà el Llevant i el Madrid i serà campió gràcies al resultat del Madrid a San Mamés.

stats