Publicitat
Publicitat

FUTBOL INTERNACIONAL

Bufandes d'equips de futbol a les cambres del Vaticà

Joan XXIII va ser el primer papa amb passió per aquest esport

El 8 d'abril del 1962 l'Atalanta lluitava per jugar competicions europees. Aquell dia tenia partit a l'estadi d'un dels seus rivals directes, el Roma. Però abans de saltar al terreny de joc, els jugadors de l'equip de Bèrgam van ser convidats al Vaticà, ja que el papa Joan XXIII els volia conèixer en persona. Joan XXIII, nascut al poble de Sotto il Monte, prop de Bèrgam, va confessar als jugadors que era aficionat de l'equip, així que els va beneir. L'Atalanta, però, va perdre per 3-1 i no va poder jugar a Europa.

El papa Francesc no és el primer papa de Roma que ha portat la passió pel futbol dins dels murs del Vaticà. De fet, des del segle XVI tenim documentats partits de calcio fiorentino dins del recinte del Vaticà. I el calcio fiorentino era un esport mil vegades més violent que l'actual futbol, esport que segueix amb presència dins del minúscul estat, ja que cada any s'hi juga un torneig entre les diferents escoles de capellans presents, la Clericus Cup, i un altre entre treballadors del Vaticà.

Fins a l'arribada del papa Francesc i la seva passió pel San Lorenzo de Almagro, de Buenos Aires, el papa més conegut per l'amor al futbol era el polonès Karol Wojtyla, Joan Pau II. Soci honorífic del Barça i del Schalke 04 alemany, Joan Pau II havia jugat de porter quan era jove en diferents equips de barri de Cracòvia. En algunes entrevistes, Joan Pau II havia recordat que jugava en equips on es barrejaven nens catòlics i jueus, i que havia rebut alguna esbroncada de companys de seminari perquè passava massa estona perseguint la pilota. L'equip que s'estimava era el Cracòvia, club que ara juga a Segona i que Joan Pau II va rebre en audiència el 1996, quan va demanar als seus secretaris que fessin un forat a la seva ocupada agenda per rebre els futbolistes. De regal, Joan Pau II va rebre una bufanda del club, i aquella nit la va penjar sobre la porta de la seva cambra, on encara era quan va morir.

El seu successor, l'alemany Joseph Alois Ratzinger , Benet XVI, és encara soci honorífic del Bayern, el club més estimat a la seva regió natal, Baviera. Malgrat que Benet XVI es mostrava crític amb els diners que es gasten per fitxar jugadors, als anys 70 ja el trobem escrivint articles on recomanava als seus companys que fessin un esforç per entendre la màgia del futbol, ja que és un actor social de primer nivell.

El papa Francesc, per la seva banda, no amaga que segueix el San Lorenzo de Almagro. De fet, les seves primeres paraules en castellà com a papa van ser prou explícites: " Que gane San Lorenzo... ", i va alçar els ulls cap al cel, recordant que el seu equip lluita per no baixar.

Històries de superació esportiva