LLIGA ENDESA
Esports 06/05/2012

Boniface Ndong: "El Senegal és un país pobre, però feliç"

Eleccions "Crec que som el país més democràtic de l'Àfrica" Recursos "Tinc nou germans. Els nens d'ara tenen més coses, però jo vaig tenir una infància més bonica"

àlex Gozalbo
2 min
Retrat d'un nubià del Sudan / MIQUEL BARCELÓ

Un dels jugadors sobre els quals se sosté el joc interior del Barça Regal, que aquest migdia (12.30 hores) juga a la pista de l'Assignia Manresa, és Boniface Ndong. El pivot, nascut fa 34 anys a Mbour (el Senegal), repassa com es viu al seu país.

Què és el primer que et ve al cap quan penses en el Senegal?

La meva família, que la tinc tota allà, i els meus amics. Tinc bons records de l'estil de vida que tenia.

Com va ser la teva infància?

Tinc nou germans. El meu pare era mecànic de vaixells i ens va poder pagar una escola privada. No em queixo, vam viure molt bé i recordo la meva infància com la millor del món. Vivíem al costat del mar i podíem córrer per tot arreu. Sovint anàvem a jugar a futbol a la platja. Els nens d'ara tenen més coses, però jo vaig tenir una infància més bonica. Tenia pau i tranquil·litat, no em calia res més.

Com definiries el teu país?

És un país en què es viu bé, sense gaire pressió. El Senegal és un país pobre, però feliç. Amb pocs diners pots tenir molta qualitat de vida. La gent viu el dia a dia feliç i relaxada, sense grans preocupacions. Sense diners també es pot ser feliç. És un país que viu en calma.

El Senegal té fama de ser un país de mentalitat oberta.

Crec que som el país més democràtic de l'Àfrica i jo exagero dient que és el més democràtic del món. Abans hi havia una mica de violència, però ara hem canviat de president tres vegades de manera democràtica. Tant de bo l'exemple del Senegal es pugui estendre per l'Àfrica.

Practiques alguna religió?

Sóc catòlic i la nostra religió només representa un 5% del país. Tots tenim amics d'altres religions. La convivència és molt important.

Hi vas sovint?

Cada estiu hi passo tres o quatre setmanes. Ho aprofito per fer un campus de bàsquet amb 60 o 70 nens i per intentar ajudar la gent del meu entorn més pròxim. M'agrada comprar arròs per a tothom. També recullo moltes vambes de l'equip i les regalo. Allà es viu sense estrès i a mi em serveix per llençar el rellotge i el telèfon. Desconnecto i carrego bateries.

stats