Tot Costa

Blindar un Ferguson

La visita del Barça a l'Atlètic de Madrid de Simeone, que s'acosta a la dècada de permanència a la banqueta matalassera, coincideix amb la renovació de Guardiola, que allargarà fins a set anys l'estada al City. Al marge de la colossal dificultat de trobar, cada cop més sovint, algun dels comptats entrenadors amb prou nivell per encaixar al Barça, i de l'evidència que apostar per la continuïtat és més profitós que pentinar-se'ls amb urgència, convé preguntar-nos per què ens costa tant que els tècnics se sentin còmodes al Camp Nou i, per tant, cridats a quedar-s'hi.

Mentre els culers ens debatem entre la veneració a Guardiola i la coïssor perquè no se sentís atret a continuar més temps al Barça, i ni tan sols a tornar-hi passada una etapa de desintoxicació, la realitat és que el de Santpedor ha dit repetidament que mai no tornarà aquí com a entrenador. Però compte que el seu successor, Luis Enrique, encara es va cansar més de pressa que ell. I hi afegiria que, tot i que Valverde no va plegar per decisió pròpia, també va marxar amb un ample somriure d'alleujament.

Sobretot en el cas dels dos primers, entendria que un factor clau per no voler allargar o reeditar l'experiència fos la dificultat de millorar el full de serveis que havien aconseguit, de manera que s'imposa la por de malaguanyar el bon regust que van deixar. I aquí no només hi juga el seu prestigi sinó l'existisme en què ens hem instal·lat aficionats i periodistes, segons el qual una temporada és un fracàs si no guanyes la Champions. Fixeu-vos que el City va quedar eliminat de la passada Champions pel Lió, i l'Atlètic, pel Leipzig, i tot i que han rebut crítiques, des de la distància fa la sensació que ningú amb dos dits de front no ha discutit Guardiola a Manchester, ni Simeone a Madrid.

I més enllà de químiques i discrepàncies personals, que n'hi deu haver a tot arreu, tampoc no se m'acut que un directiu del City o de l'Atlètic es passegi pel món intentant fitxar jugadors pel seu compte, com ha reconegut haver fet Javier Bordas tenint una vocalia de l'àrea esportiva com a única atribució.

Encara que sembli mentida pel prestigi que es va guanyar, tinc la impressió que al City Guardiola disposa d'un crèdit per part de la direcció del club i d'un poder sobre el vestidor que aquí no percebia per treballar amb comoditat. I, com que estic convençut que a Simeone li passa el mateix a Madrid, crec que ens ho hem de fer mirar. I si el nou president vol de veritat un Ferguson en versió culer, ho haurà de blindar.

EDICIÓ PAPER 05/12/2020

Consultar aquesta edició en PDF