FITA A FITA
Esports 13/03/2020

De Binimel·là als Alocs, passejant pel costat més salvatge de Menorca

Un itinerari exigent, amb molts de desnivells, i una autèntica simfonia de sensacions i de colors, des de l’interior fins a la mar

Joan Carles Palos
4 min
De Binimel·là als Alocs, passejant pel costat més salvatge de Menorca

PalmaAquesta ruta és la tercera de les quatre que ens duran a fer un llarg recorregut pel litoral de Menorca a través del Camí de Cavalls, una iniciativa que iniciàrem el 15 de febrer i que no vol ser res més que una convidada a fer un tast de la riquesa paisatgística, cultural i etnològica d’aquest immens espai Reserva de la Biosfera.

L’itinerari que us proposam correspon a la sisena etapa del GR-223, un recorregut exigent per la zona nord de l’illa, amb molt de desnivell acumulat, i que requereix d’una sòlida experiència excursionista. La varietat de paisatges i un entorn de muntanyes i penya-segats salvatges fan d’aquesta caminada una de les més intenses de tot el catàleg de senders de Menorca. Una simfonia de sensacions i colors, des de l’interior fins a la mar.

La ruta

00’ Iniciam la marxa al mateix aparcament de la platja de Binimel·là, al municipi del Mercadal. Des d’aquí, una camí ample ens duu directes cap a la mar 05’. Tot d’una començam a percebre el contrast entre els tons verdosos dels conreus de l’interior i els vermellencs de l’argila que recobreix l’espai litoral. Des de la mateixa platja giram a l’esquerra, direcció oest, i continuam caminat vorera de la mar entre les dunes. Travessam el Pla Vermell i deixam a la dreta la platja de l’Alairó, amb les restes d’un antic port romà.

Ascendim un talús sobre la punta de na Freda i de sobte ja se’ns presenta un primer esbós de l’orografia complexa que transitarem a partir d’ara. Girant la ullada cap enrere per la línia del litoral, veurem al fons la punta i el far de Cavalleria. 20’ Enganxam una pista de terra que procedeix de Son Ametller i que ens introduirà suaument dins l’àmbit de Cala Pregonda. Deixam a la dreta l’accés a la platja i la pista que dona accés al conjunt de xalets.

L’escenari multicolor de la cala mudarà tot d’una d’aspecte, perquè el Camí de Cavalls pren cap a l’interior, 35’ vorejant uns sementers i penetrant una espessa pineda. El camí ens mena fins a un collet, sempre a l’ombra del bosc i amb forts revolts, per descendir sobtadament a Cala Barril. Travessam la carretera asfaltada que duu a un xalet amagat entre uns turons a la dreta i continuam per un sender tot dret cap a la platja 55’. Deixam a la dreta el pla herbós de Cala Barril i enganxam un tirany que ens durà a prop de cent metres d’altura fins a una collada espectacular 1h10’, des de la qual copsam una dilatada panoràmica, des de la punta de Cavalleria fins als perfils de la muntanya Mala, i enmig les Illes Bledes i l’Illa dels Coloms.

Des d’aquest punt fins a Cala en Calderer, dins la marina de Sant Jordi, seguirem un tirany per damunt un altiplà que voreja serpentejant la immensa fondalada d’uns penya-segats que, a cada passa que feim, ens regalen un visió diferent i colpidora del paisatge més salvatge del litoral nord de Menorca. Abans d’iniciar el descens, ascendirem un esperó des del qual acabarem d’amarar els nostres ulls de la bellesa de l’entorn. 1h40’ Entram dins Cala en Calderer, un dels racons més solitaris de l’illa. A l’equador de la nostra ruta és el lloc ideal per fer un recés.

A l’altre costat de la cala, rere una barraca, trobam la continuació del nostre camí. Es tracta d’una pujada exigent, que ens dona un poc d’aire a l’hora de travessar un barranc que desemboca a la mar. Tot seguit, l’ascens ja és continuat i directe. A mesura que assolim la carena, Penyals de Binidelfà, el sender se suavitza. Després de passar pel costat d’una característica barraca de bestiar 2h20’, en forma de conus esglaonat, iniciam un descens resseguint una llarga línia de paret seca mentre assaborim l’elegant ondulació dels turons d’herba. Estenent la mirada cap a l’interior, els nostres ulls abasten des del castell de Santa Àgueda fins al puig de la Mare de Déu del Toro.

Una intensa ziga-zaga desemboca dins un barranc, a la marina del Mig o de Santa Elisabet. Recuperam una part petita del desnivell perdut, per travessar un collet i arribar a una mena de casa de roter. A partir d’aquí, són les darreres passes fins a la Cala dels Alocs. 2h50’ Segons el DCVB, un aloc és un arbust de dos metres d’alçada, olorós; té les fulles peciolades, palmades, amb cinc o set folíoles lanceolades, enteres, tomentoses blanquinoses per davall; les flors són blavoses, moradenques o rosades, petites, amb el calze tomentós de cinc dents triangulars i la corol·la bilabiada; els estams sobresurten; el fruit és rodó, petit, de color negre vermellós. Es fa per marges i llocs humits de la regió mediterrània.

Final amable i reposat

Des dels Alocs seguim els indicadors en direcció a la Cala del Pilar 3h10’ i d’aquí cap a Alforinet. A mitjan camí 3h25’, trobam a l’esquerra els indicadors del camí que ens guiarà fins a l’aparcament del pla de la Font 3h45’, dins la finca pública d’Alforí de Dalt. Un final de ruta amable i reposat que ens permetrà ordenar i estructurar totes les sensacions formidables experimentades al llarg del dia.

Arribant al final de l’itinerari, cal parar atenció a un arbre ben singular, una alzina (’Quercus Ilex’). Es tracta de l’alzina d’Alforí de Dalt. La singularitat li ve de les dimensions considerables (una alçada de 9 metres, un tronc de 4,6 metres de perímetre i una capçada de 23 metres de diàmetre) i perquè forma part d’un grup d’alzines que constitueixen un bosquet d’arbres centenaris. Aquesta té més de 400 anys. Té algunes alteracions estructurals i vitalitat moderada, ja que la capçada a la part nord està en regressió. Malgrat que creix en un sòl arenós, s’ha desenvolupat amb força.

@Fita_a_Fita

stats