Bec de Ferrutx, la gran talaia sobre el fons de saluet

PalmaUn saluet és una remor confusa i persistent. Geogràficament és l’espai comprès entre “la platja de Santa Margalida i les muntanyes d’Artà”, on la mar en certs dies fa molta remor, que se sent des de molt lluny. Un espai de llegenda on s’ubica la rondalla del Peix Nicolau (vol. XXIV), aquell nin que tant li agradava nedar que es convertí en peix... (www.wowmallorca.com)

El Bec de Ferrutx és una muntanya de 528 m d'altura de la serra de Llevant. Està situat entre el puig Fonament i les cases de la possessió de la Devesa, una possessió del terme municipal d'Artà, a prop de la Colònia de Sant Pere, i que en temps de Jaume II, a començament del segle XIV, constituí un important vedat de caça reial.

Sovint la història és com un immens saluet on convé parar bé l’orella per escoltar el missatge de segles que atresora, com una remor confusa i persistent. Som a un indret de la península d’Artà protagonista d’uns fets històrics relacionats amb la resistència musulmana després de l’arribada de Jaume I a Mallorca el 1229. Mentre una part de la població sarraïna supervivent s’atalaià i encastellà a diversos llocs de la serra de Tramuntana, altres trobaren refugi a les remotes penyes i coves de la serra d’Artà. El Llibre dels Fets ens conta en veu del mateix rei com foren sotmesos aquests “sarraïns de les coves”. Algunes d’aquestes històries han deixat la seva empremta en forma de topònims –Coma dels Captius– o de llegendes –El caló del rei o En Sustrando Citrat i en Babà Jussifà–, que podeu llegir i reviure en família al joc de 'L’Illa dels Tresors' (www.wowmallorca.com).

Per iniciar la caminada ens haurem de dirigir a l’ermita de Betlem, situada a nou quilòmetres d’Artà. S’hi accedeix seguint la carretera Ma-3333, la mateixa que comunica la vila amb el centre d’informació del Parc Natural de la Península de Llevant. L’ermita es troba situada a la serra artanenca, a les terres de l’antiga alqueria musulmana de Binialgorfa. Fou fundada l’any 1805 per membres de la comunitat eremítica de Sant Honorat de Randa i de la Trinitat de Valldemossa i va tenir entre els seus benefactors el cardenal Despuig i el canonge Joan Dameto.

La ruta

00’ Ens situam davant el portal d’accés al recinte de l’ermita de Betlem, prenem un caminoi que veurem tot just a la dreta, en direcció a ponent (sud-oest). En sentit contrari, tenim el camí a la font de na Bernadeta i que continua després de baixada a les cases de Betlem. Un cop iniciada la marxa, veurem de tot d’una a la nostra dreta el cementeri dels ermitans i, un poc més endavant, restes de les cases de Can Virell, amb unes poques marjades al seu costat i un tancat de paret seca.

10’ Ens trobam dins el que s’anomena la Coma dels Captius, solcada pel torrent de la Jonquera. Conten que en aquest indret el rei en Jaume feu presoner l’últim dia del mes de març de 1230 un grup important de musulmans que resistia dalt d’aquestes muntanyes. Devers dues mil persones que havien fugit de Ciutat poc després de la conquesta de Madina Mayurqa i que havien trobat refugi a la serra Artana a l’espera d’un ajut que no arribaria mai.

A partir d’ara el camí es fa molt més clar i fins i tot podem apreciar el característic marge de sosteniment. 30’ Aviat assolirem un collet, des d’on les vistes són magnífiques en tots els sentits. El camí de ferradura s’eixampla progressivament mentre descendim amb ganes un tram curt fins a un pinar. Travessarem el torrent del Parral i, després d’una curta pujada que ens durà per les Madrioles 1h05’ (aquí deixarem un camí a l’esquerra que baixa a les cases de ca na Carro), seguirem el camí fitat, que aviat s’estreny i esdevé de bell nou un caminoi. 1h15’ Iniciarem una nova pujada que ens ha de dur a voltar el puig d’en Pelat, a la nostra esquerra. En aquesta zona, les vistes sobre la badia d’Alcúdia i el Bec de Ferrutx són senzillament impressionants. Aquest és un punt de retorn ideal, si trobam que ja en tenim prou.

Si seguim la ruta fins al final, endavant les atxes! Baixam pel caminoi fins al coll d’en Pelat 1h40’, on trobarem les restes d’un pi mort, des d’aquí escometrem la darrera i definitiva pujada que ens ha de deixar sobre el Bec de Ferrutx. A partir d’ara, avançam per un terreny costerut, amb un tirany no gaire clar, però molt ben fitat. El nostre primer objectiu serà el puig de Ferrutx 2h00’, de 519 m, on hi ha el vèrtex geodèsic. Després, vorejant el penya-segat, arribarem a l’objecte principal d’aquesta ruta, el Bec de Ferrutx 2h10’, de 528 metres d’altura. Des d’aquest cim tan espectacular gaudirem d’una panoràmica ampla i bella de tota la badia d’Alcúdia, des del cap del Pinar fins al cap de Ferrutx.

Un redol màgic

Abans de desfer passes fins a l’ermita de Betlem, és el moment de recordar des d’aquesta magnífica talaia dues llegendes íntimament lligades a aquest entorn. La primera és la que duu per títol El caló del rei i conta que després de conquerir Mallorca, el rei En Jaume partí cap a Barcelona. Però hagué de tornar perquè hi havia un escabotell de moros devers les muntanyes d'Artà, allà on ara hi ha la Colònia de Sant Pere, que no es volien rendir. El monarca, des d'allà on partí, feu una creu damunt la mar amb la punta de l'espasa, i al seu davant s’obrí un camí ample i planer que arribava fins al Caló de Betlem. Així va poder arribar a peu pla amb les seves tropes. Encara avui al Caló hi ha una pedra molt plana, i diuen que fou just allà que hi desembarcà el rei. Però alguns encara resistien a les muntanyes d’Artà i cercaven un amagatall. Així és que si passejau pel Parc Natural de la península de Llevant, pels voltants de l’Alqueria Vella d’Avall, molt a prop de l’ermita de Betlem, topareu amb dos personatges llegendaris: En Sustrando Citrat i en Babà Jussifà. Que no us estranyi si no us tornen la salutació, ja que estan petrificats. Conta la llegenda que eren dos sarraïns que es negaren a abandonar l’illa arran de la conquesta del rei Jaume I. Des de llavors hi romanen convertits en pedra, veient com passa el temps... (Font: L’illa dels tresors/WOW Mallorca).

@Fita_a_Fita