Les preguntes a Bartomeu Beltrán, Miquel Contestí i Tomeu Vidal

Bartomeu Beltrán

1. Quina prioritat ha de tenir el club en aquesta nova etapa, l'esportiva o l'econòmica?

Està demostrat que quan no es puja en la primera temporada les coses s'embruten. El que s'ha de tenir molt clar és que s'ha d'aconseguir un equilibri entre la part econòmica i l'esportiva. S'ha de confeccionar un equip de Segona que vol pujar a Primera, un conjunt de gladiadors en el qual es conjugui la il·lusió de la joventut amb l'experiència de la veterania. Així, s'ha de trobar un equilibri en el vestidor pel que fa a les fitxes. A més, s'ha d'aprofitar el descens per llevar-se de damunt tot el que sobra i fer cirurgia a l'equip.

2. Quin és el perill més gran amb el qual es troba el club?

No saber comunicar el projecte a l'afició. La transparència, referida no només a saber com es gestiona el club, sinó també a explicar el projecte a l'afició perquè també hi participi, és primordial. S'ha de crear una consciència col·lectiva que permeti als seguidors identificar-se amb el projecte. Això, fins ara no s'ha aconseguit perquè ningú no se n'ha preocupat. En el món actual, la defensa de les coses es fa mitjançant la comunicació, explicant les coses. La gent ha d'exigir transparència, perquè si bé Llorenç Serra Ferrer té el mèrit d'aguantar el club amb el concurs de creditors, la resta es pot considerar un desastre. Què hi perdria si sortís en roda de premsa i demanàs un segon vot de confiança del mallorquinisme reconeixent que s'ha equivocat amb la seva gestió?

3. Quina és la feina més urgent que ha d'encarar?

La feina més urgent que ha d'afrontar el Mallorca és la de crear una estructura de club perquè el Mallorca no és el Poblera, el Constància o el Collera, amb tots els respectes per a aquests tres equips. Cal un director esportiu, un director de relacions institucionals, un cap de comunicació... tota una sèrie de càrrecs que permetin delegar decisions en diferents persones. Ara per ara, ningú no es preocupa per aquestes coses. El club no té cara i la persona que el maneja no sap transmetre el seus missatge, deixant de banda que té tants càrrecs com laterals esquerres té l'equip. Cal transparència i humanisme, disculpar-se i explicar el projecte al mallorquinisme i fer un equip de feina consistent, de deu o quinze persones.

Miquel Constestí

1. Quina prioritat ha de tenir el club en aquesta nova etapa, l'esportiva o l'econòmica?

El que és més important, i sempre ho ha estat, és tenir el club sanejat econòmicament. Quan s'està en una situació tan delicada com l'actual, amb el compliment del conveni del concurs de creditors per endavant, seria una temeritat oblidar-ho i deixar-ho de banda. Si la Societat Anònima Esportiva no està sanejada, es corre un perill massa elevat. En l'àmbit esportiu sempre es pot confeccionar un bon equip amb bons recursos

2. Quin és el perill més gran amb el qual es troba el club?

Quan el club deixa de ser-ho i es converteix en una Societat Anònima Esportiva, hi ha un senyors que són els propietaris de les accions i són ells els que decideixen. La resta d'aficioants no influïm en les decisions que prenen aquests. La gent, desgraciadament, no hi té res a dir. Si es guanya, la gent està contenta, i si es perd, i a sobre es pateix un descens, la decepció es percep pel carrer. En definitiva, el perill que hi veig és que els senyors que decideixen què fer amb els doblers els sàpiguen gestionar perquè a Segona en tindran menys. Aquest és el perill principal que veig que ha d'afrontar el Mallorca: saber mantenir un equip competitiu amb menys recursos, una cosa que no és gens senzilla de fer.

3. Quina és la feina més urgent que ha d'encarar?

Després de la tragèdia i la decepció que va suposar el descens, el primer que s'ha de fer és descansar i posar les idees en ordre. Després s'ha de tenir molt en compte que no és el mateix jugar a Primera que a Segona. Hi ha d'haver un canvi important de jugadors. A Segona el futbol que es juga és de més contacte, de més agressivitat, i això s'ha de veure en la plantilla. Perquè si es fa un planter pensat per jugar a Primera les coses poden no sortir, i això fa que els jugadors puguin perdre la il·lusió i les ganes. S'ha d'estudiar molt bé la planificació que s'ha de fer de la temporada, estudiar molt bé com invertir els doblers i encertar amb els fitxatges que es realitzin. És una feina complicada, però no queda més remei que afrontar-la amb ganes per intentar que surti de la millor manera possible.

Tomeu Vidal

1. Quina prioritat ha de tenir el club en aquesta nova etapa, l'esportiva o l'econòmica?

Aquesta és una pregunta que han de respondre aquells que estan al capdavant del projecte, no estic en posició de donar consells en aquest sentit a un consell d'administració que disposa d'una gran experiència en el món del futbol. Ha estat una temporada terrible que s'ha consumat amb el descens de categoria, una de les pitjors notícies dels darrers temps, però no m'atreviria a opinar en aquest sentit.

2. Quin és el perill més gran amb el qual es troba el club?

Fa molt poc temps que s'ha consumat el desastre del descens i, per tant, no es pot actuar en calent després d'un descens tan tràgic com el que patí el Mallorca. Només va quedar a un gol d'assolir el miracle. Per difícil que pugui semblar, a causa dels ànims caldejats que hi ha, s'ha d'aconseguir tenir uns moments de reflexió: aturar-se i donar voltes als fets que han portat l'equip a aquesta situació. S'ha de pensar en com s'ha produït, quines han estat les causes i tractar de treure les conclusions adequades perquè no es torni a produir. Després, s'han de tancar files amb aquelles persones que s'impliquin en la missió de construir el nou projecte. El principal perill és no obtenir cap lliçó de tot el que ha passat i com ha passat. No es pot oblidar què ha portat el Mallorca a aquesta situació i els gestors han de tenir el moment de calma suficient per poder esbrinar-ho i obtenir les conclusions indicades perquè el club pugui tornar a la màxima categoria i no s'enfonsi encara més a la Segona Divisió.

3. Quina és la feina més urgent que ha d'encarar?

N'hi ha tantes a fer que no m'atreviria a concretar-ne ni una de sola. El Mallorca és com un gran Titanic en el qual hi ha tants de fronts oberts que s'han de saber prioritzar les gestions més indicades per no equivocar-se en el moment d'executar les decisions. A més, hi ha el fet afegit que el club es troba en compliment del conveni del concurs de creditors i, per tant, s'ha d'anar molt en compte. No es pot arriscar a patir una sorpresa desagradable. Ara és el moment de saber prioritzar i confeccionar una llista de coses a millorar.