QUATRE CLÀSSICS
Esports 14/04/2011

El Barça se cita amb la història

La suposada màgia dels estadis anglesos no va aconseguir cap miracle i el Reial Madrid serà el rival del Barça a les semifinals de la Lliga de Campions. Sí, tindrem quatre duels amb els blancs en dinou dies.

Toni Padilla
4 min
UNA CURSA AMB EL RIVAL Messi, deixant endarrera a Pepe el dia del 5 a 0. El Barça pot superar el Madrid també en les estadístiques.

BARCELONA.Es deia Udo Steinberg. Era enginyer industrial de Berlín i la feina el va dur a Barcelona, on va fer arrels. Steinberg, un gran aficionat al món dels esports (va ser velocista i fundador del Reial Club de Tenis de Barcelona, entre altres coses), va ser un dels primers jugadors de la història del Barça, i el 13 de maig del 1902 va convertir-se en el primer blaugrana que feia un gol al Reial Madrid.

109 anys després d'aquell gol del davanter alemany, aquests dos clubs regalaran al futbol quatre duels destinats a ser recordats. Perquè en la història de la rivalitat que s'ha convertit molts cops en el pal de paller de la lliga estatal, mai s'havien aplegat en tants pocs dies tants partits entre dos equips que han construït la seva història mirant-se de reüll. Dissabte, el duel de Lliga al Santiago Bernabéu, dimecres vinent a Mestalla la final de Copa, el 27 d'abril de nou al Bernabéu l'anada de les semifinals de la Lliga de Campions i, tancant el cicle, el 3 de maig la tornada al Camp Nou.

Durant dinou dies Barça i Madrid s'hauran de veure cara a cara, sense abaixar la mirada. El futur d'aquesta temporada es decideix en quatre partits que arriben just en una de les millors ratxes del Barça davant del seu adversari. Els últims cinc partits oficials entre els dos equips els ha guanyat l'equip de Josep Guardiola, alguns amb golejades d'escàndol, com el 5 a 0 d'aquesta temporada i el 2 a 6 del Santiago Bernabéu.

Sortir com a guanyador d'aquest mes d'abril que serà recordat per aquest tetraclàssic suposaria per al Barça assegurar-se dos títols (Lliga, que de totes maneres ja sembla al sac, i Copa), i quedar de passada a 90 minuts del tercer, la Lliga de Campions. I com a cirereta del pastís, si el Barça guanya tres o quatre d'aquests duels aconseguiria superar en el còmput global d'enfrontaments oficials entre els dos equips els madridistes.

240 episodis

Des d'aquell partit del 13 de maig del 1902 -semifinals d'un torneig en honor al rei Alfons XII, que es convertiria en la primera edició de la Copa del Rei-, el Barça i el Madrid han teixit una història carregada de passió i sentiments.

I com tota història que vol ser explicada des dels sentiments, els mateixos fets tenen explicacions ben diferents en funció del prisma amb què són mirats. Si el prisma és blaugrana, es pot dir que dels 240 duels entre els dos equips el Barça n'ha guanyat 100 justos i el Madrid 84. Si el prisma és blanc però, es pot dir que molts d'aquests partits eren amistosos, i si ens limiten a comptabilitzar els partits de competició oficial, el Reial Madrid va per davant, amb 84 victòries. I el Barça n'ha guanyat 82, de partits oficials. Guanyar tots els propers duels, doncs, permetria capgirar l'estadística i estendre la superioritat actual a les estadístiques que ens remeten a una època en què els jugadors duien bigotis elegants, botes pesades i camises en lloc de samarretes.

Deia Pep Guardiola que preferia jugar quatre cops contra el Madrid en pocs dies que no pas haver de patir la pressió de l'entorn madridista quan no hi ha partits. "Poden ser molt pesats", deia en broma després de derrotar el Xakhtar Donetsk amb un global a l'eliminatòria de 6 a 1. El Madrid, que s'ha desfet del Tottenham amb la mateixa facilitat (5 a 0 de global entre els dos partits), arriba al primer duel de dissabte conscient que ell és l'aspirant. Va pel darrere a la Lliga i fa massa que no aconsegueix ni esgarrapar un punt contra els blaugranes. De fet, com deia Mourinho ahir després d'acabar el partit de tornada, "el lloc històric del Madrid és aquest, les semifinals. Feia massa que no hi era".

Guardiola i el cos tècnic blaugrana saben que Mourinho sap preparar psicològicament grups que estaven desmoralitzats. La temporada passada va trobar la manera de fer creure en les seves possibilitats un Inter que històricament era incapaç de fer res a Europa. Ho va fer utilitzant qualsevol declaració de jugadors del Barça en què afirmessin que ells jugaven a futbol i els interistes no. Qualsevol cosa que pugués interpretar-se com que els blaugrana es veien favorits, acabava a les parets dels vestuari de les instal·lacions de la Pinettina per motivar un grup que aconseguiria el miracle d'aguantar al Camp Nou la tornada de les semifinals. Ara, Mourinho, amb un entorn conxorxat, intenta recuperar aquesta recepta i fer veure que el Barça és veu molt favorit.

Guardiola ho vol evitar i ha demanat prudència als seus, però a més també sabrà jugar amb l'entorn per motivar els jugadors de cara a aquests quatre duels. Després de sentir-se dir que l'equip té ajudes arbitrals, del calendari o les insinuacions de dopatge, el Barça arriba a la primera cita amb la motivació necessària per poder tancar boques de la millor manera: sobre la gespa, jugant a futbol. A dins del vestuari blaugrana se sap que hi ha molt en joc. Guanyar la major part dels partits i els tres títols seria la millor manera de tancar debats i deixar clar que quan es tracta de jugar a futbol, el Barça té més arguments. Altres parlen, com Mourinho, que ahir tornava a insistir que el Barça pot forçar targetes grogues i el seu Madrid no.

En el fons, però, en joc només hi ha quatre partits de futbol. Futbol, com aquell duel del 1902 guanyat pel Barça per 3 a 1, amb l'últim gol obra d'un tal Joan Gamper.

stats