Barça

El Barça necessita aprendre a vendre

Aprovarà aquesta setmana un pressupost de 960 milions i es proposa obtenir bons ingressos dels jugadors descartats per mantenir el ritme de creixement

Quan a final de la temporada passada Ernesto Valverde va dir al club que no comptava amb Yerry Mina, tant a la secretaria tècnica com a l’àrea econòmica van fer una ganyota de desaprovació. El futbolista no tenia valor de mercat i ja es veien a venir que l’acabarien malvenent. Però el colombià va jugar tres partits al Mundial de Rússia, va marcar tres gols i es va revaloritzar. Al final, l’Everton n’acabava pagant poc més de 30 milions d’euros. El cas és excepcional, i al club blaugrana no s’amaguen que va ser un cop de sort. Ara bé, a nivell estrictament econòmic, marca la línia a seguir de cara als pròxims anys. Sobretot per mantenir el ritme de creixement d’una entitat culer que està a punt d’arribar als 1.000 milions d’euros de facturació, però que a la vegada veu com se li disparen les despeses, especialment a nivell de massa salarial i despesa en fitxatges.

Els socis compromissaris han d’aprovar aquest dissabte a l’assemblea general ordinària que se celebrarà al Palau Blaugrana el pressupost del Barça per a aquesta temporada, en què es preveuen ingressos de 960 milions d’euros i despeses de 929. D’aquests milions que han d’entrar a caixa, 131 corresponen a “traspassos i altres”. És a dir, principalment, venent futbolistes. “Els traspassos han de ser cada vegada més recurrents”, reconeix Òscar Grau. El CEO sap que per a aquest any ja compta amb els 30 milions d’euros de Yerry Mina, els 20 de Lucas Digne (també fitxat per l’Everton), els 8,5 d’Aleix Vidal (Sevilla) i els 6 de Marlon (Sassuolo). I, molt possiblement, també podrà afegir-hi 23 milions d’euros per Paco Alcácer, ja que el Borussia Dortmund està decidit a executar l’opció de compra ara que el davanter ha recuperat l’olfacte golejador. Això suposa al voltant de 90 milions d’euros bruts (la xifra comptable sortirà de restar dels diners ingressats la part que quedava pendent d’amortitzar). Per tant, encara serà necessària alguna altra venda sucosa abans del 30 de juny, data en què s’acaba l’exercici econòmic.

El Barça no ha sigut mai un club venedor. És a dir, que posi al mercat futbolistes que formen part de l’onze titular. El cas de Neymar, o el de Figo en el seu moment, van ser excepcionals. Per tant, els diners poden sortir de la venda d’un jugador veterà (s’ha especulat amb la sortida de Rakitic i Suárez, tot i que de moment només és una hipòtesi) o bé dels jugadors que tenen menys protagonisme. I l’objectiu que té l’àrea econòmica és que aquests últims es puguin vendre bé, a preu de mercat. “Abans, si un jugador no comptava, se’l deixava sortir i ja està. Ara hem creat una estructura per posar en valor aquests jugadors sense minuts i treure’n el màxim possible”, afegeix Grau.

Aquesta circumstància, lògica des del punt de vista financer, suposa un maldecap afegit per a la secretaria tècnica del club blaugrana, que ara no només s’haurà d’encarregar de trobar sortida als futbolistes descartats sinó de fer-ho a un preu raonable. A més, exceptuant situacions com la de Yerry Mina, difícilment el Barça vendrà un jugador a un preu més elevat que el que li va costar. El fet que el mercat futbolístic estigui inflacionat hi pot donar un cop de mà, però caldran més coses.

Els traspassos sempre s’han catalogat com a ingressos extraordinaris, per la seva imprevisibilitat. Ara el Barça vol que es comencin a considerar ordinaris. Malgrat no establir un mínim anual de vendes, en els futurs pressupostos significaran entre un 10 i un 20% de la facturació. Després d’un increment destacat a les àrees de màrqueting i drets televisius (pels acords amb Nike i el nou cicle de la UEFA), la venda de jugadors és un dels punts on el club blaugrana espera fer un salt endavant de manera imminent.

De cara al futur es treballa en l’àrea digital, que està en vies de desenvolupament i que preveu arribar de manera directa a tots els aficionats del món per vendre’ls productes de la marca Barça (sigui en format marxandatge o bé en forma de vídeos de contingut exclusiu), i també s’esperen fruits del nou Mundial de Clubs que promou la FIFA i de l’Espai Barça quan se n’acabin les obres. Aquests projectes, això sí, encara tardaran uns anys a rendir en plenitud.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 11/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF