Misc 01/12/2016

El Barça es deixa seduir pel Madrid

Amb estils molt distants, els blaugranes s’acosten cada cop més als blancs per l’impacte del trident

i
Albert Llimós
4 min
El mosaic del clàssic al Camp Nou / DAVID RAMOS / GETTY IMAGES

BarcelonaMalgrat que el Barça s’acosta cada dia més al Madrid en el terreny futbolístic, entre els dos equips hi ha encara una gran distància conceptual. Els sis punts d’avantatge dels blancs al capdavant de la taula no són l’única diferència d’aquest clàssic, també hi ha dues idees distintes d’entendre aquest joc, que en el seu dia van ser diametralment oposades i que, amb el pas del temps i l’arribada de Luis Enrique a la banqueta, s’ha anat matisant. En part, per imperatiu del trident, una tripleta atacant que condiciona el joc col·lectiu de la mateixa manera que ho fa la BBC als blancs: els Bale, Benzema i Cristiano que no podran estar junts sobre la gespa per l’absència forçada del gal·lès.

Les dades d’aquest primer terç de temporada reflecteixen la distància, cada cop menor, que hi ha avui en dia entre els dos conjunts: l’estadística com a mirall imperfecte, ja que els números defineixen, però alhora poden distorsionar la mirada d’un joc molt més complex. El Madrid de Zinedine Zidane arriba al Camp Nou amb un lideratge edificat sobretot en la solidesa a les àrees. Els blancs rematen més, són els més golejadors (36 gols) i, a més, Keylor Navas només ha rebut 11 gols en les 13 primeres jornades. Números lleugerament millors als del Barça, tant a davant com a darrere. Tot i que l’impacte del trident blaugrana és superior al del Madrid (21 gols - 19 gols), el Madrid és més fort a l’àrea, sense dependre tant del joc de la seva tripleta atacant.

El Barça es deixa seduir pel Madrid

Sense Bale a l’onze titular, però, el Madrid podria sortir al Camp Nou amb un dibuix més conservador. Zidane reforçarà la medul·lar amb un quart futbolista que li doni més control i superioritat a la línia de mitjos, on per part blaugrana és clau la presència d’Andrés Iniesta, que arriba just després d’una llarga lesió que l’ha tingut fora dels terrenys de joc durant sis setmanes. Aquesta aposta del tècnic francès li faria perdre presència a l’àrea, però serviria per intentar mitigar una faceta del joc on els locals, a priori, són superiors: el control del joc.

El Madrid desaccelera

Si ens basem en el que han fet fins avui tots dos conjunts, els blaugranes portaran la iniciativa demà. El Barça, tot i els matisos que ha introduït Luis Enrique per fer el seu equip més vertical, continua depenent de la pilota. Així doncs, els catalans tenen de mitjana un 16% més la pilota que els homes de Zidane. Menys contra la Reial Societat fa una setmana -en el pitjor partit de l’era Luis Enrique-, el Barça sempre ha superat en possessió el rival. Els blancs, en canvi, no necessiten aquest domini territorial per castigar l’oponent. De fet, gairebé un terç dels gols que ha fet el Madrid aquesta temporada arriben per una passada a l’espai, ja sigui amb un desplaçament llarg de 50 metres dels centrals (3 gols) o una assistència filtrada des de la mitjapunta. El problema per als blancs és que al Camp Nou no podran comptar amb dos dels principals especialistes per a aquest tipus de joc: ni Gareth Bale ni Álvaro Morata. Les altres dues grans amenaces són els gols després de recuperació en pressió alta (4 gols) i les pilotes que els davanters blancs cacen després d’un refús a l’interior de l’àrea, les segones jugades (6 gols).

Els gols del Barça, en canvi, requereixen més elaboració. Hi ha molts més gols que arriben després d’una combinació de quatre o cinc futbolistes en l’últim terç de camp. I destaca, sobretot, la importància dels laterals, generadors de joc i assistents principals, especialment durant l’inici del campionat, ja que la presència ofensiva de Jordi Alba i Sergi Roberto s’ha diluït. Els números també desmenteixen un tòpic instal·lat a les graderies del Camp Nou: els catalans no xuten des de fora de l’àrea. Fins ara, els dos equips han fet els mateixos gols des de la llarga distància, cinc cadascun, i també empaten des dels onze metres, tres penals per banda.

Neymar és mig Madrid

La radiografia als dos equips també demostra que el Barça té més capacitat de desequilibri que el Madrid. Una derivada de l’aposta futbolística de Luis Enrique i alhora de la capacitat innata de dos futbolistes -Neymar i Messi- per superar rivals en l’un contra un. El brasiler dribla gairebé tant durant un partit com els tres millors jugadors blancs en aquesta faceta del joc: Kovacic, Modric i Bale. Més d’un terç dels un contra un blaugranes se’ls juga Neymar. En canvi, on la balança es decanta del costat visitant és en el joc aeri. El Madrid és molt més poderós, guanya 13 duels aeris per partit, mentre que els catalans -que no busquen tant el joc en llarg i, per tant, redueixen les accions dividides d’aquest tipus- en guanyen 8,7. Aquesta superioritat física, però, no representa millor efectivitat en l’estratègia: han marcat els mateixos gols, 5. Una diferència evident és la manera com els dos equips treballen la pilota aturada: el Madrid llança els córners directament a l’àrea per buscar el potencial de futbolistes com Ramos, Bale, Cristiano, Varane o Pepe, mentre que el Barça intenta el factor sorpresa amb córners servits en curt per desfer els marcatges. La pissarra de Juan Carlos Unzué ha sigut prolífica en aquest sentit. Un fet que pot ser decisiu demà. Qualsevol detall pot decantar un partit que marcarà el futur de la Lliga: el Barça no té marge d’error si vol aspirar al títol final.

stats