15/01/2014

El Barça perd alegria i guanya equilibri i control

4 min
CONTROL  Andrés Iniesta conduint la pilota entre quatre jugadors de l'Atlètic de Madrid.

BarcelonaNo és el mateix Barça. Des de les primeres jornades fins a l'equip que s'ha vist durant l'últim mes de competició hi ha hagut una mutació notable. Després de gairebé mig any de treball a les ordres de Gerardo Martino, el Barça ha evolucionat. Es nota en el joc, ho reflecteixen les estadístiques.

Ara l'equip és més compacte, més sòlid i equilibrat, i no permet els vaivens continus que caracteritzaven l'inici de l'era Martino. El Barça té més control de la pilota i protegeix la porteria millor que al començament de campanya. Una aposta, fruit de les converses dins del vestidor -de la negociació i el diàleg entre els pesos pesants i l'entrenador- i els dies de feina del nou cos tècnic, que implica també menys alegria ofensiva. Aquesta evolució en el joc s'ha aguditzat durant el període de la temporada que l'equip ha conviscut sense Messi i, en gran mesura, sense Neymar. Sense les estrelles -els jugadors que busquen el desequilibri permanent-, l'aposta ha estat pel grup, per compactar el bloc amb Cesc, Alexis i Pedro.

El paradigma d'aquest joc, i d'aquesta voluntat, és el partit contra l'Atlètic de Madrid al Calderón. Un duel de caràcter en què la gran absent va ser l'estètica. El Barça va primar controlar el partit i no permetre el futbol vertical dels matalassers. L'equip es va començar a construir des de darrere, consolidant la faceta defensiva perquè els madrilenys no penalitzessin amb els seus contraatacs.

Més pilota, menys pèrdues

El Barça de l'inici de temporada controlava la pilota un 64% del temps. En els últims quatre partits, després de l'ensopegada contra l'Athletic al nou San Mamés, el Barça ha situat aquest percentatge en el 71%. Més control. A més a més, l'equip busca assegurar més les associacions en els passadissos interiors i no arrisca tant en les passades per superar línies. Tot i que en tenir més la pilota es podrien produir més pèrdues, aquesta xifra baixa més d'un 14% (de 81,5 a 70 de mitjana). A més, si la maquinària de precisió blaugrana funciona, el rival té menys capacitat de robar la pilota. Durant les cinc primeres jornades de Lliga el rival del Barça recuperava 65 pilotes per partit. Ara, contra el Vila-real, el Getafe, l'Elx i l'Atlètic de Madrid, aquesta xifra baixa gairebé 20 punts, fins a situar-se en les 47,5.

El Barça perd alegria i guanya equilibri i control

I una dada que pot tenir una lectura enganyosa: el Barça recupera 20 pilotes menys per partit que a l'inici de temporada. La primera interpretació és que l'equip no mossega tant com al principi, ja no hi ha la pressió asfixiant que feien els jugadors durant les jornades inicials. Certament, la pressió ha tingut alts i baixos considerables, però una de les explicacions d'aquest descens és que el conjunt barcelonista manté més la pilota, i això l'obliga a fer menys esforços defensius, o almenys no tan prolongats, ni en l'espai ni en el temps. Aquesta idea la reforça el nombre de faltes que fa l'equip. Es va iniciar el curs amb una mitjana de 13 infraccions, i aquesta xifra ara se situa per sota de 9. Més control implica menys exposició dels defenses a situacions de risc. Els futbolistes de Gerardo Martino no tenen tants espais per cobrir i el Barça pot protegir la seva porteria com a bloc, sense la necessitat de fer faltes i exposar la debilitat física que té la plantilla barcelonista.

Evolució constant

L'evolució d'aquestes estadístiques és regular i constant, però sobretot s'ha accentuat des que l'equip va perdre a Bilbao. A l'inici de temporada hi havia un vaivé constant d'àrea a àrea, amb un joc molt més vertical i sense pausa. Era el moment de la temporada en què el debat sobre l'estil era àlgid i encès, una discussió futbolística que va arribar a molestar el tècnic de Rosario. El paradigma d'aquest tipus de futbol va ser el dia del Rayo Vallecano, quan per primera vegada en els últims anys el Barça va perdre la possessió de la pilota, amb un 49%. A mesura que l'any futbolístic ha avançat, els números han variat. En la fase compresa entre la jornada 10 -contra el Reial Madrid- i la jornada 15 -en la derrota contra l'Athletic de Bilbao- es va començar a apuntar aquesta tendència, tot i que en alguns partits, com el del Benito Villamarín contra el Betis, el joc va ser descontrolat, amb un Barça trencat que va arribar i va permetre l'arribada al rival en igual mesura.

Menys ocasions

El partit contra el Betis, en la jornada 13, va ser quan el Barça va perdre més pilotes de tota la temporada, 102. Però a més el Betis va xutar 5 cops, una estadística que només han superat aquesta temporada el València (jornada 3, 10 xuts), el Rayo (jornada 5, 9 xuts), el Reial Madrid (jornada 10, 6 xuts) i l'Athletic de Bilbao (jornada 15, 6 xuts).

Durant l'últim tram d'any, el Barça només ha rebut cinc xuts a porteria en quatre partits. L'equip s'ha fet sòlid, ha millorat defensivament, i això l'ha consolidat com la segona millor defensa de la Lliga, només superats per l'Atlètic de Madrid de Diego Pablo Simeone. Al Barça només li xuten 1,2 vegades per partit, mentre que a l'equador de la primera volta li remataven 4 cops, i a l'inici de la temporada, 5. D'altra banda, aquesta solidesa implica també la pèrdua de l'alegria, molt lligada a l'absència dels actors més desequilibrants de la plantilla, especialment Messi.

Els partits oberts i amb intercanvis constants a totes dues àrees del principi de campanya permetien al Barça tenir una mitjana de 10 arribades a la porteria rival. Una estadística que ha baixat a la meitat, 5,5 remats entre els tres pals.

L'anàlisi detallada de la primera volta del Barça explica a la perfecció l'evolució del conjunt de Gerardo Martino, un canvi pactat, que s'ha de consolidar amb el retorn de Leo Messi a l'onze titular, un futbolista que dóna alegria a l'atac blaugrana però que no té el sacrifici i implicació d'equip que tenen jugadors com Pedro i Alexis. Si Martino aconsegueix inserir el de Rosario i Neymar en el nou ecosistema, basat en el control i l'equilibri, el Barça serà un rival molt més difícil de superar pels seus adversaris. És el gran repte.

stats