BARÇA

El cor del Barça salva un punt enmig del caos (4-4)

Suárez empata en l'últim segon a Vila-real després d'un partit amb moltes cares

Celebració de Luis Suárez / GETTY

Tothom té dues cares. I la cara B del Barça és més lletja que la principal. Sense Messi, Piqué i Rakitic a l’equip titular, el Barça va desaprofitar una ocasió per deixar vista per a sentència la Lliga, però el cor de l’equip i dos gols en dos minuts van permetre salvar un punt en l’últim instant a Vila-real (4-4). Amb 0-2 a favor, l’equip de Valverde no va saber sentenciar, tot i que amb Messi al camp tot pot passar. Com salvar un punt amb regust de triomf que amaga, en part, 60 minuts de joc ben dolent.

Jugar sense Messi té un risc. Jugar sense Messi i Piqué ja és apostar en una ruleta russa en què pots prendre mal. Sempre que Valverde fa rotacions, el Barça mostra dues cares, en pocs minuts una rialla i una ganyota amarga. Però Messi no pot jugar sempre. Necessita descans i el coixí de punts aconseguit serveix precisament per poder fer rotacions quan toca. Valverde, doncs, va convertir un problema en una oportunitat per permetre a homes que solen escalfar la banqueta reivindicar-se. Malcom ho va aprofitar. Coutinho no, malgrat que va marcar el primer gol a la Lliga en cinc mesos. I Samuel Umtiti, gens ni mica. El francès va semblar massa lent i va patir en una defensa en què Lenglet, sense la companyia de Piqué, va perdre el duel amb Samuel Chukwueze. Els dos centrals francesos, però, també van ser víctimes de la falta de control d’un Barça que, un cop es va posar 0-2, en lloc de protegir-se amb la pilota, va oferir al Vila-real molts metres per colpejar amb espais. I quan el rival té fletxes com Toko Ekambi i Chukwueze, oferir camp per córrer als adversaris no és una bona idea.

Tot hauria pogut canviar en una primera part en què el Barça va semblar tan superior, d’inici, que l’afició del Vila-real, per moments, va treure la bandera blanca, rendida. En dos rampells, el líder es va posar 0-2 i Coutinho va enviar al pal el que hauria sigut el tercer gol. Però si el xut de l’exjugador del Liverpool va anar al pal, pocs minuts després Chukwueze va martiritzar Alba i Lenglet per fer el primer gol local. Un gol convertit en un interruptor. La llum del Barça es va apagar, i es va encendre la d’un rival que va passar a gaudir punxant un Barça que no va saber sentenciar. I en va pagar les conseqüències.

I mira que el Barça s’havia omplert la boca de la necessitat de guanyar aquest partit fent rotacions per enllestir la Lliga ràpid. Però el conjunt va pecar de supèrbia, ja que es va creure guanyador abans d’hora. Una manera d’esguerrar la feina feta d’inici i els detalls, plens de coratge, de Malcom. Sense Messi, el brasiler va obrir el camp i en pocs minuts ja havia donat l’assistència a Coutinho, que es tornava a apagar de manera desesperant. Poc després feia el 0-2 de cap aprofitant una bona assistència de Vidal, titular per donar descans a Rakitic. Però en el futbol, un esport cada cop més dominat pel 'big data' i les anàlisis, el component humà segueix sent clau. I un cop el Vila-real va fer la primera esgarrapada a la pell del campió, va recuperar la fe.

Abans del primer gol local, però, Ter Stegen ja havia fet dues intervencions clau. Senyals que el mig del camp blaugrana no va saber interpretar, ja que va cedir tants metres al Vila-real que els davanters groguets es van posar el pitet per disposar-se a menjar bé. A l’inici de la segona part, Toko Ekambi feia el 2-2 amb una mica de fortuna, aprofitant que Ter Stegen esperava una centrada i mirava de reüll com la pilota li entrava pel part curt. Valverde, desesperat, va jugar-se la seva gran carta: fer entrar Messi, que va ocupar l’espai d’aquella ombra anomenada Coutinho. Però quan l’argentí portava segons sobre la gespa, Iborra, trencant el forat de joc per poc, va fer el 3-2. Al mig del camp el Barça marcava amb la mirada Cazorla i Morlanes, i facilitava el seu joc. Amb una proposta anàrquica, Valverde es va veure obligat a canviar el mig del camp, i va fer entrar Rakitic i Aleñá per Arthur i Busquets.

El Barça es va disposar a iniciar un setge contra un Vila-real que es va atrinxerar, concentrant la mirada en Messi. Cada pèrdua de pilota catalana, però, era sinònim d’una contra local. Cazorla, un jugador amb poesia a les botes, es va encarregar de connectar amb Bacca, que va deixar molt lluny un Umtiti molt lent, per fer el 4-2 que semblava decidir-ho tot. Però el que al Vila-real li va costar tant, el Barça va saber-ho fer en dos minuts. Al minut 90 Messi va marcar de falta, i a l’últim segon el jugador amb més cor de tots, Suárez, va salvar un punt que deixa la sensació que amb l’argentí de titular la història hauria estat ben diferent. Un punt que deixa l’Atlètic a 8 punts abans d’un duel directe amb diferents lliçons: cal creure-hi sempre i mai relaxar-se. Però creure-hi sempre és més fàcil amb els millors al terreny de joc. El problema és que han de descansar. Haver de carregar en ells les responsabilitats sempre vol dir que la plantilla encara s’ha de millorar. O cal donar minuts a altres jugadors.

EDICIÓ PAPER 20/04/2019

Consultar aquesta edició en PDF