Un preu massa car per recuperar el liderat (4-2)
El Barça goleja el Sevilla amb un Ter Stegen brillant, però perd Messi per lesió
BarcelonaCada cop que Lionel Messi cau a terra, amb gestos de dolor, el Camp Nou calla. Els joves deixen per uns moments de mirar les pantalles del seu telèfon, els vells obliden l’auricular de la ràdio a piles que els porta acompanyant dècades i els treballadors de seguretat, que haurien de vigilar la graderia, giren el cap de reüll, atents al capità blaugrana. En una jornada intensa en què el barcelonisme va defensar el seu escut, Messi, convertit en l’altre gran símbol del Barça, va caure a terra i es va fracturar el radi del braç dret, cosa que el deixarà tres setmanes sense jugar, en les quals hi haurà els dos duels contra l’Inter i el clàssic. La lesió va arribar després de dos tocs de màgia de l’argentí que van servir per obrir el camí d’una golejada en què Ter Stegen es va convertir en l’home del partit amb les seves aturades (4-2).
Club complex, el Barça va viure un dissabte de passió tan llarg que els directius van acabar més cansats que els jugadors. Quan els futbolistes van saltar a la gespa de l’estadi, el barcelonisme havia tingut temps de burlar-se dels problemes del Madrid, veure com l’Atlètic de Madrid també punxava i obrir debats a l’assemblea sobre escuts, deutes, estatuts i política. Entitat polièdrica, al Barça els debats formen part de la seva història centenària. I, quan apareix una figura que genera consens, significa que estem davant d'una figura històrica. Un home com Messi. L’argentí, en els pocs minuts que va estar sobre la gespa, va tenir temps de treure de polleguera la defensa d’un Sevilla que arribava líder deixant-se caure a la dreta de l’atac. Valverde, llest, va fer jugar els mateixos homes que havien canviat l’estat anímic del barcelonisme a Wembley, però els va ordenar buidar el mig del camp per fer-se forts a les bandes. I amb Semedo i Alba oferint-se per ser els còmplices de Messi, el Barça va fer miques el Sevilla en tot just 15 minuts. Primer, en una jugada en què Messi va fer de guionista, però l’actor principal va ser Coutinho amb una gran incorporació des de la segona línia. I després amb un atac mal defensat pel Sevilla que va permetre Messi encarar la defensa tot sol. Un joc de nens per al capità, que semblava sentenciar el partit poc abans de deixar el Camp Nou estabornit quan es va lesionar.
Però quan Messi va caure també van canviar les normes del joc. Només havia canviat un nom propi, però semblava un partit diferent, en què va faltar cap fred, capacitat de controlar l’escenari i unir les línies. La lesió de Messi, de fet, va convertir-se en la condemna d’Ousmane Dembélé, que entrava al terreny de joc amb un escenari ideal per a les seves característiques, amb molt de camp per córrer. Però el francès no va estar encertat, va fallar en totes les jugades, i el Camp Nou li va estirar les orelles. La baixa de Messi va permetre el Sevilla entrar al partit, va equilibrar les forces i va obligar Ter Stegen a fer hores extres. Si molts aficionats tenien la mirada perduda, imaginant un clàssic sense Messi, els companys d’equip van trigar a tornar a concentrar-se i van caure en un intercanvi de cops sense gaire ordre en el qual el Sevilla hauria pogut trobar or. Però Ter Stegen els va tancar la porta i els va empènyer fora d’un liderat que torna a ser per al Barça just abans d’un clàssic en què Julen Lopetegui, tècnic del Madrid, s’hi jugarà la feina. Si amb Messi el Barça sempre va saber quan atacar i quan aturar el joc, sense ell tot van ser nervis i pèrdues de pilota. Un partit entretingut però sense ordre en què l’equip de Valverde es va trencar massa, cosa que va obligar Piqué, cada cop més ferm, i un Lenglet prou correcte contra els seus excompanys a suar de valent.
La màgia de Ter Stegen
El partit, estrany, obligava els jugadors del Barça a fer-se forts i ajudar-se entre ells per protegir el llegat de Messi. Luis Suárez ho va entendre a la perfecció i es va deixar l’ànima en cada jugada, lluitant sol contra molins de vent, fins que va trobar el premi que buscava després de dues aturades prodigioses de Ter Stegen. Amb espais, l’uruguaià va forçar un penal clar i ell mateix el va transformar, amb la qual cosa va trencar una ratxa de 570 minuts sense cridar gol. El 3-0 semblava deixar el matx vist per a sentència, però malgrat dues aturades més de Ter Stegen, en què va semblar ser un Houdini amb guants, apareixent on les lleis de la física deien que no podia ser, el Sevilla va seguir viu gràcies a un xut de Sarabia desviat per la defensa.
El 3-1, però, no va fer patir gaire un Camp Nou que va veure com Rakitic sentenciava amb un bon xut, el 4-1. El Sevilla tindria temps per fer 4-2 quan el Camp Nou ja havia perdut la paciència amb un Dembélé que va marxar del Camp Nou com els nens entremaliats marxen del pati quan els castiguen. La lesió de Messi, maldecap per a Valverde, era també una oportunitat per als altres futbolistes per exercir de líders. Per protegir l’escut i el liderat. Ter Stegen, Arthur i Luis Suárez ho van aprofitar. Dembélé, en canvi, no.
