Quan el Barça somriu, les defenses rivals s'ensorren

BarcelonaMilers de barcelonistes tornaran a la feina i l’escola amb una rialla, ben morenets i feliços després de veure com el Barça assaltava el liderat just abans de l’aturada de seleccions. Ernesto Valverde, que ara veurà com més de la meitat de l’equip fa les maletes per marxar amb els seus equips nacionals, no volia cap sorpresa en les primeres jornades. I l’equip no li va fallar. En una tarda plàcida, el campió va golejar per 8-2 un Osca tan valent, tan atrevit, que va oferir molts espais a un equip que no va desaprofitar l’oportunitat per aconseguir una golejada que li permet el liderat a la classificació, amb millor diferència de gols que el Reial Madrid. Jugar al Camp Nou sempre és complicat, ja que si vols somiar en un triomf t’has d’arriscar. I si t’arrisques, Lionel Messi pot aprofitar els espais per golejar-te.

L’Osca debutava al Camp Nou en un partit de Lliga, però, a diferència del cop que hi havia jugat a la Copa, davant es va trobar una alineació titular. La mateixa de Valladolid, la mateixa que hauria de jugar els partits importants aquesta temporada, amb Coutinho al mig del camp i Dembélé en atac. Valverde, després de veure com rivals com l’Atlètic de Madrid i el València es deixen punts, volia un triomf còmode per anar marcant el territori. I més després d’analitzar els partits dels aragonesos, un equip que ha arribat a primera amb la mateixa actitud amb què molts joves comencen les vacances: amb ganes de gaudir de cada moment, sense por. Encara que després et toqui rebre. Amb un sistema ofensiu i un munt de jugadors que cuiden la pilota en lloc de donar-li garrotades per enviar-la ben lluny, els homes entrenats per Leo Franco van sortir al Camp Nou tan decidits que als tres minuts de joc Cucho Hernández ja havia fet el 0-1 en una jugada en què el Barça va patir allò que normalment pateixen els adversaris: anar amunt i avall, tapant forats i perseguint adversaris, sense olorar la pilota.

El gol va despertar un Barça en què Coutinho, aliat amb Rakitic, va saber portar la pilota amb encert als davanters, tot i que el mig del camp blaugrana va patir molt amb les transicions defensives i va deixar en massa ocasions Umtiti i Piqué molt sols. A més, l’Osca posava sempre un jugador, Longo, sobre Busquets, per bloquejar el joc blaugrana i de passada tenir un home llest per unir-se als puntes a les contres aragoneses. Jordi Alba, just en la setmana en què Luis Enrique l’ha deixat fora de la llista d’Espanya, va animar-se a atacar per la banda i va recordar al món que pocs entenen com ell el joc de Messi. De fet, poca gent entén com és possible que Messi sempre aconsegueixi trobar espais i fer gols quan tot l’equip rival el vigila. En un partit coral, el millor, de nou, va ser el geni de Rosario.

L’argentí va trobar-se en moltes ocasions marcat per un sol rival. I va aprofitar-ho. Va ser ell qui va marcar l’empat amb una jugada individual sense donar temps a l’Osca a creure’s que podria arribar al descans per davant. I l’argentí també va participar en el segon gol, marcat per Pulido en pròpia porta. De fet, el partit ràpidament va convertir-se en una qüestió personal per a molts jugadors del Barça, que van entendre que l’Osca seguiria deixant tants espais que els gols arribarien. I Valverde, sense demanar als seus que controlessin gaire el joc, que fossin assenyats, els va deixar gaudir. Suárez, un dels que més necessitava gols, perquè no n’havia fet cap aquesta temporada, va fer el 3-1 amb neguit, ja que va caldre utilitzar el VAR per veure que el gol era legal. I a la segona part el mateix Jordi Alba va marcar, com si volgués enviar un missatge a Luis Enrique. Però el vallesà Àlex Gallar va fer el 3-2 d’un Osca que va decidir jugar per somiar, tot i que en lloc de somnis, va trobar el mur de la realitat amb una golejada que fa mal.

Una golejada plàcida

A la segona part, els aragonesos es van quedar sense benzina i de mica en mica el Barça va aprofitar-ho per aconseguir una golejada sorprenent, ja que el Camp Nou no veia un 8-2 des del 1961, quan la víctima va ser el Granada. Messi es va dedicar a repartir regals als companys i alguns ho van aprofitar. Dembélé, cada cop més consolidat com a titular, va fer el quart gol, que va acabar d’ensorrar els aragonesos, que ja no van aixecar més el cap. Després va venir un segon gol de Messi, un de molt bonic de Rakitic i el de Jordi Alba, que va aprofitar el gol per recordar-li a Luis Enrique que pocs laterals ataquen com ell. Valverde, satisfet, va anar pensant en el futur i, mentre els seus jugadors pensaven en el present, va fer descansar Umtiti, Rakitic i Busquets i va donar minuts a Lenglet, Vidal i Arthur. Però va ser Suárez, amb un penal a l'últim minut, qui va tancar una golejada que acomiada les vacances dels aficionats just quan alguns jugadors, com Alba o Piqué, tindran dies de descans.