El Barça mortifica Lopetegui cruspint-se el Sevilla a les àrees (4-0)

BarcelonaEl futbol és com la vida salvatge, a la natura. Només sobreviuen els més forts, i si vas amb un lliri a la mà se’t cruspeixen. En un partit estrany, el Barça va golejar el Sevilla (4-0), malgrat que durant els primers minuts va ser l’equip visitant qui va posar el joc. Però totes les ocasions que van desaprofitar els davanters visitants, especialment un Luuk de Jong incapaç d’ensumar la direcció de la porteria, no les van fallar els jugadors del Barça. En alguns moments va semblar que l’equip de Valverde volia prendre el pèl al Sevilla, cedint-li metres, concedint ocasions de gols. Com si fos una manera d’il·lusionar els rivals per acte seguit donar-los tres mastegots en cinc minuts i posar les coses al seu lloc. Passen els anys i Lopetegui segueix maleït al Camp Nou. Com a porter hi va fracassar i cada cop que hi torna com a tècnic en surt amb la cua entre les cames.

Amb alguns socis arribant directes de l’assemblea a l’estadi, el Barça va fer feliç Valverde, que havia demanat un triomf plàcid per poder marxar a l’aturada de seleccions sense haver d’apagar incendis. El Barça, efectivament, ha trobat el nord després de caminar sense brúixola algunes setmanes. Encadena quatre victòries consecutives i ja és segon a la classificació, pendent d’un Madrid amb qui comparteix algunes coses, ja que tots dos s’imposen sobre la gespa però sense controlar el joc. No fa tant el Barça decidia els partits al mig del camp, convertint el control del joc i la possessió en la plataforma de sortida cap a l’àrea rival. Contra el Sevilla, en canvi, el partit es va decidir a les àrees. No és el primer cop. Ter Stegen es dedica a fer aturades salvadores i Suárez colpeja quan toca.

No és un Barça engrescador si mires els 90 minuts. És un Barça que brilla més en els resums curts televisius, en els vídeos de pocs segons de les xarxes socials, que en el seu conjunt. Però de mica en mica se sent més fort, tot i que quedi molta feina per fer per aspirar a convertir aquesta temporada en la que esborri per fi el record de Roma o Liverpool. Durant el primer temps, el Sevilla va combinar millor i va xutar més. Però, en gairebé la primera ocasió blaugrana, Semedo va centrar amb l’esquerra i Suárez es va inventar una xilena preciosa que el situa a tot just dues dianes d’igualar els gols de Josep Samitier vestint de blaugrana. L’uruguaià ha recuperat l’encert just a temps per allunyar el fantasma de rebre xiulets en un Camp Nou que va passar de mossegar-se les ungles, cada cop que Ter Stegen tenia feina, a riure de manera sorneguera mirant cap a la banqueta visitant, on Julen Lopetegui, l’home que va ser golejat per 5-1 fa un any quan era tècnic del Madrid, s’ho mirava sense comprendre què havia passat: en tot just cinc minuts el seu Sevilla havia rebut tres gols. Si un gol de xilena va obrir el marcador, un xilè, Arturo Vidal, va fer el segon al culminar una gran jugada col·lectiva. I, poc després, Dembélé, ensumant que el Sevilla era com un boxejador que tremolava a punt de caure, va fer el tercer. Gols per donar la raó a un Valverde que va premiar Vidal amb la titularitat després de ser clau contra l’Inter. El tècnic va donar descans a un Busquets que va ser suplent i a un Griezmann que s’ho mirava tot amagant-se a la banqueta, entenent que la golejada no era tan bona notícia per a ell.

Primer gol de Messi

Els tres gols van convertir la segona part en un tràmit en què De Jong i Semedo van jugar bé contra un Sevilla que va tenir prou personalitat per no rendir-se i que va topar contra una defensa en què Todibo, en el dia que era titular per primer cop aquesta temporada, no va poder acabar per culpa d’una lesió, fet que va obrir la porta al debut de Ronald Araujo. El jove central uruguaià, però, va acabar expulsat per una acció dubtosa amb Chicharito a falta de tres minuts per al final. Mateu Lahoz, de fet, també va expulsar Dembélé per protestar la vermella al jove defensa uruguaià.

L’àrbitre va provocar la ira del Camp Nou, però les vermelles van arribar quan Messi ja havia fet el seu primer gol aquest curs. No n’havia fet cap fins ara, però el Sevilla és la seva víctima preferida i, amb un xut de falta d’aquells en què sembla que acarona la pilota, en lloc de colpejar-la, va marcar el seu 37è gol en 38 partits contra els sevillistes. A poc a poc Messi oblida les lesions. I el Barça somriu, amb més contundència que joc.