BARÇA

El Barça, un club en mans de Messi (5-0)

Bartomeu, xiulat per la graderia, respira gràcies als quatre gols de l’argentí i el liderat

El Barça, un club en mans de Messi (5-0) / EFE

Amb el mateix mocador blanc amb el qual van demanar la dimissió de Josep Maria Bartomeu, alguns aficionats van celebrar els gols de Lionel Messi. Un mateix mocador per estirar orelles a la llotja i per rendir-se als peus de l’home que ara mateix, gairebé tot sol, evita que el Barça s’ensorri, podrit per dins per culpa de les lluites pel poder i de la mala gestió. Bartomeu és a les mans de Lionel Messi, l’home que permet que una plantilla curta torni a ser líder. Com si fos un emperador romà, l’argentí podria forçar la fi del president si deixés de fer gols i abaixés el dit polze. Però Messi i la directiva tenen un objectiu en comú: guanyar títols. I això salva un president que no té gaire més en comú amb el jugador que, tot sol, va derrotar l’Eibar amb quatre gols (5-0).

El Reial Madrid cau contra el Llevant i el Barça arribarà líder al Bernabéu (1-0)

Bartomeu, amb mitja graderia en contra i enemics dins de la seva pròpia junta, sabia que calia arribar viu com fos al partit contra els bascos. I així va ser. La pilota va salvar el president, que encara una setmana clau en què recuperen el liderat gràcies a l’ensopegada del Madrid al camp del Llevant. La setmana que va començar amb una crisi institucional acaba amb el liderat per davant d’un Madrid que tampoc sembla imbatible, just abans del clàssic de diumenge. Abans, però, tocarà jugar la Champions. I Messi ha recuperat l’olfacte golejador just a temps, abans de la setmana en què es podria decidir el futur del club. En el fons, Bartomeu es limita a guanyar temps, confiant que Messi mantindrà unit un club que es troba a un pas de la fractura social.

L’argentí és ara mateix la cola que manté unit el club. Exerceix tots els papers de l’auca. Golejador, capità, portaveu i president no escollit a les urnes. Malgrat tenir molèsties, ell sol va complir l’expedient en un partit sense gaire història. Un partit correcte que, sense Messi, s’hauria pogut convertir en l’epitafi de l’actual junta. Els primers minuts, de fet, Ter Stegen va tenir prou feina, amb un gol en fora de joc d’un Eibar sempre alegre de veure però massa tou en defensa. Els equips de Mendilibar sempre juguen al Camp Nou aspirant a donar la sorpresa, però n’acostumen a sortir escaldats.

Les 3 claus del Barça-Eibar

Quique Setién, pensant en la pròxima setmana, va apostar per fer algunes proves i va donar descans a De Jong i Ansu Fati. Arturo Vidal va acabar d’extrem en atac, tot i que l’aposta no va acabar de rutllar. Piqué i Busquets discutien com calia ordenar-se mentre al president li queia la suor per l’esquena. Però Messi, fins llavors bastant desaparegut, ho va canviar tot inventant-se una jugada que venia a ser la prova del moment del Barça. Ell solet va desfer-se de tota la defensa de l’Eibar i va posar les coses al seu lloc. El capità va marcar tres gols en 30 minuts. Tot gira al seu voltant ara mateix. Amb la plantilla curta d’efectius i Setién que encara intenta entendre les guerres internes del barcelonisme, només Messi sembla poder aïllar-se per jugar a futbol com els àngels. I si últimament el futbolista de Rosario decidia els partits amb assistències, contra l’Eibar ho va fer per la via ràpida, marcant gols. I això malgrat que l’últim ni el volia fer. Conscient que Griezmann cada cop sembla més trist, Messi li va oferir com a regal una assistència dins de l’àrea. Però el francès, incapaç de derrotar els seus fantasmes, va perdre la pilota, que va acabar tornant -obedient- a qui millor la cuida. I Messi va marcar el 3-0.

Gràcies a l’argentí, el partit que podia convertir-se en una trampa va convertir-se en un passeig còmode d’un Barça que encara explora les pàgines del manual cruyffista per intentar trobar la manera de seguir millorant. Queda feina per fer. No va ser un partit excitant ni una actuació rodona. Sort en va tenir el Barça de Ter Stegen per evitar els gols visitants, però sort en va tenir l’Eibar de Dmitrovic, ja que haurien pogut caure més gols. A la segona part, de fet, Setién va jugar amb foc en donar descans a Piqué i acabar el partit amb Lenglet i Umtiti, dos centrals a una targeta de la suspensió. I sense donar descans a Messi, que va seguir donant ordres des del camp sense córrer gaire, com si fos un mariscal de camp.

Els minuts de Braithwaite

La setmana que va començar amb Bartomeu contra les cordes va acabar amb el debut de Braithwaite, que va rebre el suport d’un estadi que, mig seriosament mig en broma, va veure com el danès buscava marcar, conscient que li ha caigut una oportunitat del cel. I ho va aprofitar donant l’assistència en els últims minuts a Messi per marcar el 4-0. I fins hi tot hauria pogut marcar poc després, quan Arthur Melo va fer el 5-0 després d’un xut seu. Al Barça, últimament, tot sembla possible. Ho sap Braithwaite, feliç. I ho sap Bartomeu, preocupat, però encomanat a un equip que, malgrat els problemes, arribarà líder al Bernabéu.

EDICIÓ PAPER 04/04/2020

Consultar aquesta edició en PDF