BARÇA
Esports 15/02/2019

Bartomeu i Valverde lliguen el seu futur

El tècnic renova per una temporada més i una altra d’opcional

Albert Nadal
4 min
Josep Maria Bartomeu, Ernesto Valverde i Jordi Mestre en la renovació del tècnic.

Sant Joan DespíQuan ningú s’ho esperava, en una setmana tranquil·la -ha estat neta de partits– i el dia abans de la visita del Valladolid, un dels rivals més dèbils en un febrer carregat de duels decisius, el Barça va anunciar ahir la renovació d’Ernesto Valverde per una temporada més i una altra d’opcional, una decisió que, en paraules del mateix tècnic, “ajuda a donar estabilitat a l’equip” i que “arriba en un tram decisiu de la temporada”. Si Valverde compleix el nou contracte que ahir va signar, el seu vincle amb el Barça s’allargarà fins al final del mandat del president Josep Maria Bartomeu, el 2021.

“Ja vaig dir que la sintonia que tenia amb el club era bona, tot ha anat d’una manera natural. El club em va proposar renovar fa un temps, ens vam prendre un marge per decidir-ho, i ara hem pensat que era un bon moment per anunciar-ho. La decisió ha sigut fàcil”, va explicar Valverde en la seva primera compareixença oberta als mitjans després d’haver renovat. L’anunci, malgrat que va sorprendre, no era del tot inesperat: Bartomeu ja havia anunciat recentment en diferents aparicions públiques la voluntat que Valverde continués. Per la seva banda, el tècnic, que va arribar al Barça quan el secretari tècnic encara era Robert Fernández, s’havia limitat a dir fins ara que “la sintonia amb el club era bona”, però sense acabar de mullar-se.

Valverde va atendre ahir la premsa content i tranquil, normalitzant el fet d’haver renovat en un dels càrrecs que més poden arribar a cremar en el món del futbol: el d’entrenador d’un club com el Barça. “En el temps que fa que soc al Barça –una temporada i mitja– els moments més dolorosos han sigut les derrotes, perquè en un club com aquest es magnifica tot molt més”, va admetre. A l’altre costat de balança va destacar com els seus millors moments a la banqueta del Barça “els títols guanyats, les emocions viscudes i comiats espectaculars com el de l’Andrés [Iniesta]”, en un club en què les emocions es viuen a flor de pell i amb una massa social tan fidel com exigent.

Llums i ombres

El Txingurri agrada a la directiva i a la secretaria tècnica pel seu tarannà conciliador, allunyat sempre de les excentricitats, i per haver mantingut un Barça guanyador –malgrat el delicat episodi que l’equip va viure l’any passat a Roma–. Des de l’entitat blaugrana destaquen la seva qualitat per mantenir els equilibris entre les vaques sagrades i els més joves en un vestidor que si no se sap gestionar bé pot arribar a ser un autèntic polvorí. Quan ahir Valverde va parlar de “bona sintonia” ho va fer referint-se a les tres esferes principals: directiva, secretaria tècnica i vestidor.

Entre els grans encerts de la gestió de Valverde –a banda de l’evident faceta esportiva de mantenir l’estela guanyadora a la Lliga i la Copa, i d’haver reconduït un equip dissenyat per Luis Enrique per viure d’un trident que es va truncar amb la marxa de Neymar–, el tècnic basc s’ha apuntat altres encerts, com saber pactar les rotacions de Messi sense que l’humor de l’argentí canviés i haver reconduït Dembélé quan el davanter francès semblava més perdut. I tot sense fer gaire soroll, reticent sempre a l’embolcall mediàtic que envolta un club de la magnitud del Barça.

Gestos com ara no haver trucat personalment a Frenkie de Jong quan el Barça el volia fitxar també demostren el tarannà de Valverde, un entrenador que té uns codis marcats i que, per bé o per mal, el defineixen. Al Barça també s’ha vist un Valverde fidel a unes conviccions clares i poc amant dels experiments, una actitud que també ha provocat que se’l qualifiqui d’excessivament prudent o poc atrevit amb els seus plantejaments, a banda de no acabar d’apostar pels joves: sovint ha optat per la veterania o la trajectòria abans que per la joventut. L’elecció d’Arturo Vidal com a substitut d’Arthur en lloc d’Aleñá a l’últim partit n’és un dels exemples més recents.

Al Barça s’admet l’habilitat del tècnic, que a l’Athletic Club estava acostumat a mirar al planter, per tractar amb els més joves de portes endins, però sobre el terreny de joc les oportunitats per a jugadors de La Masia han sigut més aviat escasses. Aleñá, que el curs passat va començar a treure una mica el cap amb el primer equip –només a la Copa–, és qui més oportunitats està tenint. Confiar més en el planter i ser més atrevit en l’aposta futbolística són dos dels principals elements que l’opinió pública demana a Valverde: en definitiva, que el Barça torni a agradar i diverteixi amb el seu joc. I que segueixi guanyant. “Perquè, al final, els entrenadors estem supeditats als resultats”, diu Valverde. Però en un club de la grandesa del Barça amb guanyar no n’hi ha prou.

stats