BARÇA
Misc 13/01/2019

Els pesos pesants del Barça marquen el camí (3-0)

Golejada sense patiments de l’equip de Valverde contra l’Eibar

i
Toni Padilla
4 min
El davanter uruguaià Luis Suárez, celebrant el primer gol del partit, després de rebre una passada dins de l’àrea de l’Eibar.

BarcelonaAmb pas ferm i lletra clara, el Barça de mica en mica escriu les pàgines d’una Lliga destinada a ser seva. A mig camí, al final de la primera volta, l’equip d’Ernesto Valverde ha anat millorant automatismes, recuperant jugadors i, sobretot, defensat millor, allunyant de la inseguretat que el va acompanyar en les primeres etapes d’una temporada clau de cara al futur. El curs en què jugadors, com Rakitic, i el tècnic, Valverde, encara no saben on seran d’aquí uns mesos, el Barça ha aconseguit recuperar el control de la competició tot i les derrotes contra el Leganés i el Betis. Tot i rebre més gols que l’any passat. Tot i que no sempre ha jugat com els àngels.

Contra l’Eibar, el Barça va saber madurar el partit, esperant les errades del conjunt basc, sempre esbojarrat, per acabar golejant en un triomf en què no es va ni despentinar. El Barça s’ha convertit en un artista veterà que sap dosificar els seu talent, sense cansar-se quan no toca, evitant el risc de lesions incòmodes i pressionant l’accelerador quan cal per aconseguir el botí dels tres punts. Contra l’Eibar van decidir els pesos pesants, els jugadors que seran recordats quan passin les dècades, i es van sumar tres punts clau per deixar l’Atlètic de Madrid com a únic perseguidor a la Lliga després de la derrota del Sevilla a San Mamés contra l’Athletic.

Jordi Alba, en acció contra l'Eibar

Luis Suárez, que no marcava cap gol al Camp Nou des que va fer-ho al clàssic contra un Madrid en què llavors encara manava Lopetegui, va obrir el camí del triomf en una festa col·lectiva que va servir per retre homenatge a un Leo Messi que, sense jugar el seu millor partit, va marcar el seu gol número 400 a la Lliga. L’argentí, amb una mitjana de gairebé un gol per partit, sempre apareix. També els dies que està emboirat, que està ben marcat o que no és troba còmode. Sempre té alguna ocasió. I, per defecte, alguna acaba al fons de la porteria rival.

Després de les males sensacions al camp del Llevant a la Copa, Valverde va intentar apagar l’incendi de Coutinho, que feia cara llarga després de veure com ha perdut protagonisme, oferint-li la titularitat al costat de Messi i Suárez, descansats després de no fer el viatge a València dijous. Al mig del camp, Valverde va voler assegurar que no es perdria la pilota contra un Eibar sempre agressiu amb la seva pressió alta i va encomanar la tasca d’amagar la pilota a un Arthur Melo cada cop més adaptat a l’estil de joc blaugrana. Amb el suport d’un Sergio Busquets omnipresent i Rakitic, el Barça va minimitzar riscos contra un Eibar que va jugar un gran primer temps, en què va disposar de dues bones ocasions i en què va plantar cara, en part gràcies a les curses elèctriques de Marc Cucurella, el lateral propietat del Barça cedit a l’equip d’un José Luis Mendibiliar sempre valent. I ser valent, al Camp Nou, sol acabar condemnant-te a patir derrotes, com li acostuma passar al tècnic basc. Quan millor estava l’Eibar, el Barça va remenar la pilota molt ràpid, amagant-la al rival, per entregar-la a un Suárez que, tot sol, va batre Riesgo amb un xut creuat. El gol del davanter uruguaià va deixar tocat un Eibar que, malgrat deixar molts espais a l’esquena de la defensa, va ennuegar el líder durant un primer temps no gaire engrescador. El Barça volia guanyar, no volia enamorar. Les floretes només van arribar després d’assegurar el triomf.

Saber esperar el moment

Amb el primer gol al sac, el Barça va saber esperar el moment per donar el segon cop. Va madurar el partit en un segon temps en què Messi, que anava mig coix després de rebre un cop, va saber aprofitar una de les dues ocasions que va tenir per sentenciar el duel, cosa que va deixar molt trist un Eibar que no va alçar mai més el cap. Poc després, gairebé sense angle, Suárez va fer el seu segon gol i va permetre a Valverde començar a pensar en el futur amb els canvis. Canvis significatius, ja que va protegir a Coutinho mantenint-lo sobre la gespa durant tot el matx. El brasiler, sense marcar diferències, va demostrar tenir ganes de tornar a ser important, de tornar a ser un d’aquells jugadors que decideixen partits, com els pesos pesants del Barça, Messi i Suárez.

El tècnic va oferir a Dembélé minuts per intentar atacar la porteria de Riesgo amb espais, però el partit a poc a poc s’havia anat acabant, ja sense nivell competitiu. El Barça, gat vell, ja pensava en el futur, en aixecar l’eliminatòria de la Copa. I l’Eibar ja prioritzava no sortir-ne escaldat, com li ha passat altres cops, i va deixar passar els minuts mentre el Camp Nou, sempre ple de pelegrins que han arribat de tots els continents per veure en acció els seus herois, gaudia amb el joc d’un Barça sòlid en defensa i efectiu en atac. A l’equador de la Lliga, l’equip de Valverde sembla imparable, molt més que els seus adversaris.

stats