BARÇA

La grisor s’apodera d’un Barça que es complica la vida a la Lliga (1-0)

Tercera derrota a la Lliga de l'equip de Koeman, que perd Piqué per lesió

Messi en acció contra l'Atlètic de Madrid / EFE

Quan tot just s’acosta Nadal, la Lliga ja se li escapa dels dits al Barça. Sense imaginació en atac i condemnat de nou per errades en moments clau, el Barça va caure víctima d’un Atlètic de Madrid que, per primer cop des que Simeone va arribar a la seva banqueta, va ser capaç de derrotar els blaugranes en un partit de Lliga (1-0). A nou punts del liderat, sense idees en atac i preocupat per la lesió de Piqué, que deixa la defensa penjant d’un fil, l’equip de Koeman en cap moment va donar la sensació de poder superar els seus dubtes. Si abans de l’aturada de seleccions l’equip semblava que aixecava el vol, la tornada a la realitat va ser de les que fan mal. Tant pel resultat com per la manca d’espurna.

Com si fos un heroi tràgic, un Sísif futbolístic, el Barça no arrenca. Quan sembla que arriba a dalt de tot del cim que està pujant, rodola avall i toca tornar a començar. Les bones intencions es barregen amb les errades que costen punts, com la de Ter Stegen en el gol de Carrasco. Els detalls de qualitat conviuen amb la manca de seguretat. Ben cert és que el context no hi ajuda, amb una junta directiva provisional que busca retallar sous, el covid-19 que ho altera tot i, a més, les lesions, però ara mateix el principal argument per pensar que el Barça pot guanyar la Lliga és gairebé un acte de fe. Dels vuit partits de Lliga jugats amb Koeman, el Barça n’ha guanyat tot just tres.

Sense Luis Suárez, l’Atlètic de Madrid, que en els últims dies havia semblat que estava preparat per animar-se una mica i ser més ofensiu, va seguir els manaments del llibre d’estil de Simeone. Res de possessió, res d’alegries. La pilota? Als peus dels jugadors del Barça, fins que la perdin. I, de fet, la pilota va cremar als peus d’un equip massa lent, massa previsible. El Barça es va fer un fart de tocar la pilota, però, amb una alineació amb molts jugadors d’atac, no trobava espais interiors. I la pilota solia acabar a les bandes, on Pedri, apagat, i Dembélé, més despert, no sempre sabien què fer. Koeman no va sorprendre. Sense Ansu Fati, va deixar encara Coutinho a la banqueta. I de sortida va semblar que funcionaria la seva aposta, ja que Dembélé va escapar-se de Carrasco per entregar una pilota que Griezmann gairebé va convertir en el 0-1. Però la porteria continua fent-se petita, als ulls de Griezmann.

Dembélé, rebel

Ordenat amb una línia de cinc en defensa, l’Atlètic és un monstre de dos caps. Defensa amb ordre, però en atac també sap mossegar, encara que ho faci amb pocs jugadors. Cada cop que Llorente, Carrasco i João Félix s’associaven, la defensa blaugrana patia. Una vella història, vista molts cops. Qui té la pilota no sempre xuta més a porteria. Mentre el Barça demostrava una carència d’idees preocupant, Llorente enviava la pilota al pal i Saúl feia volar Ter Stegen. Si en els partits abans de l’aturada de seleccions el Barça pecava de manca de punteria, al Wanda Metropolitano directament no creava ocasions. La partida la guanyava Simeone, que només va patir quan Messi, aprofitant una gran assistència de Jordi Alba i un moviment llest de Griezmann, va poder posar a prova finalment Oblak just abans de l’errada que va permetre a l’Atlètic marcar. Quan la primera part semblava acabada, Piqué no va controlar bé una pilota, Correa la va enviar a l’espai perquè Carrasco intentés fer-la seva i el belga ho va fer, aprofitant que Ter Stegen havia sortit fins al mig del camp. El porter alemany, sempre atrevit, sempre valent, va jugar amb foc. I es va cremar en el pitjor moment.
Si atacar contra un Atlètic que empata ja és complicat, fer-ho quan guanyen esdevé una tasca titànica. Sense Sergio Busquets, Koeman havia donat el timó de l’equip a Pjanic i De Jong. Però poca cosa van fer, més enllà d’amagar la pilota. Amb Pedri ofegat, només Dembélé va donar sensació de voler trencar l’ordre, unint esforços en atac amb ajudes defensives, tal com se li ha demanat tants cops. Però un dia que ell defensa, qui falla és Piqué i Ter Stegen.

A diferència d’altres partits, el Barça va tornar a semblar vell, com si sense Ansu no tingués tanta energia. Un Barça lent, moralment fràgil. Quan Lenglet va tenir una gran ocasió a la segona part, després d’una centrada de Messi, va enviar la pilota a les mans d’Oblak. Koeman, doncs, va fer entrar Coutinho per animar l’atac, però el destí semblava escrit contra l’equip blaugrana. I era tan tràgic, que, en una acció desafortunada, Correa va caure sobre la cama dreta de Piqué i el va lesionar. I si perdre un jugador com ell sempre fa mal, aquesta temporada que el Barça no té centrals, encara més. 

De Jong, doncs, va acabar de nou un partit com a defensa. Però Koeman, que ja ha perdut els dos duels a la Lliga més importants, contra el Reial Madrid i l’Atlètic, patiria un nou cop per la lesió de Sergi Roberto, que va acabar jugant al mig del camp, ja que Dest ja corria per la banda. Amb Coutinho jugant a la segona part, el Barça va intentar-ho, però Oblak no va tacar-se gaire els guants, més enllà de xuts llunyans, el recurs dels equips sense idees. Poca cosa més. Malgrat que l’Atlètic tampoc va buscar el 2-0, no li va tocar patir gaire per il·lusionar-se amb la Lliga. Al davant hi tenia un equip trencat, sense arguments. I sense un líder sobre la gespa per evitar la desfeta. Ni Messi, amb la mirada perduda, ni Griezmann ni ningú.

EDICIÓ PAPER 21/11/2020

Consultar aquesta edició en PDF