"Els Barça-Athletic són un clàssic, i no n'hi ha dos d'iguals"

Ja fa quasi quatre anys que dirigeix l'Athletic Club i a Joaquín Caparrós (Utrera, 13-10-1955) ja el coneixen a Bilbao com a Jokin Kaparros. Ell s'ha guanyat el cor dels bilbaïns, i la cultura basca ha fet un forat en la cuirassa d'un andalús de soca-rel. Avui torna al Camp Nou per a l'onzè duel amb el Barça de Guardiola.

Quart i últim partit contra el Barça de la temporada. S'assemblarà més al de Lliga o als de Copa?

No hi ha dos partits iguals. Els de Copa han sigut els últims i no crec que tinguin res a veure amb el de diumenge. Aquest l'afrontem amb la il·lusió de guanyar, independentment dels altres.

Què ha après dels altres duels Athletic-Barça?

Ens hem enfrontat moltes vegades els últims anys [10 cops en dos anys i mig], i els Athletic-Barça ja són un clàssic. De les vegades que hem jugat, el que hem après és relatiu, perquè conèixer-nos ens coneixem tots. Tot depèn de l'encert que tinguem els uns i els altres.

Què tem més del Barça: el seu atac o la seva defensa?

Tot. El Barça és un equip molt equilibrat, amb uns conceptes defensius i ofensius molt bons, per això té els números que té.

Després de l'eliminació vau enllaçar quatre victòries i us heu ficat a Europa. Hi ha derrotes que semblen victòries per a la moral?

No, això no val. Als professionals el que ens val és sumar punts o passar ronda. A la Copa vam fer dos bons partits, vam competir, però l'equip ja venia creixent d'abans. La Copa va confirmar-ho, però no van ser aquests partits els que van fer que agaféssim una bona ratxa.

Quan l'Athletic li fa l'oferta el 2007, la filosofia del club és un al·licient o un repte per a vostè?

Era un repte nou molt gran entrenar un club tan històric i tan important com l'Athletic. Òbviament coneixia la filosofia d'aquest equip de jugar només amb jugadors de la terra, i hi vaig venir molt content i molt il·lusionat.

Després de gairebé quatre anys a San Mamés, entén més el club que quan estava a Sevilla o a la Corunya?

Un cop estàs dins d'aquesta família t'adones com són aquest club i la seva gent. M'he ficat dins les entranyes i el cor de l'Athletic, i és molt més gran del que la gent es pot imaginar.

I vostè s'ha adaptat d'allò més bé al club i a la ciutat?

M'he adaptat molt bé, no només al club sinó també a la cultura del País Basc, i ho estic disfrutant molt. I Bilbao és una ciutat encantadora.

I viu al centre de la ciutat i passeja molt pels carrers, a diferència d'altres entrenadors que ha tingut l'Athletic, que vivien sempre en urbanitzacions als afores.

Això va a gustos. Jo a la Corunya també vaig viure al centre. M'agrada.

I una altra mostra d'adaptació és que s'ha matriculat a la Universitat del País Basc.

Sí, no hi ha més bona manera de conèixer la cultura d'aquí que estar amb la gent jove de la universitat i professors d'alt nivell. És una experiència molt bona que estic vivint.

No va estudiar quan tocava ?

Sí, sóc diplomat en màrqueting, però d'això ja fa molts anys i em vaig quedar amb ganes d'estudiar més. Llavors va ser impossible i ara també és molt complicat, però m'està agradant molt.

A sobre està estudiant periodisme, vol conèixer-nos millor?

Sempre m'ha agradat la comunicació i crec que per a la meva professió m'anirà molt bé.

A pesar d'això, la terra tira i un cop a la setmana baixa a Utrera?

És complicat baixar-hi sovint, però esclar, allà tinc la dona, els fills i la mare.

A casa seva no li diuen que ha perdut l'accent andalús com passa a tothom que viu molt temps fora?

Sí que em passa, sí. Són molts anys lluny de casa ja. L'accent és pot perdre però els sentiments per la teva terra no canvien mai.

El que sí que ha exportat cap a Utrera és això de Jokin.

Hi tant! Allà ja hi ha molta gent que em diu així també, i m'agrada perquè és afectuós.