LLEIDA.Guanyant un partit més -contra el Dinamo de Moscou-, el Barça serà campió d'Europa. Per arribar fins a Lleida, el camí, tot i ser conegut, no era gens fàcil, hi havia moltes traves. Ahir ningú dubtava que el Barça Alusport sortiria a menjar-se el món durant els primers minuts de la seva semifinal contra l'Sporting Clube de Portugal. Jugar un partit així, davant de la teva afició i en un pavelló ple, no et permet ni mitja dècima de relaxació perquè, si no, marxes a casa. Tant va ser així que en el primer temps el Barça va situar el 4-0 en el marcador i va sentenciar la semifinal.
Un rere l'altre i sense donar opció a un Sporting que va trigar quinze minuts a entrar en el partit. La rauxa del somni blaugrana es va imposar a la tàctica d'un conjunt portuguès que feia tres setmanes que preparava el partit a consciència.
La fam d'aquest Barça, l'únic de les seccions sense Copa d'Europa, és tan gran que els tres primers gols van ser sensacionals. L'1-0 d'Ari Santos va arribar després d'una passada magistral de Wilde, que va ser qui va anotar el segon gol trobant un petit forat que tan sols va veure ell per superar Joao Benedito. El 3-0, però, va ser el millor. El brasiler Igor, amb una jugada individual, va retallar un contrari i va situar la pilota a l'escaire. Més bon inici, impossible.
A mesura que van passar els minuts el matx es va tranquil·litzar, es va abaixar el pistó. El Barça va preferir arribar menys vegades a l'atac i ser més constant en defensa. Les arribades van ser de qualitat i no de quantitat i quan això passa també acabes marcant. El mite Javi Rodríguez va fer el 4-0 amb què es va arribar al descans completant una jugada de tiralínies. L'Sporting, abatut per moments i ja sense res a perdre, va situar el porter jugador per intentar controlar l'esfèrica que tant se li havia escapat fins aleshores i li havia posat el partit impossible. De retruc, va crear petites incerteses al Barça, que tenia sota els pals un Paco Sedano molt segur.
Patiment controlat
En el segon temps, el matx va canviar. Va ser menys passional i més fred. Amb més cap que cor. I és que el fet de ser a una final bé s'ho val. El Barça Alusport va seguir jugant de manera seriosa, però sense arriscar en zones perilloses quan posseïa la pilota. L'Sporting, en canvi, va seguir amb el porter jugador. Ja no tenia res a perdre, només a guanyar.
Però el protagonisme, en comptes de ser dels homes d'atac, va ser de Paco Sedano, ahir titular. Va combinar aturades de mèrit amb un penal aturat al minut 27 i va fer embogir el Barris Nord, esplèndid. Wilde, el millor del partit, va marcar el seu segon gol, el 5-0, al minut 31 després d'una gran jugada amb Sergio Lozano. Tot i estar vist per a sentència, l'Sporting va retallar distàncies amb un gran gol de Djo que no va servir per a res. El peix estava venut, i la presència del Barça a la seva primera final de la Copa d'Europa, també. El somni de regnar a Europa, més a prop.
