Barça

Banqueta nova i una ratxa diferent: el que ha canviat de l'últim València-Barça de Lliga

Deulofeu, Aleix Vidal, Paulinho o Iniesta són noms que no sonaran a Mestalla i que van ser claus fa deu mesos

Finals de novembre del 2017. Un València invicte rep el Barça després de vuit victòries seguides, la millor ratxa de la seva història. Els xe, a cop de golejades i un onze que l’afició comença a saber cantar de memòria, són el principal perseguidor dels de Valverde, que només li treuen quatre punts a la classificació. La velocitat de Gonçalo Guedes, la intel·ligència posicional de Carlos Soler i l’estabilitat de la parella Kondogbia-Parejo per alimentar la dupla Zaza-Rodrigo són la gran atracció de la Lliga. El València està de moda. El València fantasieja amb el títol i aspira a derrotar el Barça i trencar la ratxa que diu que els culers no perden a Mestalla des del 2007, quan Ronaldinho encara marcava gols i Rijkaard ocupava la banqueta blaugrana.

Aquest era el context de la jornada 13 de la temporada passada. El Barça dels números rodons, de l’equilibri i del 4-4-2, passava examen a Mestalla, on s’esperava que mesurés el seu potencial competitiu contra l’animat equip de Marcelino. El partit no va decebre. Els primers 45 minuts del Barça van fregar la perfecció en fase defensiva i, setmanes més tard, seguien marcant el llistó de com s’havia de desplegar la pressió després de pèrdua i les vigilàncies als davanters despenjats. A la represa, Rodrigo va mantenir el seu idil·li contra el Barça i va sacsejar un partit que, a les acaballes, Jordi Alba va igualar. Finalment, repartiment de punts i elogis.

Si es mira la classificació avui, amb el València encallat a la zona baixa després de cinc empats, una derrota i una sola victòria, sembla que el record d’aquella prèvia no sigui de l’any passat. “No estic preocupat”, no es cansa de repetir Marcelino malgrat la situació delicada pels resultats acumulats. El tècnic, de fet, aplaudeix els passos endavant que està fent el seu equip, reforçat després de l’empat a Old Trafford aquesta setmana a la Champions. “Ens toca gaudir del nostre nivell competitiu i creure’ns-ho. Hem sigut un equip sòlid, molt difícil de batre”, diu.

Aquest diumenge el València ho vol tornar a ser. El Barça n’és conscient i, com fa un any, sortirà a Mestalla decidit a marcar territori, sabedor que l’estadi valencià és un d’aquells feus que determinen estats d’ànim. Després de la contundent victòria contra el Tottenham, no pot tornar a baixar.

Però si es mira la fitxa del partit del curs passat, el Barça hi trobarà moltes novetats. Com si, en lloc d’un any, n’haguessin passat tres o quatre. Dues de les tres substitucions no segueix a l’equip. Els revulsius Deulofeu i Aleix Vidal ja són fora del club. L’altre, Denis Suárez, encara no s’ha estrenat aquesta temporada. Digne i Alcácer tampoc estaran a la banqueta i, dels titulars, Iniesta i Paulinho ja no formen part de l’onze fix de Valverde. Ni són a la plantilla. Aquell dia va confirmar que Vermaelen, en forma, és un magnífic central. Aquest diumenge té difícil ser titular, perquè Piqué sí que hi serà (absent llavors per sanció), tot i que aquest cop serà Umtiti el que falli. Un Umtiti que, davant la baixa també de Mascherano, va haver de ser dretà per circumstàncies ara fa un any. Un any en què ha canviat radicalment la prèvia del mateix partit.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 14/10/2018

Consultar aquesta edició en PDF