EL FUTUR DE LA MASIA
Esports 09/08/2011

Balliu, el fill de l'alcalde que ha arribat al Barça

Albert Solé
3 min
Ivan Balliu durant una sessió d'entrenaments a la Ciutat Esportiva Joan Gamper.

Hi ha jugadors que tenen una tendència natural al lideratge dels equips per la seva manera de ser, i sovint són escollits capitans encara que hi hagi altres companys més veterans en la plantilla. La capacitat de lideratge no té res a veure amb l'experiència. I Ivan Balliu és un d'aquests jugadors. Expliquen de Balliu que és un noi ordenat i disciplinat, que sap el que vol i sap estar a l'altura en cada moment, i que a més té un caràcter fort. No en va des que va aterrar a La Masia amb només 12 anys i el van escollir capità de l'infantil B, ja no ha deixat de dur el braçalet amb les quatre barres. Aquesta última temporada, a més, ha sigut el capità del juvenil A que entrenava Òscar Garcia Junyent i ha sigut l'encarregat d'aixecar totes les copes que han disputat -ho han guanyat tot: Lliga, Copa de Campions i Copa del Rei.

Ara ha sigut un dels vuit escollits d'aquest juvenil per fer el salt al Barça B amb Eusebio, i d'aquests vuit, Guardiola només n'ha escollit dos per fer la gira americana: ell i Javi Espinosa. De fet, gràcies al Barça ha pogut complir un dels seus somnis, que era visitar els Estats Units, i fins i tot ha entrat a la Casa Blanca. Els seus pares, per feina, sempre han fet les vacances a l'hivern -al gener o al febrer-, i sovint van als EUA, però l'Ivan per culpa del futbol no els ha pogut acompanyar mai i sempre havia tingut aquesta espina clavada.

Ivan Balliu és fill de Caldes de Malavella, va néixer el dia de Cap d'Any del 1992 i com passa a tants altres nens i nenes el futbol sempre ha sigut la seva passió. A casa seva, però, mai han perdut el món de vista i sempre li han explicat que a dalt de tot, al Barça o a Primera Divisió, hi arriben molt pocs, i que els estudis sempre havien de ser la seva prioritat. Va començar a jugar a l'equip del poble -el Caldes- , però de seguida el va fitxar l'equip gran de la zona, el Girona FC. Però en edat aleví, l'Ivan ja va començar a cridar l'atenció dels grans clubs.

Primer, els estudis

Llavors jugava de migcentre defensiu, i el Barça, l'Espanyol i el Reial Madrid se'l van voler endur de Girona. Només tenia 12 anys i els pares volien estar segurs de prendre la millor decisió, encara que són culers de tota la vida i si haguessin hagut de triar amb el cor no haurien dubtat. Però el tema dels estudis era primordial per a la família, i van informar-se bé de com era el pla d'estudis de La Masia i el del planter del Madrid. Fins i tot van desplaçar-se a la capital de l'Estat per veure on viuria el seu fill si escollia el club blanc. I un cop valorat tot, els dubtes es van esvair de seguida: la millor opció era el Barça. L'any passat va començar a estudiar empresarials a la universitat, però segurament canviarà de carrera perquè no li ha agradat.

Ivan Balliu és un jugador tan enèrgic com a capità com discret com a futbolista. Tot i que va començar de petit com a migcampista, al Barça ha endarrerit la posició fins a la defensa, on pot jugar de central o de lateral per qualsevol de les dues bandes gràcies a la seva velocitat i intel·ligència tàctica. És d'aquells jugadors que sembla que no hi són mai però que sempre són on ha de ser. Sense excel·lències, sense floritures. Les jugades que llueixen, les que surten als vídeos de les millors accions, les deixa per als seus companys més hàbils, però aquests companys se senten perduts si giren la vista i no el veuen darrere cobrint-los. Però sempre hi és.

Ivan Balliu no crida l'atenció com Thiago o Deulofeu, però és un jugador imprescindible per a qualsevol entrenador.

stats