Publicitat
Publicitat

SUPERCOPA D’EUROPA

Joc de trampes per dins que s’esgota

L’ensurt del gol de falta de Banega als dos minuts va avisar que seria una final amb resistència. Dues genialitats de Messi, també de falta, van semblar decidir la Supercopa, però que el Barça encara estigui amb ritme de pretemporada, fresc a estones i funcionant a ratxes, va complicar el partit. El dinamisme amb què els blaugranes van domar-lo al primer temps va fer miques l’empenta d’un Sevilla dubitatiu en defensa, però l’orgull andalús a la segona meitat va allargar l’espectacle quan el 4-1 augurava un passeig del Barça a Geòrgia. Trencar i estirar el matx semblava que hauria de ser més contraproduent que beneficiós per a Emery, amb el Barça conservant el triomf a mitges entre la cavalcada al contraatac i el seny posicional, però als de Luis Enrique els va faltar contundència a l’àrea, com durant tot l’estiu, i van haver de necessitar la pròrroga per endur-se el títol. Van necessitar -per últim cop?- Pedro.

Contemplació andalusa

La defensa del Sevilla no frena el joc interior blaugrana

Ignorant la badada inicial, el Barça va desplegar-se amb valentia per ocupar posicions profundes i estirar el rival. El Sevilla, que fins i tot abans d’avançar-se tenia decidit esperar al mig del camp, va quedar atrapat en el dilema d’on intensificar la pressió per incomodar la possessió del Barça. Luis Suárez feia la feina fosca d’atreure enrere tota la línia defensiva andalusa, fixant-la ben a prop de la frontal de l’àrea. Per fora, Dani Alves i Jérémy Mathieu avançaven metres per mirar de rebre a la zona dels migcampistes, a l’esquena dels extrems adversaris. A partir d’aquí, Leo Messi i Rafinha sincronitzaven el seu moviment cap a dins amb Andrés Iniesta i Ivan Rakitic, i això generava una momentània acumulació d’homes a l’eix central que esquerdava el Sevilla. Els d’Emery van passar-se tot el primer temps sense saber com controlar aquest joc de moviments de fora a dins, de dins a fora, i no van poder evitar que aquest Barça multiplicat trobés recepcions interiors de qualitat, sobretot als peus de Messi, Rakitic, Iniesta i Suárez. Al segon temps, però, el salt al mig de Krychowiak, que havia patit com a improvisat central, i el pas endavant dels laterals van donar més agressivitat defensiva al Sevilla, que va poder frenar abans la progressió blaugrana.

Ordre i intensitat

Els problemes ofensius compliquen la pressió al Barça

La falta de ritme competitiu justifica parcialment la baixada d’intensitat del Barça al segon temps, però va ser més aviat el bloqueig ofensiu el que va començar a canviar el partit. El Sevilla ja no esperava tan enrere quan el Barça connectava la passada exterior, ja fos a Alves, Rafinha o Messi, i la jugada havia de trobar altres camins per rondar la porteria de Beto. El caos que provocava la desesperació sevillista, a més, va temptar amb contraatacs que van desestructurar el Barça. La transició defensiva, controladíssima al principi, va anar sent cada cop menys efectiva i els blaugranes van perdre ritme de joc. Van començar a anar a remolc, tot i sentir-se igualment dominadors, malgrat que a la pròrroga l’actitud del Sevilla va tornar a ser contemplativa.

Falta d’entesa

Mathieu i Mascherano, amb desajustos per l’esquerra

I el joc d’àrees que en altres moments fa sentir poderós el Barça de Messi, va fer-lo vulnerable pels constants desajustos defensius que va patir. En la línia exhibida durant la pretemporada, els de Luis Enrique van controlar malament les jugades de rematada del Sevilla, sobretot per la falta d’entesa entre Javier Mascherano, massa impulsiu, i Jérémy Mathieu, apàtic en el marcatge. L’equip va ser feble i va donar ales al Sevilla.

Històries de superació esportiva
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF