“Avui el futbol és secundari, ens toca estar units”

BarcelonaEl Barça va tancar ahir definitivament una de les setmanes més negres de la història de la ciutat de Barcelona. La passió pel futbol, els gols i les accions de Leo Messi van tornar a ser un bon antídot per al desconsol, la tristesa i el record -més que viu- dels atemptats que van sacsejar Catalunya dijous a la tarda i divendres a la matinada. Els homes d’Ernesto Valverde i el Betis van viure un debut a la Lliga Santander diferent, emparat sota el lema “Tots som Barcelona”, present a la gespa i al pit de la samarreta blaugrana, amb el nom “Barcelona” acompanyant cada dorsal i la publicitat d’Unicef.

L’equipació es retrobava en el moment més oportú amb la seva versió més solidària per vestir els jugadors i part de la graderia del Camp Nou, que va tornar a cridar el “No tinc por”. “La iniciativa ha funcionat molt bé. La gent la demana força, especialment els estrangers”, explicaven els empleats d’estampació de la botiga oficial. Va ser un granet de sorra més, la forma més simple d’arrodonir la jornada d’homenatges i el -gairebé- minut de silenci que va guardar l’estadi. En el mosaic de reivindicacions la més emotiva va ser la d’un seguidor àrab amb el seu lema escrit en una cartolina: “Deixeu-nos estar units contra el terrorisme. El terrorisme no té religió”.

Arribada amb temps

“Mai ningú ens podrà tòrcer” també es podia llegir en una pancarta a la zona dels membres de la grada d’animació, vestits de negre, metres més enllà de les 14 localitats buides a la llotja en record de les víctimes dels atacs terroristes. A la zona presidencial també hi van ser el major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, el conseller d’Interior de la Generalitat, Joaquim Forn, el primer tinent d’alcalde de Barcelona, Gerardo Pisarello, l’alcaldesa de Cambrils, Camí Mendoza, i el director general de la Policia, Pere Soler. Els suporters, bentornats després de la seva absència durant la Supercopa d’Espanya, van ser els primers d’arribar a les instal·lacions de les Corts, seguint el consell dels Mossos d’anar-hi amb temps per l’augment de les mesures de seguretat. Tres hores abans del xiulet inicial només hi havia els treballadors del club, que entraven al recinte un a un, superant un control “una mica més individual i seriós que en altres ocasions”, explicava a l’ARA una de les moltes hostesses de la sala VIP Roma de l’estadi.

Mesures raonables

L’alarma social va ser més contundent que l’ambient que es va viure a les instal·lacions blaugranes. “Si t’haig de ser sincer, encara no sabem si les mesures seran especials”, confessava a dos quarts de sis un dels empleats que s’encarregava de registrar els aficionats. “Sempre fem una reunió informativa hores abans que comenci a arribar la gent. Fins llavors, no tenim notícies”, afegia.

Les portes s’obrien finalment una hora i tres quarts abans del partit. Es va registrar cada persona que ensenyava l’entrada d’una forma normal, sense radicalismes.Per motius de seguretat, hi va haver tres jardineres de ciment a la zona d’accés del Palau Blaugrana i un increment del personal, més per precaució que per necessitat durant el procés actiu de controlar la gent. Poca cosa més. L’estratègia va ser semblant a la dels partits catalogats d’alt risc. Només les passejades de mossos d’esquadra visiblement armats de cap a peus davant les terrasses del recinte trencaven la normalitat. Ells i una pancarta gegantina en clau solidària a la façana de l’estadi, al costat de la porta 13, davant l’estàtua de Ladislao Kubala.

El valor de la rutina

En aquest punt, en Lluís, un català fill d’immigrants andalusos, es feia una fotografia amb el seu cosí, vestit amb la blanc-i-verda del davanter Joaquín. “Avui el futbol és secundari. La situació ens obliga a estar units. Sobre la gespa, pot passar de tot”, deia, desafiant el seu acompanyant entre riures. Vivien la prèvia emocionats. No volien sentir a parlar de la possibilitat d’haver-se quedat a casa per precaució. “No venir? Impossible, hem de fer la nostra vida. Si hi ha algú que no ha vingut per por, per nervis, malament. La gent ha de sortir al carrer. Amargar-se no és la solució”, comentava. Era el seu tarannà i el dels protagonistes sobre la gespa, encara amb el pensament a la Rambla i a Cambrils.

“És una victòria molt especial que dediquem a les víctimes. No tenim por, però això s’ha d’acabar d’una vegada”, va sintetitzar Gerard Deulofeu en zona mitxa. Els futbolistes del Barça van fer la seva feina. Ben feta, signant la victòria i els tres punts en el tercer partit oficial de la temporada. La rutina va continuar, ho havia de fer.