Sense Dani Alves el Barça perd més en atac que en defensa, però és en l'última línia on apareixen més interrogants amb aquesta baixa inesperada. La lesió del brasiler deixa Guardiola amb només tres jugadors del primer equip (Piqué, Adriano i Mascherano) per completar la línia defensiva en la final de Copa contra l'Athletic i ha obert el debat sobre el sistema de joc que utilitzaran els blaugranes el dia 25 al Vicente Calderón. Quan semblava descartat a favor del 4-3-3, el 3-4-3 torna a ser ara una variant tàctica a tenir en compte. Arriscada, obligada, però possible.
L'opció que sembla més probable, però, és fer un canvi de peça i mantenir la línia de quatre al darrere amb Martín Montoya, que ha guanyat protagonisme en l'últim tram de temporada. El del filial pot complir amb garanties les obligacions defensives perquè té el rigor i les condicions necessàries per fer-ho, malgrat que la seva parella de ball serà molt possiblement l'elèctric i imprevisible Muniaín.
L'altra alternativa és sortir amb un fals 3-4-3 que exploti la capacitat de Sergio Busquets d'interpretar un doble rol que combini les funcions de mig centre i de central. Aquesta estratègia no és nova, tot i que en els últims partits només s'ha dut a la pràctica quan el Barça ha hagut d'assumir riscos i sortir a remuntar.
Sensacions i resultats desiguals
El fet que sigui una final sense marge d'error fa pensar que Guardiola apostarà pel 4-3-3, una opció més estable i menys oberta d'inici que el 3-4-3. Ha provat totes dues formacions contra l'Athletic en Lliga i ha tret més bon resultat amb defensa de quatre que de tres. A San Mamés el Barça va sortir amb Mascherano, Piqué i Abidal de centrals, i Alves i Adriano feien gairebé d'extrems. Malgrat acabar sumant un punt en un partit atractiu i emocionant, el Barça no va ser tan autoritari com al Camp Nou, on va jugar amb quatre al darrere (Alves, Piqué, Mascherano i Adriano).
L'absència d'Alves, però, no només limita les opcions defensives de l'equip, sinó que treu molts matisos al joc ofensiu del Barça, que haurà d'atacar sense que ell distregui per la dreta, sense que oxigeni l'equip apareixent a l'espai, sense que el revolucioni per dins, sense que l'empenyi endavant. I és que la pregunta no és qui defensarà en el seu lloc sinó com atacarà el Barça sense una de les peces més actives a dalt.
