EL GERMÀ PETIT

Arturo Vidal, ‘lost in translation’

A l’àrea de premsa de Wembley, just després que s’hi distribuïssin les alineacions del Tottenham-Barça, als mòbils i als ordinadors dels enviats especials sud-americans es teclejava amb especial virulència. “¡No juega el King!”, es bramava des del nord-oest londinenc, i a Xile, la claca va repicar el missatge. “Valverde castigó a Arturo Vidal”, va piular Heraldo Muñoz, polític president del progressista Partit per la Democràcia. “Qué falta de respeto de Valverde con Vidal”, s’atrevia a manifestar l’exjugador Rodrigo Latorre. Dels que es presenten com a periodistes a les xarxes socials, els missatges es movien entre la pura justificació tècnica (“ Arturo es más que Rakitic ) i el deliri xenòfob ( Valverde antichileno ), passant per les suades ínfules de qui creu que té més coneixement que un tècnic amb setze anys de carrera (“hay un gil que no sabe de fútbol y es Valverde”). Els estirabots d’Arturito l’Instagramer, com l’ha batejat Jordi Costa, van rematar el xou.

El Txingurri va valorar molt positivament el treball de Paulinho durant la temporada passada. Autor de nou gols, la seva combinació de potència al migcamp i arribada des de la segona línia, sempre observant l’equilibri tàctic de l’equip, van oferir un recurs apreciat pel tècnic. Una operació d’interès econòmic per al club, però, va dur el brasiler de retorn a la Xina. I a l’hora de buscar un substitut, la direcció esportiva va detectar una oportunitat de mercat en un jugador de 31 anys que venia de no arribar als dos mil minuts jugats per primer cop des que va aterrar a Europa, per culpa d’una lesió al genoll. Vidal va ser adquirit per un preu raonable, però el Barça reclutava un futbolista més anàrquic, més impulsiu en les arribades i menys rigorós tàcticament que Paulinho. No era, ben bé, el que Valverde podia necessitar, sensació alimentada en les dues titularitats del xilè contra el Girona i l’Athletic: en tots dos duels, va ser el segon canvi del tècnic basc. El balanç de Vidal en 176 minuts oficials és d’una assistència i una targeta groga.

Des del club s’argumenta que, abans d’incorporar-lo, i mitjançant excompanys i entrenadors, es va recopilar informació sobre l’actitud i el comportament d’Arturo Vidal, i que se’l va informar de forma inequívoca del rol que l’equip esperava d’ell. En el treball diari, com ha indicat Pep Segura aquesta setmana en diverses entrevistes, mostra una fèrria voluntat de ser important i triomfar al Barça. No se li pot retreure res en aquest aspecte però, un cop més, li han fallat les formes, fet pel qual ja ha estat advertit per l’entitat. “Arturo ens pot ajudar en moments importants d’una temporada que serà llarga”, sostenen a la Ciutat Esportiva, però per ara, l’encaix del xilè encara s’ha d’acabar d’ajustar.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 14/10/2018

Consultar aquesta edició en PDF