Arthur, estàs perdonat

Una tarda, tot fent el cafè en un bar de la zona alta de Barcelona, el pare d’un jugador del primer equip del Barça em va demanar un favor. “Si mai has d’escriure algun article crític sobre el meu fill, que sigui pel que passa a la gespa i no pel que fa durant el seu temps lliure”. En línies generals, estic d’acord amb aquesta petició, sempre que la vida privada no interfereixi en el rendiment al terreny de joc. Parlo, evidentment, d’Arthur Melo.

El migcampista brasiler va ser honest reconeixent que s’havia “equivocat” anant a l’aniversari de Neymar un parell de dies abans de jugar l’anada de semifinals de la Copa contra el Reial Madrid. ¿Que un jugador és humà i també s’ha d’esbargir? Evidentment. Però no així. Va ser poc professional. Tan poc, que ho va pagar amb una lesió que el va deixar gairebé tres setmanes sense jugar. Va dir que havia demanat disculpes al vestidor i que havia après la lliçó.

El viatge d’Arthur a París no era l’única taca en el seu expedient amb el Barça des que hi va arribar l’estiu passat. Perquè al brasiler se li començava a veure que era, per dir-ho amb suavitat, amant de la festa quan s’ha post el sol. I passa que, en aquests casos, les paraules de penediment acostumen a ser buides, poc fiables, fins que no es demostren físicament. Sobretot al Barça, que ja fa temps que s’hi afegia, en aquest aspecte. Però Arthur, amb un gran partit contra l’Olympique, va demostrar que, almenys aquesta vegada, deia la veritat.

Arthur havia tornat de la lesió a mig gas, sense acabar de ser protagonista de debò a la gespa, res a veure amb el que era abans d’estar de baixa. Amb un Arturo Vidal en plena forma i pletòric els últims partits, el xilè amenaçava amb ser titular a la Champions però Valverde, gestor impecable de grups, va decidir posar-lo en l’onze. Arthur Melo hi va respondre com tocava, interpretant magníficament bé el partit, sent protagonista i deixant per al record una dada estadística impecable: va fer 72 passades i només en va fallar una. Un 98,6% d’efectivitat. Arthur, estàs perdonat. (I no hi tornis.)

EDICIÓ PAPER 17/03/2019

Consultar aquesta edició en PDF