Aprendre a competir sense Leo Messi

BarcelonaAl final de la roda de premsa d’Ernesto Valverde, Hristo Stòitxkov va demanar la paraula, com si fos un periodista més, i va dir: “Míster, si vols jo puc jugar al lloc de Messi, tant al mig com a la banda”. L’entrenador, agafat per sorpresa, no va poder fer més que esclatar a riure: “No m’ho havia plantejat, però hi pensaré”. Segurament, aquesta broma de l’exjugador búlgar és dels pocs moments divertits que ha tingut Valverde quan ha pensat a reemplaçar Leo Messi a l’equip, que estarà tres setmanes de baixa per la lesió que es va fer al braç en el partit contra el Sevilla. Aquest vespre, al Camp Nou, el Barça rep l’Inter amb la incògnita de qui ocuparà el lloc de l’argentí a l’onze i amb l’objectiu de sumar tres punts que deixin els blaugranes virtualment classificats per als vuitens de final de la Champions.

La visita del conjunt nerazzurro és el segon dels tres exàmens del Barça en una setmana intensa de futbol que acabarà amb clàssic contra el Reial Madrid. La baixa de Messi, doncs, representa un maldecap afegit per a un entrenador que havia trobat l’estabilitat amb el 4-3-3 i l’entrada d’Arthur Melo al mig del camp, i que ara haurà de compondre novament el trencaclosques sense la peça més valuosa. “No es tracta que un jugador intenti fer el que fa Messi, haurà de ser una cosa col·lectiva. Tot el grup haurà de fer un pas endavant”, comentava el tècnic blaugrana.

“Ara ens costarà més guanyar”

Un dels que més trobarà a faltar Leo Messi és Jordi Alba, soci habitual de l’argentí en les jugades d’atac per la banda esquerra. “M’afecta molt que no hi sigui, perquè ens entenem molt bé. El Leo veu sovint les meves desmarcades i intenta buscar-me. És veritat que amb ell em sento més fort, però sense ell el joc serà el mateix”, comentava el lateral de l’Hospitalet, conscient que “ara costarà més guanyar els partits” però avalant la capacitat del grup per obtenir resultats sense Messi.

Valverde no va voler donar pistes sobre qui ocuparia el lloc de l’argentí al terreny de joc. O si, amb la seva absència, també es canviaria el sistema, passant a un hipotètic 4-4-2. Les opcions són diverses: fer el mateix que contra el Sevilla -amb Dembélé a la banda dreta-, reforçar el mig del camp amb Arturo Vidal o donar minuts al brasiler Malcom, que fins ara ha tingut un paper testimonial tot i que Valverde avala la seva candidatura assegurant que “està preparat”.

En condicions normals, l’aposta seria per a Dembélé, però Valverde no semblava massa content amb el rendiment de l’extrem francès. “Ha de treballar més, als partits i als entrenaments, com la resta de companys”, explicava el Txingurri, que va quedar molt descontent amb l’actuació de l’11 el cap de setmana passat, quan, a més, es va endur l’esbroncada del Camp Nou.

Ara bé, l’onze no només genera maldecaps al bàndol blaugrana. Luciano Spalletti haurà de trobar recanvi per a un dels seus jugadors estrella, el migcampista Radja Nainggolan. Baixa que només queda compensada pel bon estat de forma del davanter argentí Mauro Icardi, autor del gol de la victòria en el derbi del cap de setmana contra el Milan i que porta dos gols en els dos partits de Champions. D’altra banda, Brozovic i Perisic són dubte, amb molèsties, tot i que atesa la transcendència del partit Spalletti decidirà molt probablement fer-los jugar d’inici.

Mantenir la porteria a zero

El Barça no només haurà de trobar solució a l’absència de Messi, també haurà de tancar a pany i forrellat la porteria, el gran taló d’Aquil·les de l’equip durant aquesta temporada. Al contrari del que passava en altres anys, el Barça no només rep més gols en contra, sinó que els rivals arriben amb molta facilitat a la porteria de Ter Stegen i generen nombroses ocasions clares per a l’enfrontament. Tan sols l’eficàcia del jugador de Mönchengladbach, amb aturades gairebé inversemblants, està donant vida a un equip que porta sis partits consecutius encaixant gols -gairebé dos en contra de mitjana- i que només ha sabut mantenir la porteria a zero en tres dels dotze partits oficials.

Messi, capità des de l’adeu d’Andrés Iniesta, va deixar clar a principi de curs que la prioritat d’aquesta temporada és la Champions. Per ara, el Barça ha fet els deures en els dos partits inicials: ha golejat el PSV (4-0) i ha assaltat Wembley (2-4). Aquest últim partit, a més, amb un joc que recordava les èpoques més glorioses del club. Per al Barça, guanyar l’Inter, que també empata amb sis punts al capdavant del grup B, seria deixar virtualment sentenciada la classificació i tenir tots els asos de la baralla per acabar primer. En canvi, amb un empat o amb una derrota, tot i que els blaugranes seguirien depenent d’ells mateixos per classificar-se, allunyaria notablement les opcions de classificar-se primer i, per tant, jugar la tornada de vuitens amb avantatge de camp.