Antonio Vadillo : “Tenim la millor plantilla de la història del Palma Futsal”

PalmaAntonio Vadillo Sánchez (Jerez, 1977) suma vuit anys dins el Palma Futsal, on va acabar la seva carrera esportiva per convertir-se en l’entrenador de l’equip palmesà. Ha estat jugador professional de futbol sala durant dues dècades, nomenat en dues ocasions el millor tanca de la Lliga Nacional de futbol sala, internacional amb la selecció espanyola i un referent d’aquest esport que tant estima. Vadillo ha dedicat la seva vida en cos i ànima al futbet, com es deia antigament quan els nins sortien al pati de l’escola per jugar una estona abans de tornar a les classes. Però, en realitat, Vadillo és un d’aquests jugadors que varen sortir rebotats del futbol fins que un dia va descobrir el futbol de pista.

Com vàreu començar a jugar?

Oficialment va ser molt tard, a 18 anys. El primer contacte amb el futbol sala em va arribar en categoria de cadet i gràcies als meus cosins. Anava amb ells a jugar un torneig que organitzava l’Ajuntament -‘Los municipales’-, fins que un dia un amic del meu germà em va cridar per fer un entrenament amb el segon equip del Caja San Fernando de Jerez, que llavors va estar 12 temporades a Primera Divisió. No se m’oblidarà mai. Aquell mateix dia vaig decidir que volia jugar a futbol sala.

Quin consell va marcar la vostra carrera de jugador?

Va ser un entrenador brasiler que em va dir: “Vadi, jugaràs molts d’anys a Primera Divisió, però no vulguis córrer. Mai t’ajuntis amb els jugadors que no juguen gaire perquè només criticaran els teus companys i això frenarà el teu aprenentatge. I el segon consell és que mai no ho donis tot per sabut”.

En l’actualitat, quina és la relació amb l’entrenador?

Actualment tenim un problema afegit amb les xarxes socials. Els nins fan més cas del que veuen que no dels mateixos entrenadors, i això passa en tots els àmbits de la vida.

Parlem de la vostra faceta com a entrenador. Heu après moltes coses?

Sens dubte. Quan ets entrenador, tens la tendència de voler fer les coses igual que quan eres jugador en actiu. Per aquest motiu és tan bonic aquest joc, perquè hi ha factors que són incontrolables.

Teniu a les mans la millor plantilla de la història del Palma Futsal?

Jo diria que sí, segurament ho és. Per tant, tenim una gran responsabilitat. Per això hem duit dos jugadors com Joao Batista i Bruno Taffy, que s’ajuntaran amb uns altres cinc de bon nivell. Aquests són els actors que han de treure l’equip endavant en els moments difícils de la temporada.

Què trobau de l’afició, que enguany arribarà als 3.000 socis?

Aquesta és una de les feines que fa bé el club. Pens que el més important és la cohesió entre l’aficionat i l’equip. Sembla una beneitura, però les aficions vertaderament guanyen partits. Record el partit de semifinals de la Copa del Rei contra el Barça, quan encara faltava una hora per començar. El pavelló ja era mig ple quan nosaltres vàrem sortir per tal de fer l’escalfament i Taffy corria al meu costat. En veure l’ambient li vaig dir: “Avui som sis, tots aquests venen a veuren’s jugar. Guanyarem fàcil”. Aquell any vàrem acabar jugant la final de la Copa del Rei.

Com veis el futur del club? Hi ha vida després del president Miquel Jaume?

Aquesta no és una pregunta per a mi, però està clar que aquest és un any molt guapo per al club, perquè es compleixen vint anys de la fundació. Veig el president molt animat i és important que el club faci feina en aquest sentit, perquè quan Miquel Jaume es cansi, el club no hauria de quedar com un solar, perquè ja els ha passat a altres clubs i després és molt fàcil aixecar-se.

Creis que es dona valor a la trajectòria del club?

El Xota Navarra ha disputat setze play-offs i catorze Copes d’Espanya i només ha jugat dues finals. Nosaltres, en menys temps, ja hem jugat una final de la Copa del Rei. És l’exemple d’un club molt més antic que el nostre, per això hem de donar valor al que hem aconseguit. Sabíeu que el Jaén, que enguany ha guanyat la Copa d’Espanya, no ha jugat contra cap dels sis primers? Nosaltres vàrem jugar contra el Barça i el Movistar a la Copa.

Podríem dir que ja sou de la casa?

Figura’t. Els meus pares viuen a Mallorca des de fa 25 anys. Hi tenc germans, la meva dona, la meva filla de 12 anys (que no se’n vol anar perquè aquí té els seus amics) i després hi ha el petit, de cinc anys, que va néixer a Mallorca.

Com és per a vós un dia de feina fora dels entrenaments?

Venc al pavelló a les vuit i mitja i estic aquí dotze hores. De vegades no pens ni en el dinar, perquè quan gaudeixes, el temps passa volant.

Què feis quan no entrenau?

Pens en futbol sala les 24 hores del dia, fins i tot la dona ja ho té assumit [riu]... Em diu que només m’agrada això i potser ella té raó, però no ho puc evitar.

Teniu la dona contenta...

[Rialles] La dona em diu que he tornat boig, però ja ho té assimilat. Moltes vegades em diu que només estic content amb el meu món. I segurament té raó, perquè em costa molt desconnectar al cent per cent.

Us agraden les entrevistes?

No m’agrada la desinformació, fer preguntes sense cap ni peus, perquè llavors faltes al respecte a la meva professió i jo estim molt el futbol sala. De moment, som molt transparent amb tothom i vull que continuï així.