FUTBOL

Antoni Salas Fuster: “Darrere de l’Atlètic Balears hi ha una història de supervivència”

Historiador i soci de l'Atlètic Balears des del 1948

Per entrevistar un dels socis més il·lustres de l’Atlètic Balears ens hem de veure a Son Malferit. L’Estadi Balear continua en obres i necessitaríem permisos per entrar-hi, així que ens conformam amb una visita al camp de futbol de la Federació Balear, que és el més inexpugnable de totes les categories. Allà parlam amb Antoni Salas Fuster, soci del club blanc-i-blau des de 1948.

Respirau l’afició per l’Atlètic Balears des que nasquéreu. Deveu haver vist de tot...

Vaig néixer a Palma el 1938 i amb 80 anys he viscut moltes coses al costat del Baleares . Mai deim Atlètic Balears perquè abans el Balearesi l’Atlètic eren equips diferents que es fusionaren. El meu pare era sabater i em duia a veure els partits. Record que dinàvem prest perquè el futbol començava a les 15.30 h. La gent es vestia amb capell i corbata per anar a Son Canals, que era un camp de futbol on es disputaven els partits oficials del Balears Futbol Club, de 1924 a 1942, i del Club Esportiu Atlètic Balears, de 1942 a 1960, quan va ser substituït per l’Estadi Balear.

Formau part d’una generació d’aficionats que varen viure l’època daurada del club i els darrers anys us heu fet historiador...

No em consider un historiador, però el meu pare em feu soci el 1948, quan jo tenia 10 anys, i he viscut moltes coses amb el club. La seva és una història de supervivència i vaig decidir que algú havia de recollir aquestes experiències perquè ser balearic és aprendre a viure amb el patiment.

En realitat, no venim a parlar del vostre llibre. Vós formau part de la memòria del club, per què es tan especi el Balears?

El futbol va néixer en grups de gent que formaven part de l’elit social. Persones amb doblers que jugaven a criquet, muntaven a cavall i decidiren organitzar partits de futbol. Al principi, només hi jugava la gent més rica, però després cercaren més rivals per competir i sorgiren els equips formats per la gent treballadora. Aquest fet no passà desapercebut a Mallorca, perquè precisament l’Atlètic Balears sorgeix de la gent treballadora. L’havien fundat els treballadors de la companyia naviliera Isleña Marítima, tot i que també hi participaven maquinistes naviliers en pràctiques i estudiants. El conjunt adoptà el nom de Mecànic. La samarreta tenia els colors de la Isleña Marítima: tres franges blanques sobre fons blau, inspirades en les inicials pintades a les xemeneies dels vapors de la companyia. El color blau dels calçons era una qüestió d’economia. S’aprofitaven els de la feina dels obrers, convenientment retallats.

L’Atlètic Balears ha jugat pràcticament sempre a la Tercera Divisió, però també ha tingut dies de glòria.

Era un equip modest acostumat a jugar contra equips catalans i mallorquins, com el Manacor, el Constància i el Mallorca, de tant en tant. Abans no existia la Segona B. El Balears va aconseguir l’ascens a la Segona Divisió el 1951 i va coincidir amb el Mallorca. Va ser excepcional. La gent, al carrer, als bars, i els diaris no parlaven de res més.

Com sabíeu els resultats dels partits que es jugaven a fora?

Al carrer del Sindicat hi havia la penya Pasaje, que era una de les més freqüentades pels aficionats balearicos. Record que no en sabíem els resultats fins a l’horabaixa. L’amo del bar posava una conferència que es demorava moltíssim i després apuntava els marcadors de tota la jornada en una pissarra. Era molt divertit perquè, si el Mallorca perdia, se celebrava a la penya.

Teniu una gran afició a llegir i escriure. Què fareu si el Balears puja en pocs mesos a Segona?

Pegaré un bot, però no sé si em convé perquè duc un marcapassos... La gent gran podem contar històries, però també les volem viure i vull veure pujar a Segona el Balears.

EDICIÓ PAPER 21/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF