OPINIÓ

Ansu i Pedri a canvi de què?

Què s’ha d’exigir al Barça aquesta temporada? Acostumats a tenir l’obligació de guanyar –i guanyar– cada any, quins són els objectius reals del club en un any tan convuls i, sobretot, després d’haver afrontat per fi la inevitable regeneració de l’equip que feia anys que s’havia de fer? Què passa si l’any acaba novament en blanc? 

Absolutament res si es posen les bases per tornar a tenir un projecte engrescador i sostenible per a la propera dècada. I no dic projecte guanyador perquè és una conseqüència lògica de fer bé les coses. En un moment tan delicat per a la institució, amb una situació econòmica preocupant, cal recuperar el sentit comú, abandonar la política de fitxatges milionaris que ha fet tant mal i posar les bases perquè es consolidi la nova generació que ha de sostenir el Barça durant els propers anys. Els fonaments per construir aquest equip hi són: Ter Stegen, Dest, De Jong, Ansu, Pedri, Trincao... potser serà l’únic llegat de Bartomeu.

Cal apostar pel talent de casa (en realitat només Ansu és del planter, caldria reflexionar-hi), invertir a La Masia allò que ara s’ha malgastat en traspassos obscurs de brasilers mediocres que no han arribat ni a jugar i que algun dia algú haurà d’explicar. Cal pensar més en el demà que en l’avui, ni que aquest sigui un exercici gairebé impossible per a aquells que van créixer amb la mà al cel del malaurat Tonny Bruins, que van endinsar-se en el cercle virtuós de Ronaldinho i es van cordar els cinturons amb Guardiola i Messi, aquells que només han conegut l’abundància. De lligues n’hi ha moltes, el Barça va estar-se 13 anys sense ensumar-ne cap, i ara hi ha en joc molt més: el futur del club. Per això, cal prendre decisions valentes, sabent que si el projecte funciona, qui diu que no acabin arribant els títols?

Ara mateix al Barça li convé més vint minuts dolents de Pedri que un gol salvador de Braithwaite. Ha de ser una temporada d’aprenentatge, de perdre la por d'equivocar-se i canviar jerarquies. De creixement. Si Koeman s’ho creu haurà valgut la pena haver empatat a Vitòria o estar a vuit punts del líder a l’octubre. És obvi que l’holandès ha de fer l’enèsim intent per recuperar Dembélé, Coutinho, Griezmann i companyia, però cap d’ells –ni el mateix Messi– han de ser un obstacle per a la progressió d’Ansu i Pedri, els dos futbolistes cridats a ser emblema del Barça la propera dècada (i llàstima que el tècnic s’hagi carregat Riqui Puig, un jugador que, no ja la premsa, sinó el mateix club assenyalava com a patrimoni). Si Koeman persisteix en aquesta idea fins al final i l’equip recupera la identitat, el resultat és l’últim que hauria d’importar.  

EDICIÓ PAPER 05/12/2020

Consultar aquesta edició en PDF