Ansu Fati, el nou Messi?

Psicòleg expert en Psicologia de l’EsportMessi va abraçar Ansu Fati després del partit contra el Betis, com abans havia fet Ronaldinho amb el crac argentí, quan va debutar a la Lliga amb 17 anys. Relleu del millor?

És obvi que molts dels grans jugadors consolidats van demostrar que eren especials des de molt joves. El cas de Messi -el millor, per descomptat-és conegut. Però no tots els que van començar s’han mantingut. Recordem, per exemple, els casos coneguts de Bojan, eterna promesa que ara amb 29 anys juga als Estats Units, o Lucendo, un d’aquests 32 jugadors de la pedrera blaugrana que Cruyff va fer debutar quan era molt jove. El seu màxim assoliment va ser capitanejar posteriorment una selecció d’Andorra acabada de crear i totalment amateur. Tenia vint i pocs anys.

Per rendir bé com a futbolista és necessari manejar adequadament variables psicològiques com l’enfocament motivacional (estar orientat cap al que depèn d’un mateix amb il·lusió i sensació de repte), l’autoconfiança (ser conscient sobre què és el millor que es pot fer a cada moment, confiant en les veritables possibilitats d’un mateix), la gestió de situacions estressants (com quan es percep una alta exigència de rendiment en cada partit) o el nivell atencional o d’activació (és a dir, aconseguir un estat òptim de funcionament per donar el millor d’un mateix).

Tot això, segurament no és tan fàcil d’assolir quan “de sobte” un jugador de 16 anys, sense esperar-ho, passa directament del juvenil a debutar amb el primer equip del Barça, passa a ser el més jove a fer un gol com a blaugrana, i rep aquesta abraçada de Messi, similar a la que el geni argentí va rebre de Ronaldinho. Si això no es gestiona adequadament, és molt més que probable que Ansu Fati deixi de centrar-se en el que depèn d’ell, canviï la seva il·lusió per jugar per la necessitat de complir amb el que els altres esperen d’ell o el superin les expectatives respecte al que hauria d’aconseguir. En conseqüència, que jugui cada vegada pitjor, amb tot el que això significa per a la seva progressió.

Ara és quan és més important que el Barça sigui, com diu el seu genial eslògan, més que un club. És quan tot l’entorn ha de fomentar aquestes condicions perquè Ansu Fati continuï jugant a futbol i millorant cada dia amb les variables psicològiques o mentals ajustades. Variables adequades a aquest jove jugador que es diu Anssumane, que es va emocionar quan va debutar al Camp Nou i que semblava que no es creia que havia marcat contra l’Osasuna.

¿Quines són les claus perquè Ansu Fati continuï amb la seva progressió? En primer lloc, que entengui que el que li ha passat i li està passant són experiències emocionants que encara que no sap si tornarà a viure però que ja “són seves”. Després, que tant el seu entorn com el club el mantinguin amb els “peus a terra”, buscant que es comporti com un jugador de futbol com ha fet fins ara, perquè, si és on és, és per fer el que feia i fa. I, en tercer lloc, ha de continuar aprenent, millorant i sentint-se cada vegada amb més recursos com a futbolista per fer front amb èxit a les diferents situacions a què s’enfrontarà.

El Barça recentment ha demostrat una molt bona gestió amb jugadors que també van ser precoços, com Messi, Busquets, Pedro o Iniesta, encara que no tots hi caben. Ara bé, qualsevol futbolista ha d’estar preparat per al que pugui passar i en això és en el que ha de centrar-se l’entorn d’Ansu Fati. Peus a terra, que el jugador manegi (i millori) adequadament estratègies per estar en el seu estat psicològic òptim de funcionament, per estar preparat per a moments bons i dolents, i per entendre que el que hagi de venir vindrà gràcies al seu bon treball.

No sabem qui serà Ansu Fati en un futur. Si serà un altre Messi, un altre Bojan o un altre Lucendo. El que sí que sabem és que, si se li creen les condicions perquè se centri en el que és realment important per a un jugador del Barça (fer bé la seva feina com a futbolista), l’entorn i el club li estaran generant les condicions perquè arribi al seu màxim. I això serà bo per a tots.

Però, si no..., veurem com es gestiona tot plegat.